Francesca Piñol, antropòloga i artista: "El tèxtil és a l’inici de tot i moltes coses encara les expliquem a través seu"

Francesca Piñol (Puigverd de Lleida, 1959) és artista tèxtil i professora especialitzada en teixits digitals i tints naturals. Des del 1999 és professora d’art tèxtil a l’Escola Massana de Barcelona. Llicenciada en Antropologia, amb postgraus en disseny tèxtil i estudis africans, imparteix aquest febrer el curs Una història de l’art tèxtil dins el cicle Històries de l’art del Museu de l’Empordà a Figueres.

L’art tèxtil encara resta pendent de ser descobert pel gran públic?

Sí, això segur, però crec que des de fa uns pocs anys se li està donant l’espai i se l’està reconeixent. És una bona cosa. El que passa és que, clar, s’ha d’anar fent a poc a poc, però, per exemple, a la Biennal de Venècia ja fa unes quantes convocatòries que surt. També s’ha fet tot un reconeixement a les primeres teixidores o a les primeres dones que van començar a treballar amb l’art tèxtil. Hi ha, per exemple, una figura molt important que és Josep Grau-Garriga que ja té el seu propi museu a Sant Cugat, però després hi ha d’altra gent que va començar amb Grau-Garriga com Aurèlia Muñoz de qui hi haurà aviat una exposició al MACBA. També se li ha fet una exposició a Teresa Valverde. Al Guggenheim també se n’estan fent, és a dir, que sí que comença a haver-hi tot un moviment.

Fora del país potser no és tan nou això i està més normalitzat.

Jo diria que a fora el que estava normalitzat és que hi havia l’artesania contemporània i dins aquesta hi havia la gent que treballava en oficis, però també des d’una altra mirada més artística. Tot això sí que estava més reconegut a fora. Però bé, això que s’ha fet ara, tota una política per reconèixer a les teixidores, és també de gent de fora. Per exemple, Sheila Hicks (artista nord-americana) i Anni Albers (dissenyadora alemanya). En el cas d’Albers, durant molt temps havia estat com molt amagada, encara ella darrere del seu home, perquè era de la Bauhaus. O sigui que a fora també passava, aquí potser passava més i ara s’està obrint. El més important és que no es pari, que vagi continuant.

Quan passa la producció tèxtil a tenir consideració artística?

Quan un es posa a treballar i ho fa des d’una altra mirada, més reflexiva, més d’investigació. De vegades, no sempre, ja això de la cosa funcional i la cosa que no és funcional, però això tampoc no sempre funciona. Als països nòrdics es p’arla d’artesania contemporània, però també hi ha una part d’aquesta artesania que se’n va cap al disseny, perquè el disseny ara s’ha obert també a l’artesania.

En el curs introduirà la història de l’art tèxtil. Per on començarà?

Amb gent, amb tribus i amb cultures. El curs es diu Una història de l’art tèxtil, no la història. I la història de l’art tèxtil començaria, possiblement, amb els romans o potser amb els etruscs o amb els grecs, allà podríem començar a trobar coses d’art tèxtil. Però penso que totes les cultures tenen aquesta part tèxtil i aquesta quan està imbuïda d’un pensament també simbòlic, com passa amb els teixits etnogràfics, ja es pot considerar art tèxtil i, si més no, s’ha de donar a conèixer.

Vostè és antropòloga. Era una manera de cercar respostes?

Jo estic més dins de la pràctica que de la teòrica. Vaig conèixer el teixit, treballo i tinc un taller i faig exposicions. Al principi vaig estudiar antropologia perquè totes les cultures tenen teixit i, per tant, ho cobreix.

Des de fa uns pocs anys se li està donant a l’art tèxtil l’espai i se l’està reconeixent"

Cada cultura crea la seva pròpia cultura tèxtil i, a més, el teixit recull la influència de la cultura.

És clar i quan vas a mirar altres cultures t’adones que el tèxtil està al començament de tot. Moltes coses les expliquem encara a través del tèxtil. En el cas de les novel·les es parla de la trama del llibre o de l’ordit. Tot això són termes tèxtils perquè la creació també es pot explicar així, que, quan tu teixeixes, estàs fent un text. De fet, teixir i text, això no ho podria assegurar, però em sembla que tenen el mateix origen.

En el curs parlarà de la conca mediterrània, aquestes cultures que ens són més properes.

Exacte, perquè quan estudiem història comencem sempre per la conca mediterrània, perquè allà on va començar la cultura i llavors tot l’altre ja no existeix. És com una posició molt etnocèntrica, mira’t sempre des de la nostra part. Hi ha moltes cultures que també fan tèxtil. Seria com dir, només fa art tèxtil la gent que exposa. Hi ha moltes persones que fan també coses i que poden ser igual de vàlides. Ara tot s’ha obert molt i estem en un moment de canvi.

El tèxtil com a material artístic ressorgeix cap als anys seixanta.

El que es considera com a art tèxtil. El que li passava al tèxtil és que els pintors podien fer esbossos i a partir d’aquests es feien els tapissos. I és als anys seixanta, amb la Biennal de Lausana, que hi ha una sèrie de gent que treballa amb els tapissos, però vol fer les seves pròpies coses. És el que passa amb aquestes cultures que viuen d’una manera molt senzilla, però també tenen la seva pròpia cosmogonia i aquesta l’expressen a través de la ceràmica, a través dels teixits.

Com utilitzen el llenguatge tèxtil els artistes contemporanis?

Jo crec que hi ha dues variants. Una és la gent que són artistes i que pensen que ara el tèxtil està de moda i els agradaria fer una peça. Llavors s’han d’aliar amb persones que coneixen l’ofici perquè els facin la peça. A l’hora de triar poden triar o bé una persona que simplement els faci la peça, o una persona que en sàpiga i que arribin a fer la peça conjuntament. Després hi ha la gent que coneix l’ofici i a partir d’aquí fa les seves pròpies peces.

Quin paper juguen ara les tècniques digitals?

És un llenguatge més, però quan parlem de tèxtil i de telers és molt lent. I encara que existeixen els telers digitals-manuals amb els quals es fa art, aquests telers normalment són també molt lents.

Penso, doncs, que el tèxtil és molt vivencial, necessita temps.

Cert, quan agafes un llapis pots dibuixar ràpid, però si vols dibuixar amb un fil és molt lent.