L’art compromès de Diana Dowek rememora la històrica massacre de la "desbandá" al Museu de l'Exili de la Jonquera

"Recordar és un gest suprem d’humanitat", asseguraven l’escriptor i Premi Nobel de Literatura, José Saramago, i la seva dona Pilar del Río, el 10 de febrer de 2008, en un text de suport a un acte de memòria del que fou un "viacrucis de la dignitat", tal com van descriure la desbandá, la massacre perpetrada, per terra, mar i aire, entre el 6 i el 8 de febrer de 1937 pel bàndol revoltat sobre 100.000 civils i milicians que fugien per la carretera que uneix Màlaga i Almeria. Aquell cruel atac durant la Guerra Civil Espanyola, que va deixar entre 3.000 i 5.000 persones mortes, es manté encara com una ferida oberta que, quasi vuit dècades després, ha inspirat a l’artista argentina Diana Dowek (1942), reconeguda internacionalment pel seu compromís social, a crear una sèrie de pintures de gran format batejades com La desbandá. Los otros Gernikas que plasmen, amb gran força dramàtica i poètica, al mateix temps, què va suposar aquella fugida desesperada. Fa tres anys, aquesta obra punyent, creada entre els anys 2018 i 2019, es va exhibir en el centre d’exposicions de Benalmádena, Màlaga, i des d’aquest dissabte passat i fins al 13 de setembre, dues d’aquestes peces es mostren dins l’espai Art i Memòria del Museu de l’Exili (Mume) de la Jonquera.

Diana Dowek, amb una llarga trajectòria professional, reconeguda amb nombrosos premis com el Konex a les arts visuals (2012), viu amb el seu marit a l’Argentina, però quasi cada any viatja a Catalunya per estar amb la seva filla Nadia Saavedra qui fa més de dues dècades es va establir aquí. Això li va permetre, dissabte passat, ser a la inauguració de l’exposició, la primera que fa en terres catalanes. Dowek es va mostrar en tot moment emocionada i agraïda i va reconèixer que el Museu de l’Exili i també el racó que havia escollit la direcció, on sempre s’aturen els estudiants que visiten l’equipament, era el millor espai possible per aquestes creacions, unes obres que ajuden a no oblidar, unes obres que "són un document de l’horror i la tragèdia humana, un document viu i intens que ens fa reflexionar i que ens obliga a posicionar-nos al costat de la justícia i la condició humana", tal com va reconèixer la presidenta del Consorci del Mume i alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, qui va recordar que el museu, cada abril, acull la marxa commemorativa de La desbandá essent la Jonquera i Portbou etapes de l’itinerari, ja que "part d’aquells supervivents van acabar refugiats a Catalunya".

El patiment fixat sobre tela

Diana Dowek ha estat sempre una dona molt implicada en la defensa dels drets humans, una artista especialment sensible amb les crisis migratòries i els exilis que ella ha plasmat, una vegada i una altra, sobre tela amb un compromís ferm per posar el focus en el patiment que milions de persones viuen cada dia en el món. Dowek explica que ella mateixa és filla de pares sirians que van emigrar d’infants a l’Argentina. "Soc part de les migracions", es defineix. Respecte a la Guerra Civil Espanyola, aquest és un passatge històric que coneix bé. "Sempre m’ha interessat i he llegit molt sobre això", diu. Per donar forma plàstica a la desbandá, a aquest capítol menys conegut i "poc difós internacionalment", li van ser de gran ajuda el llibre Les fotografies de La Desbandá de Jesús Majada i les imatges d’Hase Sise, assistent i acompanyant del doctor Norman Bethune (1890-1939) de qui Dowek parla amb una admiració profunda i sincera. "Aquest metge canadenc va estar amb ells, els va brindar el seu suport i coneixements i va socórrer a la gent. Per a mi, Norman Bethune és un heroi", conclou.

A l’hora d’explicar el procés creatiu, Dowek assegura haver tingut "una visió de les dones, homes i infants que anaven pels camins i eren metrallats". A les teles de la sèrie, que s’exhibeixen volgudament sense un marc que les oprimeixi, les figures emergeixen i prenen tot el protagonisme. Són persones "que poden ser qualsevol que va viure aquelles condicions", gent que fugia de l’horror. L’artista utilitza tons freds per construir una obra amb la clara voluntat de traspassar a l’espectador l’emoció continguda i fer-ho d’una manera directa: "No hi ha color perquè el color aviva i jo volia mostrar aquest patiment". Dowek sent que aquest és "un homenatge a la necessitat de cercar la vida".

Diana Dowek reflexiona sobre les migracions i la Guerra Civil Espanyola al Mume

Com la resta de la seva producció, La desbandá és una obra figurativa i no és per casualitat perquè, diu l’artista, "m’interessa que es vegi el realisme perquè és un realisme crític". Aquesta consciència social se li va despertar amb tan sols dotze anys quan just iniciava el seu camí dins el món de l’art. Explica que ja aleshores es va sentir atreta "per la pintura, l’expressivitat, la crítica social i els drets humans" i que va vertebrar entorn això tot el seu món creatiu i vital. Encara ara continua pintant sobre les crisis migratòries perquè és un tema que no està resolt i que deixa desesperació i mort arreu. És, diu, una situació que li "dol molt" i entén que "la memòria condueix a una acció de rebuig, de lluita perquè tots som éssers humans i naixem en un lloc, però hauríem de poder traslladar-nos d’un indret a un altre sense problemes". Veure imatges per la televisió, com els atacs contra immigrants als Estats Units, l’horroritzen perquè mostren "una gran inhumanitat". No oblida altres situacions de precarietat o, fins i tot, que encara avui la gent passi fam. Tot això, diu, li provoca "angoixa", però al mateix temps la violenta, un sentiment que ella trasllada al seu art, que ha estat sempre, diu, "la meva vida", en l’impuls íntim i esperançat per canviar una realitat que sap és del tot injusta.

Subscriu-te per seguir llegint