Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Premis Goya 2026

"Gilbert", el curt guanyador del Goya que va néixer d’un curs per a gent a l’atur

El gironí Jordi Jiménez, juntament amb dos directors més, es va endur dissabte pel premi al millor curtmetratge d’animació amb la seva òpera prima, que ja s’ha vist en 65 festivals de tot el món

Una escena del curtmetratge «Gilbert».

Una escena del curtmetratge «Gilbert». / Cedida

Alba Carmona

Girona

És una història deliciosament senzilla sobre l’amistat i l’egoisme, condensada en menys de 13 minuts i rodada amb tot l’amor per l’artesania que representa dedicar-se a l’animació tradicional en un món dominat per la tecnologia, però el curtmetratge Gilbert ha valgut al gironí Jordi Jiménez el seu primer premi Goya. Jiménez i els altres codirectors del curt, el valencià Arturo Lacal i l’asturià Alex Salu, es van conèixer en un curs d’animació per a desocupats i allà van començar a treballar en el que ha acabat sent un petit film animat que es va estrenar a Shanghai i que, després de veure’s en festivals de Mèxic, Canadà, Polònia o Grècia, dissabte es va endur el Goya al millor curt animat.

Format en Belles Arts, Jiménez s’ha dedicat a camps tan diversos com la publicitat o l’hostaleria. Actualment, compagina les dues facetes, treballant com a cuiner a La Sopa, el centre d’acollida per a persones sense llar de Girona, i dibuixant, amb el seu àlter ego La Perra Laika, humor gràfic que aboca a la xarxa i en publicacions com La Directa. Tot plegat, mentre viu en un núvol pel recorregut del seu primer curtmetratge.

L’origen de Gilbert es remunta gairebé vuit anys enrere, quan es va apuntar a curs d’animació stop-motion per a gent a l’atur. «És una tècnica que sempre m’ha agradat i va ser tota una sorpresa perquè aquest tipus de formació és molt cara, i allà hi havia molt bon material i un professorat de luxe», explica Jiménez. De fet, alguns dels seus professors també estan nominats al Goya -i acaben de guanyar el Gaudí- per L’Olivia i el terratrèmol invisible.

Animació tradicional

D’aquell curs en va néixer un primer curt d’un minut, l’embrió del que anys més tard ha desembocat en la història de dos personatges que viuen en un arxipèlag de cases-illa: un carter, en Gilbert, i el seu veí Sullivan. Un curt melancòlic sense paraules sobre l’enveja, la solitud i l’amor possessiu -«és poc comercial, però té moltes capes de lectura», admet l’artista i ninotaire- basat en un relat del mateix Jiménez i que els ha dut més de tres anys de feina, finançats en part, gràcies a una campanya de micromecenatge i a un ajut de Girona Crea.

Un fotograma del curtmetratge.

Un fotograma del curtmetratge. / Cedida

Rodat entre Barcelona i el barri de Sant Narcís de Girona, Gilbert es basa íntegrament en tècniques d’animació clàssiques, «sense cap trampa, perquè tot és artesania pura», amb elements de cartró i paper retallats i treballats sobre una taula multiplà, un tipus d’estructura que permet donar més profunditat a la imatge.

«Quan treballes així, un escuradents acaba sent el teu gran aliat per crear el moviment», explica Jiménez, que s’ha encarregat del disseny dels personatges i, que juntament amb el músic gironí César Martínez, Zinkman, també signa la música. Arturo Lacal ha fet l’animació i Álex Salu s’ha encarregat de la direcció d’art.

Jiménez, amb barret, juntament amb la productora i els altres directors, a la trobada de nominats al Goya.

Jiménez, amb barret, juntament amb la productora i els altres directors, a la trobada de nominats al Goya. / Victor Lerena (EFE)

L’entrada en escena de la productora Mónica Gallego i l’andalusa Agència Freaks ha estat l’empenta definitiva per distribuir el curt, que s’ha vist en 65 festivals de tot el món. L’estrena mundial va ser al Shanghai i entre altres reconeixements, va rebre el premi al millor curt en un festival d’Oregon, als Estats Units. «A més de fer molt bona feina per exhibir-lo, va ser des de l’agència que ens van començar a parlar de la possibilitat del Goya, hi van creure de seguida», explica Jiménez, encantat d’haver passat la tria final de l’Acadèmia del Cinema Espanyol.

«Ser-hi ja fa molta il·lusió, reconeixen la frescor i l’autenticitat, i la nominació és un molt bon aparador, comences a conèixer gent, et presenten productors, i qui sap si ens obre portes pel pròxim projecte», explicava a Diari de Girona el gironí, que ja treballa, amb els seus companys, en un segon curtmetratge.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents