Marisol Sellés, guia: "El castell de Púbol és el claustre de l'ànima de Gala, allà ella era la reina"

L’any passat, la guia Marisol Sellés va col·laborar amb l’associació El Saler de Castelló d'Empúries guiant una visita al Teatre-Museu Dalí i aquest 28 de febrer ho farà al castell de Púbol per parlar de "la meva Gala".

Què vol dir "la meva Gala"?

Que cada guia interpreta una mica personalment el que ensenya. Tu et fas teves les visites. Les faràs divertides si tu et diverteixes o avorrides si a tu t’avorreixen. La gent viu el que tu vius.

Com viu vostè Dalí?

Molt perquè vaig quedar encantada des del primer dia. Es veu que el vaig conèixer de petita perquè el meu pare (Lluís Sellés) revelava les fotos del fotògraf de Cadaqués i les hi portàvem a Portlligat. Jo no ho recordo, però la seva obra em toca i em sento molt infal·lible amb ella, però l’interpreto com vull. Potser no és molt fidel a la realitat, però quan la gent és d’aquí, qui més qui menys, coneix no només el personatge sinó també la persona. Quan l’interpreto, deixo molt clar que és el meu Dalí. Que diré alguna cosa errònia? Probablement, així i tot, és la meva interpretació i ho saps.

I com la veu, a Gala?

Per mi va ser una dona molt freda, molt austera, tal com es veu al castell on de filigranes no gaires, molt religiosa. Una dona molt sexual que es va trobar amb un home molt poc sexual del que es va enamorar de la faceta d’artista, probablement no del noi ni de l’home, tot i que, segurament, el devia atraure perquè Dalí, a mi, m’hagués enamorat i físicament m’hauria atret si hagués viscut en aquella època. Gala es va trobar amb un home molt artista, però molt mental. Ella ho va acceptar i ho va deixar tot. No tenia res de maternal i tot el que li va fallar de maternal amb la seva pròpia filla, va passar a ser la mama de Dalí. A Gala, potser, li havia faltat l’amor com a filla perquè no sabia qui era el seu pare, la seva mare tenia tres fills de tres homes diferents. Gala va ser una nena molt solitària i va continuar essent-ho com a dona adulta, per mi. Vivia en el seu món.

La relació amb Dalí, com creu que era?

Tenien moltes baralles. Cal anar molt amb compte quan llegeixes les memòries de Dalí perquè hi ha molta mentida escrita per ells mateixos. Gala era una persona molt tancada.

Per conèixer-la a ella cal visitar Púbol, no?

Era casa seva, a Púbol ella era la reina. A Portlligat, quan hi vas ja veus que tot és exagerat. Era la casa de Dalí. Que ella hi era, sí, que deixava fer, també, però el castell de Púbol va ser el claustre de la seva ànima. Allà va ser ella mateixa, tal com era.

Què explicarà durant la visita a Púbol?

Jo els ensenyaré el castell, sí, però quan els parli de Gala els mostraré com interpreto aquest personatge i aquesta persona. Els he citat mitja hora abans perquè primer faré, a fora, una introducció de Gala nena; dins parlaré del personatge de reina del castell i, quan sortim, serà el resum de la vida en comú amb Dalí i la fi de Gala perquè ella està allà enterrada esperant la mà d’en Salvador que no arriba.

Vostè havia parlat de Gala en alguna altra ocasió.

Sí, havia ofert una conferència al teatre de Vitòria sobre Gala i Dalí, una xerrada que va durar quatre hores. Va ser una sèrie dedicada a parelles del món: Adam i Eva, Franco i Hitler, Romeu i Julieta i, a mi, Gala i Dalí. M’ho va demanar la Universitat de Vitòria que havien fet una visita al Museu Dalí amb mi.

Subscriu-te per seguir llegint