Dani el Rojo, d'atracador de bancs a xofer de Messi i escriptor: "La policia es guanyava la vida amb nosaltres quedant-se part dels diners"

Posar a un exatracador de bancs, Dani el Rojo, i un exagent de la Guàrdia Civil, Enrique Gómez, junts en un escenari per conversar sobre la Catalunya quinqui dels anys 80, quan campava l'heroïna i la cocaïna a dojo, prometia. Era un dels grans al·licients del 5è Festival Ceba Negra de Figueres i així ha estat omplint la sala gran de La Cate amb un públic absolutament fascinat escoltant les vivències de Dani el Rojo, que de ser un atracador de bancs, toxicòman i passar quinze anys a la presó, va aconseguir deixar les drogues, convertir-se en assistent personal de músics com Loquillo, Calamaro, Bumburi, Rosario o xòfer de Messi i, el 2008, després de ser pare de bessons i patir càncer de fetge, començar a escriure. A hores d'ara porta vuit novel·les publicades. El públic, doncs, ha gaudit amb les dues interpretacions d'una mateixa realitat que, en certes ocasions, coincidien tot i que en altres diferien completament com quan Dani el Rojo ha assegurat que, quan ell delinquia a Barcelona, "hi havia policia que es guanyava la vida amb nosaltres. T'agafaven després de l'atracament i, o t'embolicaves a trets amb ells i la palmaves, o els donaves els diners". Enrique Gómez ho ha negat taxativament al mateix temps que Dani el Rojo ha lloat la seva "bona fe cap al cos de la policia dels anys 70 i 80".

La conversa, moderada per Jacint Casademont, ha estat impagable. Dani el Rojo ha explicat la seva entrada als inferns entre els 13 i els 15 anys quan va començar a consumir heroïna i cocaïna, emulant als personatges dels llibres que llegia o els de les cançons de Lou Reed o Janis Joplin que escoltava. "Aleshores no hi havia cap criteri negatiu sobre les drogues com ara i ells me'n parlaven com una cosa bona. Jo veia que eren triomfadors i jo volia ser com ells, tot i que ells parlaven de la droga, però no dels problemes que portava", ha explicat. Aquell consum el va conduir a la delinqüència, amb atracaments a estancs, botigues i bancs; a entrar a la presó per primer cop amb 18 anys i retornar-hi en diverses ocasions fins a sortir, per última vegada, l'any 1998 i reconduir la seva vida. D'això fa vint-i-vuit anys. Al mateix temps que Dani el Rojo iniciava la seva trajectòria al costat fosc, a l'altra banda ho feia Enrique Gómez, en aquest cas ingressant al cos de la Guàrdia Civil. L'any 1978 va arribar a les comarques gironines des d'acadèmia de formació a Úbeda i, després d'un any prestant servei a Sant Climent Sescebes, el "va fitxar" la policia judicial de Figueres. Així, més de trenta anys de vida professional la va dur a terme entre Figueres i Girona, treballant arreu de la província. De fet, durant l'acte, els responsables del festival Ceba Negra i representants de l'Ajuntament de Figueres li han concedit la Fulla Negra.

Enrique Gómez ha definit els 80 com "uns anys terribles pel número de delinqüència, sobretot, robatoris amb violència tant a establiments particulars, bancs i agències de canvi, i tot a causa de l'heroïna". No ha oblidat que, en aquells anys, "no hi havia feina i hi havia molt de desconeixement sobre les drogues, semblava que era un joc". De fet, entre els anys 1981 i 1984 es van cometre més del doble de robatoris amb violència a Espanya que als Estats Units, concretament, 1.300 atracaments al mes. Tant Dani el Rojo com Enrique Gómez han recordat a les víctimes d'aquells actes de violència. L'exatracador ha assegurat que ell no té cap delicte de sang en el seu historial. "Mai vaig robar amenaçant, tot i que sí que cometia atracaments a fleques, estancs, bars fins als setze anys". Després ja va passar als bancs perquè, ha dit, "era on realment hi havia els diners per poder viure". Tot i això, mai feia els atracaments sota els efectes de les drogues i sempre aplicava certa psicologia per no espantar "al meu públic" que, de fet, "estaven tranquils". "En un atracament has d'entrar i endur-te la caixa i ja està", ha confirmat. Així ho feia: entrava sempre seguint al primer treballador, que era qui treia l'alarma del banc: "Jo els deia que era un atracament, que no els volia fer mal i em guardava l'arma".

L'exatracador Dani el Rojo recorda el seu pas per la presó

L'exguàrdia civil ha confessat que era "molt difícil agafar-los" i que qui més els importava als cossos policials eren les víctimes. Ha recordat que a Espanya no s'utilitzaven quasi armes en els robatoris, només en un 0,5% dels casos. "A Espanya no hi ha bons atracadors de bancs", ha conclòs mentre Dani el Rojo li ha donat la raó. Enrique Gómez, però ha recordat que l'any 2013 va participar en la detenció de quatre o cinc atracadors a l'Empordà que utilitzaven explosius i helicòpters.

Tortures per part de la policia

En un moment de la conversa, Dani el Rojo ha parlat dels interrogatoris i ha confessat que ell va patir tortures a mans de la Policia Nacional després d'un robatori de 400 milions en brillants. "Jo sabia que si deia que era el de l'atracament em continuarien pegant igual preguntant-me pels meus companys. Jo sabia que no em podien matar", ha dit, tot afegint, però que "picaven amb consciència". Fins i tot ha parlat que posaven bosses al cap dels detinguts per dificultar-los la respiració i passar por. Enrique Gómez ha negat taxativament el tema de les tortures: "No has de pegar a ningú per aconseguir informació, el que has de tenir és paciència", ha dit tot i que no ha negat que, en algun moment, "cal donar quatre hòsties".

Dani el Rojo va cometre el seu últim delicte l'any 1991 i el 1998 va sortir, per últim cop de la presó. "Si fa tot aquest temps que va passar això és que he après, però dels errors que vaig cometre en la meva joventut no me'n penedeixo perquè m'han fet la persona que soc ara", ha reflexionat. Malgrat tot, recordant aquells temps, ell ha assegurat que "mai m'he considerat un quinqui, sí un professional".

Subscriu-te per seguir llegint