El biombo d'estil oriental pintat per Dalí quan tenia 19 anys ja és a Figueres

És considerada la primera obra en la qual Salvador Dalí va aplicar l'art decoratiu a un objecte artístic. Es tracta d'un biombo d'estètica oriental que l'artista figuerenc va pintar l'any 1923 quan tan sols tenia 19 anys i que durant dècades, i fins al 1964, va preservar la seva germana, Anna Maria Dalí. Ara, després de ser adquirit per l'Estat espanyol, dipositat al fons del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid i sotmès a una rigorosa i necessària restauració de quatre mesos, aquest paravent de tela amb paper encolat i pintat en guaix, s'exhibeix per primera vegada no a Madrid sinó a l'espai que li és més natural, la Casa Natal de Dalí, a Figueres, a la sala dedicada al llegat, la casa on Dalí va viure els seus primers set anys d'existència. Aquest dimecres 25 de març, a les set de la tarda, s'ha fet la inauguració oficial d'aquest extraordinari préstec, una "petita exposició", titulada Un somni oriental. Exotisme i modernitat en el jove Dalí, comissariada per l'historiador de l'art Ricard Bru Turull. Aquesta mostra, que s'allargarà fins al setembre, ve acompanyada de l'exhibició d'unes fotografies inèdites de l'estança privada que tenia Salvador Dalí al Llaner, als anys vint, on es pot veure aquest paravent pintat.

La regidora de Cultura i historiadora de l'art, Mariona Seguranyes, que ha exercit també com a assessora científica del projecte, ha reconegut que aquest és un dia feliç i ha agraït, durant la trobada amb els mitjans, la generositat del Patronat i de la direcció del Reina Sofia per fer possible aquest préstec temporal que serveix per consolidar el projecte de la Casa Natal de Dalí. Ricard Bru Turull, també present a l'acte, ha estat escollit per comissariar l'exposició perquè ell mateix, fa tretze anys, va comissariar una altra mostra pel CaixaForum dedicada al japonisme. Aleshores, va poder exposar aquest paravent i va ser una de les poques vegades que es va exhibir, a Barcelona i a Madrid. Acabada aquella exposició l'objecte va desaparèixer fins que el 2024 el va adquirir l'Estat. Com ha explicat Mariona Seguranyes, aquest paravent "és una obra de primera etapa de joventut, connectada amb l'orientalisme, però estretament vinculada a Figueres, tot i no saber-se del cert si la va pintar a la ciutat o a Cadaqués". Seguranyes ha afegit que qui en va parlar per primer cop va ser la germana del pintor, Anna Maria Dalí tot explicant que Dalí el va fer mentre decorava una cambra d'una casa d'una amiga dels dos germans. Es creu que era Ramoneta Montsalvatge, la família de la qual vivia al carrer Sant Pau de Figueres i el seu pare era un gran col·leccionista d'exlibris. A Ramoneta, Dalí la va retratar. El paravent, ha afegit Seguranyes, "és fruit de l'experimentació" que duia a terme Dalí en aquells anys de formació.

"Japonisme superficial, exòtic i decoratiu"

Ricard Bru Turull ha comentat que quan Dalí pinta aquest paravent, la influència del japonisme fa més de quatre dècades que és present a Catalunya. "Dalí mostra aquest japonisme d'una manera molt imprecisa i no reflecteix cap imatge fidedigna del Japó. Hi ha unes barreges que són naturals i que són l'aproximació popular als referents de l'orientalisme, no tant del japonisme", admet l'historiador. Serà a París, més endavant, quan el pintor descobrirà els models japonesos i la seva obra, a partir dels anys 50 i 60, plasmarà més referents directes amb el Japó. És, segons Bru, "un japonisme superficial, exòtic i decoratiu" el que Dalí plasma en aquest paravent, "una peça amb una gran singularitat, ja que després Dalí treballarà des d'una intel·lectualitat molt diferent".

Abans de ser exposat a Figueres, el paravent de Dalí, que fa més de dos metres divuit centímetres d’amplada per un metre i mig d’alçada, ha necessitat passar pel taller de restauració. Era la primera vegada que se sotmetia a una restauració, tot i que les encarregades d'aquesta tasca, Eugenia Jimeno i Keti Nikolaeva, especialitzades en restaurar paper, han constatat que l'objecte havia patit unes quantes reparacions prèvies tal com mostren les fotografies antigues que es conserven i que ara s'exhibeixen. "El mal estat del paravent era històric", ha reconegut Jimeno. Per la seva part, Keti Nikolaeva ha explicat que no és massa habitual restaurar paravents: "No hi ha massa peces d'aquestes i les poques que hi ha estan en molt mal estat". En aquest cas concret, comenta, "els panells laterals estaven en molt estat" cosa que les ha obligat a "obrir-los i restaurar cada capa individualment i tornar-los a muntar". En aquest sentit, l'estructura estava "molt debilitada" i els papers interiors "molt malament", tant que ha calgut "subtituir-los per nous". Keti Nikolaeva ha posat en evidència la diferència de criteris entre la restauració que han fet elles, seguint criteris occidentals, i la que se segueix l'art oriental quan "substitueixen tots els materials originals i es queden només amb la imatge".

D'altra banda, aquesta exposició anirà acompanyada d'una sèrie d'activitats complementàries com ara conferències a càrrec del comissari, de Mariona Seguranyes i la restauradora Eugenia Jimeno, així com la presentació del catàleg que farà el 28 de maig la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, acompanyada del mateix Ricard Bru i de Mariona Seguranyes.

Subscriu-te per seguir llegint