Ho sabies?
Sabies que a la catedral de Girona hi ha un rostre com el de Dalí des d’abans que naixés l’artista?
Has jugat mai a comptar les escales de la catedral de Girona? Segur que sí! Però, si no has acabat molt cansat, un cop a dalt has aixecat el cap i t’has fixat amb tots els rostres que hi ha a la façana principal? N’has pogut reconèixer algun? I si et dic que hi ha un rostre semblant a la característica cara de Dalí? Creus que és possible?

Rostre de pedra de la façana principal de la catedral de Girona / Afra Peix
Afra Peix
La Catedral de Santa Maria de Girona és un edifici de peus romànics, cos gòtic i cara barroca construïda entre els segles XVI i XVIII amb pedra de Girona. Tot i que amaga moltes curiositats i històries, per poder centrar-nos en aquest rostre només ens fixarem en la façana principal, la qual té tres trams amb fornícules i escultures. Fins als anys seixanta del segle XX aquestes fornícules van estar buides amb columnes que les acompanyaven i va ser llavors quan es van col·locar les escultures actuals, responent a les intencions de l’escultor i arquitecte Pere Costa Casas.
En una de les columnes, concretament la segona començant per la dreta, hi ha un rostre que no deixa indiferent a ningú. Es tracta d’una cara de pedra que, misteriosament, ens recorda a Salvador Dalí. Els ulls profunds, carregats d’intensitat, i el bigoti llarg i enroscat fan pensar immediatament en l’artista empordanès. Però, si l’escultura va ser creada l’any 1733 i Dalí va néixer el 1904, com pot ser que aquest representi al famós pintor? Doncs teniu tota la raó, no pot ser. Així doncs, què ha passat? L’arquitecte era un visionari, va ser pura casualitat o Dalí s’hi va inspirar?
Alguns estan ben convençuts d’aquesta última opció i del fet que Dalí va agafar idees del rostre per formar el seu personatge, ja que l’obra podria tenir una connexió insospitada amb la seva infantesa. Quan era petit, l’artista solia anar a missa a l’església de Cadaqués, on es trobava un retaule fet pel pare de l’escultor de la Catedral. És fàcil d’imaginar que el jove Dalí observava aquelles figures, absorbint cada detall sense saber que, anys després, ell mateix esdevindria una icona visual.
Aquesta coincidència no és gens desbaratada si tenim en compte el fet que a Dalí li encantava el joc de les aparences i les dobles imatges, gaudint creant-se una identitat plena d’excentricitats i disfresses. Així doncs, sigui per casualitat del destí o una estranya inspiració, la veritat és que l’escultura de la catedral de Girona sembla haver predit, amb segles d’antelació, l’arribada d’un dels artistes més desafiant de tots els temps.

Imatge general de la façana principal de la catedral de Girona / Afra Peix
Per saber-ne més
Si voleu endinsar-vos en la història de la catedral de Girona us recomano el podcast titulat La catedral de Girona de la revista Petit SÀPIENS, on s’expliquen detalls fascinants sobre el monument històric. També hi ha la guia interactiva per fer un tour virtual i conèixer totes les seves parts. A més a més, si us agraden les llegendes, us animo a visitar la pàgina web de pedres de Girona anomenada Llegendes i tradicions, on trobareu explicades moltes històries de la ciutat i de la catedral. Pels més menuts, i de manera visual, també podreu trobar llegendes de la catedral en vídeos com La llegenda de la Bruixa de la Catedral de Girona fet per Una mà de contes o La llegenda de Sant Narcís i les mosques.
Si encara us heu quedat amb les ganes de visitar-la, us encoratjo a anar al museu d’història de Girona, ja que ofereix una visió completa de la història de la ciutat, incloent-hi la catedral i les seves curiositats.
Ara bé, si el que voleu és conèixer a Salvador Dalí, primer us recomano Dalí. Simbologies locals de la Revista de Girona, 2004, núm. 222, p. 84-88, que parla més detalladament del rostre de la catedral i del lligam entre Dalí i Girona. Per altra banda, si us voleu endinsar en l’univers surrealista de l’artista, us aconsello visitar el “Triangle Dalinià”, format pel
Teatre-Museu Dalí a Figueres, dissenyat per ell mateix, la Casa-Museu Salvador Dalí a Portlligat on va viure i treballar durant molts anys i la Casa-Museu Castell Gala Dalí a Púbol.
Descobrir el patrimoni cultural del nostre entorn ens connecta amb la història i amb curiositats increïbles, com la que hem pogut descobrir avui, una icona que ens recorda com l’art i la cultura poden transcendir el temps, entrellaçant èpoques i persones.
Us animo a aixecar la mirada, descobrir noves perspectives i deixar-vos sorprendre pel que us envolta. Qui sap? Potser trobareu més elements amagats que us parlin d’un passat ric i d’un futur ple de possibilitats. Girona, amb el seu patrimoni viu us espera!

Afra Peix, alumna de 4t de Doble Titulació d’Educació Infantil i Primària de la Universitat de Girona.
Aquest article es va publicar originalment a Diari de Girona, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ.
L'article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori.
- Alumnes de l'Institut de l'Escala: 'Ens sembla una falta de respecte que les obres del pati estiguin aturades des de fa més d'un any
- Va deixar l’escola per cuidar la seva família: la història de Lola, la dona de 92 anys que ha tornat a classe
- Som quatre en una habitació des de fa tres anys; vull un pis per als meus fills o acabarem dormint al cotxe
- Juan Roig, propietari de Mercadona, sobre la guerra a l'Orient Pròxim: 'Quan les matèries primeres pugen, nosaltres pugem preus
- VÍDEO | Els contracorrents de la Muga i el Fluvià, entre l'espectacle i el perill
- L'odissea de diverses famílies per viatjar en vaixell de Barcelona a Palma: 'Alguns passatgers van estirar-se a terra per poder descansar
- La nova revolució alimentària reivindica el menjar de les àvies: 'Elles ja practicaven un model més sostenible
- Defuncions del 10 de març de 2026 a l'Alt Empordà