L'empordanesa Aina Tremoleda convida a descobrir el Pakistan amb un relat íntim i valent

A Sara Roig el món se li capgira quan la seva mare mor sobtadament en un accident. Té disset anys i el seu pare, a qui no coneix i que viu al Pakistan, d’on és originari, la reclama i es veu obligada, d’un dia per altre, sense temps per fer el dol, a traslladar-se a un país desconegut amb una realitat que no té res a veure amb la seva, però que descobrirà des d’una perspectiva propera i humana. Cels grisos, cels blaus és un llibre de descobertes, de creixement, de valentia, de primeres vegades, també per a l’autora, la figuerenca Aina Tremoleda (1991) per a qui suposa el debut literari, una experiència que l’anima a continuar en aquesta direcció essent conscient que "viure de l’escriptura és utòpic". El llibre el presenta, per primer cop, aquest dissabte 28 de febrer, a les 12 del migdia, al Bar de La Cate de Figueres. Repetirà el 18 d’abril, a la biblioteca, també de Figueres.

Aina Tremoleda, que ha viscut a París i Berlín, és professora de llengua i literatura catalana i viu a Badalona des de fa cinc anys, tot i que retorna regularment a l’Empordà. Publicar aquesta primera novel·la ha estat la culminació d’un doble viatge. Un, el de l’escriptura, que ja feia molt temps que explorava fos amb relats breus o presentant-se a algun concurs. L’altre, el d’un viatge real. De fet, la història de la Sara va començar a prendre forma dins seu, ja amb certa estructura de novel·la, durant aquell viatge "súper immersiu" de disset dies que va fer fa uns set anys al Pakistan amb uns amics. D’entrada, recorda, "va ser un xoc cultural important", però que, al mateix temps, li va generar gran fascinació. La novel·la, doncs, es converteix en la via per mostrar un món que, afirma, "és bastant desconegut i té molt per sorprendre".

A Cels grisos, cels blaus, Aina Tremoleda aproxima al lector magníficament a dos Pakistans molt diferents: el primer "més urbà i caòtic", on arriba i viurà Sara amb el seu pare durant la primera part del llibre, i, el segon, més aïllat i de paisatges extraordinaris, com el Parc Nacional Fairy Meadows, que no té res a envejar a la idíl·lica Suïssa. Aquest itinerari sorprenent, que l’escriptora broda descrivint els costums, els espais i, sobretot, la gastronomia pakistanesa, va ser el mateix que va fer ella i els seus amics gràcies a un altre amic comú, Umair Dar, graduat en Ciències polítiques i gestió pública a la UAB i pakistanès d’origen, nascut a Jalalpur Jattan i establert a Badalona fa uns vint anys. "Dar ens va portar amb la seva família, amics, no vam veure occidentals i vam estar a l’ull de l’huracà cultural. Sense el seu acompanyament ens hauríem quedat a la superfície", explica Aina Tremoleda.

Cels grisos, cels blaus

Autora: Aina Tremoleda

Editorial: Pont del Petroli

Pàgines: 116

Preu: 20 euros

Tot i que la seva protagonista viatja al Pakistan just després de la mort de la seva mare, l’autora remarca que aquesta no és la història d’un dol, malgrat que allò que viu l’ajudarà a afrontar-lo. "Si ella s’hagués quedat a Barcelona després de la mort de la mare si hauria hagut d’afrontar d’una manera molt diferent perquè tot l’entorn li recordaria. Aquest canvi d’escenari tan brusc li representa una bufetada, la sobrepassa i no li deixa temps ni de recrear-se en aquest dolor, d’enyorar", explica l’autora qui, però li regala píndoles de records en moments molt concrets que li retornen la mare, una veu que l’acompanyarà a avançar.

Hospitalitat i empatia

En aquest anar endavant, Sara es veurà obligada quasi "a camuflar-se" per passar més desapercebuda dins una societat que "la veu diferent". En aquest camí, la noia sentirà l’hospitalitat i l’atenció sobretot d’altres dones, cosa que Aina Tremoleda també va experimentar en pròpia pell durant el seu viatge. En un moment donat, la protagonista es veu obligada a fer el pas per allunyar-se d’una situació complicada i, de nou, la complicitat i empatia d’altres persones l’ajudaran. L’escriptora figuerenca és conscient que, potser, en la realitat allò que viu la Sara seria "força irreal, però vaig intentar donar-li el màxim de realitat possible dins l’aventura". Tremoleda explica que a Pakistan "tothom té una xarxa increïble, cosins, germans o amics que, de cop i volta, et rescaten". En aquesta vivència, que Sara narra des del record, aprendrà moltes coses, però, principalment, a viure el moment present i a sobreviure. "Entén que cada relació és d’un tipus, que pot ser temporal, circumstancial i, tal com veu que la mare no és eterna, gestiona que hi ha gent que l’ajuden, l’estimen i que durarà el que hagi de durar", explica. També a preservar el que ha viscut dins seu.

Aina Tremoleda confessa que va escriure Cels grisos, cels blaus "des de l’autoexigència i l’estima a la llengua, intentant desplegar varietat lingüística i amb ganes de passar-m’ho bé". Tampoc amaga que publicar ha estat un procés llarg més que complicat. Fer-ho amb la badalonina Edicions Pont del Petroli, creu, ha estat una sort i més en "un mercat editorial que està força saturat". A la presentació que farà aquest dissabte al Bar de La Cate, els assistents podran admirar fotografies d’aquell viatge al Pakistan, germen de la novel·la. Són imatges de gran qualitat fetes pel periodista Josep Palau que descriuen a la perfecció certs moments del llibre. Cal dir que Palau acompanyarà a l’autora en les dues presentacions a Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint