L'empordanès Manel Menéndez connecta cubisme, flamenc i rock and roll en el seu últim llibre

Què tenen en comú el cubisme, el flamenc i el rock and roll, tres formes d’expressió artístiques que poden semblar distants? L’escriptor, fotògraf i escultor empordanès Manel Menéndez (1952) creu que comparteixen una mateixa lògica interna i manté que són "expressions de ruptura nascudes d’una necessitat interior més que d’una construcció teòrica" establint vincles entre el gest fragmentat del ball flamenc, la descomposició formal del cubisme i l’energia visceral del rock. L’estudi, que ha pres forma de llibre, Cubismo, flamenco y rock and roll (Cap Béar Édicions), publicat en castellà i francès, es presenta aquest divendres a les sis de la tarda a la biblioteca de Llançà.

Manel Menéndez explica que aquest estudi té les arrels en la seva joventut quan va veure el primer espectacle de flamenc: Antonio Gades en una sala d'espectacles de Llançà. En aquells temps també li interessava Picasso i en veure la gestualitat de Gades, "fragmentada, trencada, hi vaig veure cubisme". Allò el duria a recollir tot el que unia els dos arts i a estudiar-ho més a fons, tot i que ho va desar al calaix. Era l’any 1973. Quan fa uns mesos va decidir recuperar el treball, l’autor va trobar una tercera connexió amb el rock and roll i va anar estirant el fil.

Cubismo, flamenco y rock and roll

Autor: Manel Menéndez

Editorial: Cap Béar Édicions

Preu: 25 euros

L’autor avança que el llibre no és "un assaig rebuscat o intel·lectual, no vull fer cap teoria, és més aviat el que jo sento". És, diu, "una mirada transversal que connecta art, música i dansa des de l’emoció". Una de les idees que desenvolupa és que aquestes formes artístiques sorgeixen en contextos "de conflicte, marginalitat i transformació social" i que comparteixen característiques estructurals: "són híbrids culturals fruit de mestissatges; neixen en els marges abans de ser acceptats pel cànon i presenten dificultats per ser definits amb precisió quant a origen o límits". Allò que els uneix i que és més visible és la guitarra. Menéndez explica que Picasso la va pintar seixanta-cinc vegades i en el flamenc i el rock and roll són essencials. Un altre dels punts que desenvolupa l’autor i que connecta els tres mons és el silenci. "El flamenc es basa sobre el silenci, com pausa expressiva que fragmenta el ritme; en el cubisme, com espai buit que trenca la perspectiva i en el rock and roll, com recurs dramàtic que intensifica l’experiència sonora".

Picasso, Paco de Lucía i Santana

Per desenvolupar la seva teoria, Manel Menéndez analitza la relació entre tres obres: la pintura Ma Jolie de Pablo Picasso, la peça Entre dos aguas de Paco de Lucía i la composició musical Europa de Carlos Santana. L’autor defensa que aquestes tres creacions comparteixen una mateixa intenció: "trencar amb els codis establerts i explorar noves formes d’expressió". Segons ell, cada artista des de la seva disciplina, "experimenta amb el llenguatge -visual o musical- per ampliar les seves possibilitats i provocar una participació més activa del receptor" Les tres obres comparteixen, diu, "innovació, llibertat i profunditat expressiva".