Un Cadaqués inèdit emergeix en color sèpia i regust antic

Adrià López Sala (1950) tenia dinou anys quan va començar a col·leccionar tot el que trobava sobre Cadaqués: postals, mapes, revistes, llibres, plaques de vidre o fotografies. "Soc de família cadaquesenca. El meu rebesavi s’hi va instal·lar cap al 1830 i el meu besavi va construir-hi una fàbrica de salaó", justifica. Dins la seva col·lecció, que va molt més enllà d’objectes vinculats a Cadaqués, destaca un extens arxiu fotogràfic, pràcticament tot ell digitalitzat, que ha anat engruixint al llarg del temps trobant imatges en llibreries de vell, mercats o portals digitals. Ara, unes dues-centes imatges, una petita part de les que preserva, es recullen al llibre Cadaqués inèdit 1890-1960 (Farell Editors) que ha elaborat el mateix Adrià López, amb la complicitat del poeta i assagista Vicenç Altaió, i que aquests dies arriba a les llibreries.

"La història de Cadaqués sempre m’ha interessat", assegura. També la fotografia, evidentment, ja que ell mateix és autor de més de cinquanta mil diapositives en blanc i negre i color que va fer a Cadaqués entre els anys 70 i 80, però dins l’ambient familiar. Aquest interès li devia venir de família, ja que el seu oncle, Antoni Sala Cladera (1910-1966) també tenia un arxiu amb nou-centes imatges del poble dels anys 40, algunes de les quals són totalment inèdites. Un altre oncle, Ramon Tous Colomé (1912-1997) també conservava plaques dels anys 50. Algunes d’aquestes, de fet, apareixen en aquest llibre, així com d’altres que han estat cedides per col·leccionistes locals com Joan Escura, Pere Vehí, Mariona Giró, Lluís Bertran Xirau i Joan Manuel Tajadura Ijalba. Amb tots ells, Adrià López manté una bona amistat: "En general som tots bons amics i compartim el que trobem". Gràcies a la seva generositat, afegeix, aquest llibre s’ha enriquit substancialment.

La idea de fer Cadaqués inèdit va sorgir l’any passat mentre en preparava un altre amb Farell Editors, en aquest cas, sobre el parlar cadaquesenc d’Ernesta Sala, cosina seva. Al final d’aquest llibre se’n va ocupar Norfeu, però l’editor Jordi Suades, de Farell, que ja havia vist material fotogràfic del seu arxiu, el va convidar a tirar-ho endavant. Ell, tot i que havia publicat altres llibres d’assaig vinculats al seu ofici -és psicòleg clínic- va cercar la col·laboració d’una persona molt avesada a les lletres, Vicenç Altaió, qui no va dubtar ni un instant a sumar-se a l’aventura.

Adrià López Sala explica que ell tenia molt clar, d’entrada, la cronologia de les fotografies que volia incloure: imatges des del 1890, quan es van començar a editar postals i fotografies, fins al 1960 "aquesta època del blanc i negre, el color sèpia o del monocrom", tot i que, com explica, les fotografies en color ja es van començar a popularitzar l’any 1913. En el seu arxiu, de fet, en té, però no n’ha inclòs cap en aquest llibre.

Totes les imatges que apareixen a Cadaqués inèdit s’han homogeneïtzat amb un to sèpia que elabora el mateix Adrià López i que sorgeix de la combinació de diferents colors. "Quan algú veu una fotografia amb aquest color, ho identifica ràpidament com antic", argumenta tot afegint que, amb aquest canvi, "no perden informació del suport original". Un suport que és diferent perquè les fotografies procedeixen de tècniques fotogràfiques diverses i molt antigues: plaques de vidre, plaques de cel·luloide, fotografia estereoscòpica, negatius o diapositives. Cal dir que homogeneïtzar-les totes ha suposat un esforç important.

El llibre es divideix en cinc blocs fotogràfics que es presenten cronològicament. El primer està dedicat al poble i permet veure’l des de diferents perspectives que sorprenen com la imatge que reproduïm des de la Torre de les Creus, del 1903, on es veu un petit ramat de cabres i el pastor. El segon capítol és el de cales, platges i altres indrets que ressegueix des de la cala Jóncols fins al far del cap de Creus. El tercer "recull la importància que el mar arriba a significar en un port natural". El quart bloc està dedicat a les festes i la vida quotidiana, des del Carnaval, les visites a l’ermita de Sant Sebastià o el passeig en barca per la festa del Carme. L’últim capítol el protagonitzen famílies i personatges del poble, nadius i estiuejants.

Feina detectivesca

Adrià López Sala reconeix que ha volgut que el recull sigui el màxim de didàctic i, per això, cada fotografia va acompanyada d’una explicació detallada que situa al lector davant el que veu. El col·leccionista explica que la seva voluntat és sempre, si és possible, "proporcionar elements que serveixin per identificar la data, els vaixells, les cases o les persones que hi apareixen". Aquest interès per ser el màxim fidel possible, amaga una feina quasi detectivesca, amb un suport històric sòlid i un ampli coneixement de Cadaqués.

Obrint el llibre hi ha unes fotografies del 1890 de Josep M. Cañellas de l’Àlbum Rubaudonadeu, dipositat a la biblioteca Fages de Climent de Figueres. "A Cañellas li devem molt", diu l’autor. També, afegeix, al valuós arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. Per aquest llibre, ha seleccionat alguna imatge d’Antoni Bartomeus. D’altres són de fotògrafs desconeguts, però n’hi ha amb noms i cognoms coneguts com Valentí Fargnoli, Anton Planells, Josep Esquirol, Lucien Roisin, Ricard Martí Aguiló, Mey Rahola, entre altres. També de diversos fons: Rahola, Fototípia Thomas i Cuyàs.

A través de les fotografies que inclou aquest llibre, es pot fer un viatge a un Cadaqués una mica diferent a l’actual i recórrer diversos moments de la seva història: des d’aquell Cadaqués rural marcat per la fil·loxera; l’aixecament de la "Casa Blaua"; la construcció de la riba del Baluard o l’arribada de les tropes de Franco. Adrià López Sala reconeix que Cadaqués ha canviat, però "potser no tant com altres pobles" de la costa. A ell li interessa el que encara perdura. És testimoni "el silenci antic que respiren les fotografies", com diu Vicenç Altaió en el text introductori.

Subscriu-te per seguir llegint