Sergi Belbel: "L'argument de 'Hamlet' és una mena de Hitchcock que t'enganxa pel suspens que té"

El dramaturg i escriptor Sergi Belbel va fer el que semblava impensable: transformar una de les grans tragèdies de tots els temps, Hamlet, de Shakespeare, en un exercici de stand-up comedy i ho va fer a mida de l'actor que admirava, Enric Cambray. L’èxit de Hamlet.01, amb el qual recreava el primer acte, el va dur a escriure Hamlet.02 que recull el segon acte i que aquest dissabte 28 de març, a les vuit del vespre, es representa a La Cate de Figueres.

Després del Hamlet.01 calia fer Hamlet.02.

La meva intenció era fer aquest espectacle amb Enric Cambray, però quan vaig començar-lo a escriure vaig fer només un espectacle, és a dir, un monòleg de pràcticament dues hores sencer pel primer acte. El vam estrenar i com que va anar molt bé, ara he fet el segon acte. Teòricament ens faltarien tres més perquè hauríem d'arribar al número al Hamlet.05.

Això està previst?

Està previst perquè ara, d'aquí uns dies, començaré a escriure el tres.

Com va néixer aquesta història?

Neix perquè Enric Cambray és un actor que a mi m'agrada molt, perquè és un actor que té molta comèdia, molta força i un català molt bonic. Jo li deia que actors com ell em costava de trobar, amb aquesta precisió amb la llengua, amb aquesta comicitat, una comicitat molt ben entesa, molt poca pallassada, molt teatral i, al mateix temps, també amb recursos molt dramàtics. Li vaig preguntar com era que no li donaven més papers, que no se'l veia més a diferència d'altres actors de la seva generació més coneguts o que han fet cinema. I em va dir que a ell ja no li donarien Hamlets. I, a mi, això em va picar, perquè per mi Hamlet és l'obra més famosa de la història del teatre, però que sempre m'ha pertorbat molt, perquè no l'acabo d'entendre, la trobo molt complexa i, al mateix temps, li tinc molta enveja, perquè enganxa molt al final, la gent pateix amb el protagonista, que és molt complicat i molt retorçat. Doncs, li vaig dir que li regalaria un monòleg, que jo, com a autor, li, a partir de Hamlet li faria com un joc, i vaig començar a escriure pensant en ell ja directament. A més, se'm va acudir aquesta idea una mica boja de convertir-ho en un monòleg, això que en diuen ara stand-up comedy, que és un tipus de comediant confrontat a l'espectador sense quarta paret, directament amb un tamboret i un micròfon.

Inicialment va pensar que faria només un espectacle?

Sí, però quan ja veia la magnitud, que havia ocupat dues hores només amb el primer acte, li vaig llegir, el vam oferir als teatres i ningú el va voler fer. Així que és el primer espectacle que he produït a la meva vida, perquè jo sóc director i autor, però no havia produït mai.

Com ho va fer?

Acabava de guanyar el premi Sant Jordi de novel·la (Morir-ne disset) i amb aquells pocs diners vaig pensar que el produiria. Vam trobar un teatre gràcies a Mercè Banaguerra que ens va cedir l’espai Dau al Sec a Barcelona i el vam produir nosaltres, l’Enric i jo. La sorpresa va ser que ens ha anat molt bé. Primer vam fer aquesta gira molt llarga, vam saltar també a la Biblioteca de Catalunya, i, finalment Carme Portaceli, directora del Teatre Nacional de Catalunya, va proposar-nos produir-lo amb el TNC. Em va fer molta il·lusió perquè amb aquest segon espectacle tornem a ser productors amb la companyia Primera Rèplica, però ja s’hi ha implicat el Teatre Nacional. Així, hem saltat del teatre més petit al teatre més gros amb la primera i la segona part.

Això almenys els evita la inevitable incertesa.

Exacte, ens dona una cobertura i estem molt contents. Ara a veure si trobem algun soci que ens vulgui fer la tercera part. Ara començarem a buscar, però no tenim pressa perquè d’aquí a un mes i mig estrenem Hamlet.01 a Madrid en castellà.

Quin esforç tan gran d'Enric Cambray.

Per ell és tremend, perquè ara està fent el dos en català, però també ha fet alguns bolos de l'1 en català i ara s'està memoritzant tot l'1 en castellà.

Hi ha el perill de tornar-se boig com el personatge.

Sí, sí, tremendo, tremendo.

Vostè deia que Hamlet és text molt pertorbador i que li costava d'entendre. Aquest exercici l'està ajudant també a entendre'l millor?

Molt, molt. L'obra s'entén, però jo vull entendre totes les paraules. Hamlet és una persona que xerra per intentar explicar-se allò que a la vida moltes vegades és inexplicable: les tragèdies que ens colpeixen, el tema del poder perquè ell és fill d'un rei que està destinat a ser-ne, però que no ho acaba sent perquè mor jove, la venjança... També s'assabenta que el seu pare ha mort a mans del seu oncle i llavors, l'espectre del pare li demana venjança i a l'hora de fer-la ell no gosa o posa un fre i es pregunta si és lícit matar. És aquesta cosa de la llei del talió i la justícia humana. Són conflictes tan gruixuts i tan trascendents que a vegades fa vertigen copsar-la. I moltes vegades, quan la veiem, sempre penses això no ho entenc, però tira endavant, perquè el text té una habilitat: que malgrat anar tan a fons, l'argument és una mena de Hitchcock que t'enganxa pel suspens que té i per les intrigues que et va disseminant. Però també pateixes amb un personatge que ha provocat la mort de la seva novia innocent. Ell és molt complex, el personatge és una barreja de blanc i negre.

Vostè ho transforma en un monòleg amb un actor que representa tots els personatges, però també els veu des de fora.

Sí, els interpreta tots i els vol entendre a tots, perquè el que faig és una mena de comentari de text. Enric Cambray és un monologuista de stand-up comedy, però també és un professor intentant esbrinar fent comentaris de text: per què diu aquesta paraula o per què utilitza aquesta altra. És pel ritme del vers? D’on ho treu tot això? Aquell era un moment de l’art, sortosament per a ells i no per a nosaltres, abans del romanticisme, quan tu podies copiar a tothom. Així, Shakespeare ho manlleva tot de tothom i les seves obres són amalgames de refregits de llegendes, versos, cançons, rondalles, històries del passat, mítiques, reinterpretacions. Els seus textos estan farcits de referències i es mig inventa les coses, però les matxembra amb una altra cosa. No s’inventa res, el que fa és combinar-ho sàviament. Ell té aquesta genialitat de poder-ho explicar a la seva manera, tot i que està plena d’anacronismes, perquè l’obra està passant al segle XII o XIII, però està escrita a final del XVI i principis del XVII. Per tant, és d’una complexitat tal que aquest monòleg el que em permet és que el personatge, tot i essent Hamlet, vulgui entendre el detall més petit del que el seu autor li ha fet dir i li fa dir als altres personatges. Així, l’Enric entra i surt d’un personatge. Fent de Hamlet, també fa d’Ofèlia, de Polonio o de Laertes, perquè intenta esbrinar què diuen en cada moment.

"Shakespeare ho manlleva tot de tothom. Les seves obres són amalgames de refregits de refregits de llegendes, versos, cançons, rondalles, històries del passat, mítiques, reinterpretacions"

A Enric Cambray ja l'admirava com actor, però amb aquesta obra el deu haver vist crèixer?

Jo no crec que hagués escrit aquest text sense aquesta cosa pirotècnica que té ell i de malabarisme actoral que, perquè realment, tot i ser còmic, perquè fa riure molt, també és molt dens i les frases són molt llargues i ell té una destresa per dir-les amb velocitat com de llamp. Sense l'Enric això no existiria.

Per cert, què en pensa de la pel·lícula Hamnet?

No deixa de ser una ficció aquesta novel·la i aquesta pel·lícula que són molt boniques, però de real tenen...Perquè ja m'agradaria veure que Shakespeare fos tan bon pare, jo ho dubto molt i la mortalitat infantil aleshores era molt gran. A Shakespeare se li havien mort tres germans, un darrere l'altre. El seu fill evidentment devia patir perquè ja es veu que Shakespeare pateix pel tal com escriu però aquest pare que pinten a la pel·lícula, dubto molt que fos així.

Crec que ara viu un moment de gran activitat.

Sí, estic molt content i ja estic preparant la temporada que ve i no paro. Ara m'enganxe corregint les galerades per la publicació del Hamlet.02 que es publicarà d'aquí a un mes. De fet, es publicaran tots, l'1 i el 2, en castellà i en català.

Això és un encert, no?

Sí, està molt bé perquè així el text també arriba a altra gent, el pots llegir i després te'l poden demanar també per fer-lo fora amb altres actors i a veure qui s'atreveix a fer una cosa així.

També acaba de tancar les representacions d'El casalot.

Ha estat un exercici sobre el terror que hem fet al Teatre Gaudí i veurem si pot tenir més vida o no, perquè estava fet per les característiques específiques del Teatre Gaudí i anar de gira amb això és una mica complicat. El públic estava dintre de l'acció i era un exercici molt sobre el terror que és un impossible en teatre.

Però ho han fet possible.

No és la primera vegada perquè ja havia interpretat una obra, que no era meva, del David Plana, La dona incompleta, fa molts anys a la Bequet antiga, la de Gràcia. Era una mica un exercici sobre el terro, però és un gènere que en teatre planteja moltes dificultats. I hem estat molt contents de fer-ho al Teatre Gaudí amb la seva companyia.

Són ganes d'anar experimentant en el teatre, perquè també acaba de representar una obra immersiva, Supersàpiens.

Explorar els límits, no quedar-se només amb la cosa més convencional i això sempre és un plaer. A vegades t'estabelles o costa més o no tens l'èxit assegurat, però va molt bé explorar límits i fer coses diferents. Jo ja tinc una edat, molt teatre a les meves esquenes i m'avorreixo si faig una cosa igual quela que ja he fe. Per tant, és aquestes ganes també de divertir-me.

I escriure novel·la, també?

En tinc una tercera a mig camí, però amb tanta feina de teatre, la novel·la la tinc una mica aparcada, però la tinc en marxa. A veure si d'aquí dos, tres mesos la puc acabar ja.

Quantes hores té el seu dia?

El que té molt poques hores és el son perquè dormo molt poc, unes quatre hores. I abans era molt noctàmbul i ara sóc molt diürn a l'hora de treballar. Li he agafat molt de gust a començar cada vegada més aviat. Abans jo era dels que escrivia de nit i ara amb l'edat, escric més bé a primera hora del matí que al vespre i a la nit. Aprofitant al màxim totes les hores del dia.

Subscriu-te per seguir llegint