Quan els emigrants érem tots: retrat d'espanyols anant a les veremes a França als anys 80

L’any 1983, el fotoperiodista Jordi Mestre (Girona, 1953) i el periodista Xavier Martí van decidir posar veu i imatges a un tema poc visible aleshores perquè "com afectava els pobres, ningú els feia cas". Es tractava de l’emigració nacional, d’aquelles riuades d’espanyols que anaven cada any a França a fer les veremes. Amb la complicitat de Josep Maria Huertas, aleshores redactor en cap d’El Periódico de Catalunya, mitjà on Mestre va treballar durant una dècada, van desplaçar-se fins al poble valencià de Riola -València era la comunitat que aportava més emigració en aquells temps- i van acompanyar a centenars de persones en aquell viatge. D’aquell reportatge van quedar unes fotografies que retrataven al detall aquell fenomen social, un tema que avui, admet Mestre, "rejoveneix per moments". Vuitanta d’aquelles imatges de gran format en blanc i negre s’exhibeixen aquests dies i fins al 31 de maig a l’Alfolí de la Sal de l’Escala.

"Ara que sembla que l’emigrant sigui l’enemic o que siguin tots musulmans, hem de recordar que aleshores els emigrants érem tots: des de l’estudiant que anava curt de calés o que es volia comprar una moto fins a pobles sencers", comenta Mestre qui encara recorda vivament aquell reportatge durant el qual passar desapercebut era impossible. "Quan ens veien, el primer que t’oferien era la bota", riu. A Riola, a la Ribera Baixa, van testimoniar com la gent es preparava per al que defineix com "el viatge infinit". Així, van acompanyar la gent fins a l’estació de tren de València on van passar-se tot el dia esperant amb ells un comboi especial "que sabien a quina hora sortiria". Finalment, va ser al vespre i fins a la tarda següent no van arribar a l’estació de Figueres on passarien dues hores per revisar que els papers estiguessin en ordre. Després ja emprendrien direcció a Portbou on van canviar de tren, van ensenyar els passaports per passar la frontera i van enfilar camí a Montpeller fins a les vinyes. Explica que aquella era "una emigració civilitzada" a diferència del que es viu avui dia que és, diu, "insòlit, absurd i impresentable". En aquells temps, tothom marxava fora a treballar amb contracte "que rebien abans de sortir, sabien exactament quant cobrarien. Cert que treballaven duríssim, però cobraven més que a Espanya, es treien deutes i tornaven contents i satisfets".

A França, els emigrants disposaven de refugi, "una espècie de construccions amb llits, taules i llar de foc". Vivien en grups de vuit o deu persones. Alguns eren famílies senceres. També, explica, "procuraven no gastar massa res a França". Per aquest motiu, a la maleta, fins i tot, hi posaven pots d’Ariel per rentar, el tabac i, com a bons valencians, la paella. "Hi anava gent de totes les procedències i els que anaven més organitzats tornaven a la mateixa finca i es coneixien tots", rememora el fotògraf qui no oblida la llibertat que podien respirar perquè "no hi havia ni el capellà, ni la Guàrdia Civil ni l’alcalde" que els supervisessin.

Aquesta exposició és, però, fruit d’un desencís, ja quan Mestre va veure el resultat imprès no li va acabar de fer el pes perquè, diu, "era escàs i no explicava la història que jo havia vist". Així, temps més tard, va engrescar Natàlia Molero, de la Diputació de Girona, per donar-li una segona vida en format d’exposició que es va poder veure, per primer cop, el 2015 a Girona, al OFF Perpinyà i, més tard, al Museu de l’Empordà, a Figueres i al Museu del Suro, a Palafrugell. Per a sorpresa del mateix fotògraf, l’exposició mai s’ha vist a València. L’any següent es va completar amb la publicació del llibre La Verema dels 80: una emigració civilitzada amb Xavier Martí.

Diàleg amb l’espectador

Les fotografies de Jordi Mestre, que ocupen tres sales de l’Alfolí de la Sal, imposen. Fan un metre d’alçada, cosa que afavoreix un diàleg molt directe entre l’espectador i la imatge i permet empatitzar absolutament amb els protagonistes d’aquell viatge. Fins i tot, com a curiositat, més d’un confon persones. "Vaig crear arquetips, vaig fer uns personatges tan reconeixibles que la gent sembla que els conegui", comenta. Entre les imatges també en destaca una que retrata el xoc ideològic. És la que tanca l’exposició i que ha batejat Entre la falç i el martell i la flor de lis: "On dormien, els trotskistes havien pintat la falç i el martell a la paret, però la bossa de paper de les barres de pa era plena de flors de lis". Totes aquestes imatges formen part de l’immens arxiu de Jordi Mestre amb 350.000 negatius que reuneix part dels deu anys treballant al Periódico de Catalunya, des del número 0 com a corresponsal a Girona, i, a l’Avui on va ser cap de fotografia. Finalment, va decantar-se per la restauració de fotografia i pel·lícules, peritatges d’arxius fotogràfics, entre altres.

Subscriu-te per seguir llegint