Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Literatura

Els relats de Dolors Roig es transformen en un acte d'amor pel centre de lleure empordanès El Dofí

L'autora figuerenca publica un tercer recull de contes, salpebrats d'ironia i crítica social i els diners de la seva venda es destinen a la tasca d'aquesta entitat d'oci inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, a Figueres

Dolors Roig amb el seu tercer recull de relats, el 'Pa D Cada Dia', amb el qual torna a mostrar la seva vena solidària.

Dolors Roig amb el seu tercer recull de relats, el 'Pa D Cada Dia', amb el qual torna a mostrar la seva vena solidària. / Josep Maria Dacosta

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Figueres

Dolors Roig explica que sempre li havia agradat escriure i va aprofitar que l’escriptora Mercè Cuartiella feia un curs a la Clerch i Nicolau de Figueres per apuntar-s’hi. "Em va agradar molt com a professora i com a persona", recorda. També la va animar molt i, sota la seva supervisió, va anar escrivint relats. Els primers els va reunir en un llibret senzill titulat Ara què?, publicat el desembre del 2022. Ho va fer gràcies a cinc estimades amigues amb les quals havia fet el batxiller al Muntaner, la promoció del 1957. Al recull, li va donar un fi solidari i tot el recollit amb la seva venda —cada exemplar costava 5 euros o la voluntat— anava destinat al centre de lleure El Dofí, de Vilatenim, reconegut amb la Fulla de Figuera de Plata de Figueres 2022. Avui dia, Dolors Roig ja té tres reculls publicats, l’últim, Pa D Cada Dia, acabat de sortir del forn i que es pot trobar a la botiga de l’associació Art i Teca Empordà i, per Sant Jordi, a la farmàcia Mas Guday, de la Rambla i a la parada d’El Dofí. "Els faig amb tot el meu carinyo i el meu saber", diu.

Els tres reculls de relats de Dolors Roig.

Els tres reculls de relats de Dolors Roig. / Cedida per Dolors Roig

Dolors Roig, infermera jubilada, és una persona molt inquieta, sempre al dia i molt implicada en la vida de la ciutat de la qual havia estat regidora en el primer ajuntament democràtic. Fa deu anys, per exemple, va impulsar la iniciativa d’omplir d’art locals comercials buits. Solidaritzar-se amb El Dofí li neix del cor. Una de les seves netes pateix una discapacitat intel·lectual greu i havia fet ús d’aquest centre de lleure. "Sento un respecte terrible per la gent que en té cura, són meravellosos", assegura tot reconeixent que és un tema del qual no se’n parla massa i, a més, la gent encara s’incomoda quan veu aquestes persones que la societat "no considera normals. És un tema, com el de les barreres arquitectòniques, que no està ben solucionat, falta sensibilitat".

Els relats literaris de Dolors Roig, doncs, s’alimenten d’aquestes inquietuds existencials i dels seus múltiples interessos. "M’agraden tots els gèneres. Alguns són contes estranys, però sempre escric amb ironia i crítica social, tot i que no em fico amb ningú". Sovint Roig els conclou amb una pregunta o punts suspensius obrint la porta a l’opinió del lector. Ella explica que, a més, utilitza totes les eines que té a l’abat, fins i tot, diu, "em relaciono amb la IA". Assegura que "voldria tenir dues vides per fer més coses i veure què passarà més endavant". A hores d’ara, però, ja té "emparaulat" el recull del 2026 dedicat als "somnis gaudinians" i pel qual repeteix el suport econòmic del Consell Comarcal.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents