Carlota Gurt: "Escriure és una manera de pair la vida"

A Carlota Gurt (Barcelona, 1976) se la veu còmode parlant amb lectors sobre com ha cuinat el seu últim llibre, Els erms, premi Anagrama de Novel·la 2026. Són lectors verges perquè tot just fa tres dies -és divendres- que aquesta història roda lliure pel món. La trobada és la segona que fa després de presentar-la fa menys de quaranta-vuit hores a Barcelona. Ha escollit l'acollidora llibreria Vitel·la de l'Escala, de Gemma Garcia. No és casualitat. Carlota Gurt té una mica d'empordanesa. Aquest territori li és molt familiar, ja que hi estiueja des de petita i viu, setmana sí setmana no, a la Pera. Durant la presentació, l'autora sedueix a la vintena llarga de persones congregades que han desafiat la forta tramuntana per arribar. És propera, directa, divertida i respon a tot de preguntes curioses sobre l'ús de la llengua i la seva manera d'escriure posant paraules rares o, fins i tot, inventant-ne, cosa que no ha agradat massa als actuals editors, admet. "M'agrada jugar amb el llenguatge perquè la llengua viva és capaç de reinventar-se, no està estancada, pot crear formes noves". També els comenta que està traduint el llibre al castellà i comparteix els dubtes que li generen alguns mots o expressions molt catalans per trobar el seu homònim, com és el cas del "verb entaforar".

"En una presentació explico una mica sobre la filosofia del llibre, quin estil té, coses així", comenta quan ja s'ha conclòs l'acte. En aquest cas, Els erms neix d'un sentiment que la va traspassar quan va visitar el pantà de Sau en temps de sequera. Allà, va sentir una emoció que la desbordava i s'hi va veure reflectida quasi com un mirall: "Vaig pensar que jo estava així i que havia d'escriure sobre què fas quan estàs sec. El repte era no quedar jo seca en l'intent". Així, va deixar una altra novel·la que estava escrivint sobre la memòria i de la qual ja tenia vuitanta pàgines "meravelloses" i va començar una història que passa al parador de Sau un 24 de desembre quan té lloc una trobada fortuïta entre dos personatges molt diferents. D'entrada va escriure quaranta pàgines, però després va aturar el projecte molts mesos fins que "un dia em vaig encarlotar i em vaig reservar un mes i mig. Vaig escriure cada dia, una cosa que no havia fet mai".

"Sempre escric sobre coses que em mouen. Al final és això, escriure és una manera de processar, de pair la vida, de convèncer-me de coses". L'escriptora assegura que l'escriptura li permet fer "endreça dels pensaments". Tot i això, lamenta no disposar de massa temps per fer-ho. "Em passo el dia treballant", reconeix. Carlota Gurt és traductora, però els últims temps va de bòlit donant vida, per primer cop dalt dels escenaris, al seu monòleg Una aniquilació fallida sobre la líbido femenina. "És divertit, està entre la conferència performativa i la stand up comedy. Té punts d'humor, de drama", descriu tot reconeixent que, en aquesta mini gira que està fent, s'ha trobat amb tota mena de públics. Aquest dissabte, per exemple, el presenta a la Bisbal d'Empordà i, ens avança, que el juliol el farà a L'Olivar de Ventalló. Amb aquest projecte, diu, no té "la sensació de vulnerabilitat" que pateix quan un dels seus llibres "surt al món" i l'acompanya donant entrevistes als mitjans. Assegura que "cada vegada em trinxen a les xarxes socials i això és molt cansat. Diguis el que diguis, van i m'insulten", confessa. Amb el monòleg és tot al contrari: "Hi ha hagut gent que m'ha vingut a abraçar i a fer petons. Sents que estàs fent una cosa útil i, en canvi, amb la literatura, no, t'estàs destrossant la vida".

Amb Els erms, Carlota Gurt ha apostat fort: ha abandonat la seguretat econòmica de Proa -segell dins l'univers Planeta- i s'ha passat a Anagrama. "Ho vaig fer perquè la línia editorial de Proa no encaixa amb mi i això em generava contradiccions. Vaig pensar que, potser, el meu públic era a un altre lloc", comenta. Així va apostar per presentar-se a un premi conscient de les limitacions de les petites editorials independents. I va guanyar. "Anagrama m'agrada i fa molt bona feina en català. També s'arrisquen i això està bé perquè si ningú s'arrisca tindrem tot de llibres que seran clons".

Subscriu-te per seguir llegint