Francesc Ubanell: "Fa trenta anys que Figueres aposta pel jazz i no hi ha gaires llocs més a Catalunya que ho facin a excepció de Barcelona i Terrassa"

El músic Francesc Ubanell fa tres anys que dirigeix el Festival de Jazz de Figueres, una cita musical absolutament consolidada que enguany celebra els seus primers trenta anys de vida. La proposta, que organitza el Casino Menestral Figuerenc, inclou tretze concerts, entre el programa oficial i el festival Off. Tots aquests són gratuïts a excepció dels dos caps de cartell, dos concerts que Ubanell recomana vivament: Irene Reig Quartet i la Sant Andreu Jazz Band.

Com han plantejat la programació de la 30a edició del Festival de Jazz de Figueres?

Pensant que és un festival popular, obert amb música de ball, de festa. No és jazz de concert només, sinó que també és música de ball amb un caire festiu. Excepte un parell de concerts, que són els de pagament, amb la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro i el d'Irene Reig Quartet, la resta són concerts al carrer amb un caire mínimament festiu.

La música de jazz té aquest component, no?

Sí, el té si ho vols, si no ho vols, no. Pot ser música de concert, pot ser música de ball, pot ser-ho tot el jazz.

És molt versàtil.

Sí, totalment. De fet, el jazz va començar a ser una música de ball als anys 30 i es va desenvolupar amb el bebop, però va fer un camí molt complex també.

El festival de jazz de Figueres ha passat per diferents moments, però ara que es torna a apostar fort, ho sent com una responsabilitat?

Sí, sobretot veient l'exposició que hi ha al Museu del Joguet, que us convido a veure, pels trenta anys del Festival de jazz. Són ja trenta anys que Figueres aposta pel jazz d'una manera molt clara i molt forta, perquè no hi ha hagut mai cap any que no s'hagi fet el festival. És forta l'aposta que hi ha Figueres pel jazz.

Per què creu que existeix aquest interès a Figueres?

No sabria molt bé què dir-te, potser perquè a la gent li interessa, segurament. No té més explicació i no hi ha gaire més llocs a tot Catalunya que això passi. Per exemple, a Terrassa i a Barcelona.Tants anys de jazz no hi són enlloc més.

Podrien fer el triangle Terrassa-Barcelona-Figueres.

Doncs, sí.

Dels concerts programats, quins són els plats forts que han preparat?

Tindrem dos concerts de pagament. El primer, el d'Irene Reig el 3 d'abril al Casino Jazz Club, al carrer Ample. Irene Reig viu un moment bastant potent. El seu disc Ànima ha estat reconegut amb el Premi Enderrock el millor disc de jazz de l'any. El segon serà el diumenge 5 d'abril, al Teatre El Jardí, amb la Sant Andreu Jazz Band, una big band de joves liderats per Joan Chamorro. És una cosa espectacular el que fan aquesta gent, s'ha de veure perquè tots són nens molt jovenets que sonen com uns grans professionals.

El festival, però té molts més concerts.

Sí, comencem dijous amb el Cat Klezmer Trio, un trio de música balcànica amb clarinet, contrabaix i guitarra. L'endemà, Miratjazz amb ballada de swing a la plaça de l'Ajuntament i, a la tarda, blues amb Tòfol Martínez Blues Band. I, dissabte, tindrem A Contra Blues i BCN Gospel Messengers. Finalment, un concert per a mainada amb Viatjazz a Nova Orleans.

El festival no està exclusivament dedicat al jazz sinó a tot allò que l'envolta, no?

I tant, sí, des de la música de ball fins a la música balcànica, que té una part d'improvisació molt potent. Tenim també el blues, que també és una part molt important dins del corrent del jazz. Intentem agrupar una mica tots els estils que conflueixen amb la música de jazz, tot el ventall de possibilitats que et dona la paraula jazz.

M'il·lusiona haver programat la Sant Andreu Big Band perquè és una formació molt potent de veure, una big band impressionant"

Això permet arribar a un públic molt més ampli.

Exacte, per això tenim aquesta possibilitat de veure qualsevol tipus de música i de concert que vagi al voltant de la música improvisada del jazz.

Algun dels grups que han programat li fa especial il·lusió haver-lo aconseguit?

Potser la Sant Andreu Big Band que és una formació molt potent de veure, perquè és una big band impressionant. Fa molt molta impressió veure tants joves tocant tan bé com ho fan. També Irene Reig perquè fa una música molt especial, és molt jove i està en un moment de projecció molt alt.

Paral·lelament, el festival també té la seva versió off.

Sí, es fa quan tots els concerts s'acaben al cafè del Casino. Cada nit n'hi ha un de diferent.

Són concerts amb un públic més reduït. És una mica reviure l'essència del jazz en espais més petits.

Potser sí, però tot té cabuda en aquest festival perquè els festivals que es fan a la plaça de l'Ajuntament també han tingut molt d'èxit cada any i la gent s'ho passa molt bé.

És una aposta absoluta pel talent de casa, a més.

I tant, sí, que aquí fem jazz i molt ben fet, a més a més.

Aquest és el seu tercer any com a director, com ho viu?

Doncs, molt bé, m'ho passo molt bé fent-ho, la veritat. Hi ha moments de nervis per tot plegat, pensant que no plogui, per exemple, aquest tipus de coses, però bé, estem aquí al peu del canó, que es diu.

Subscriu-te per seguir llegint