Cadaqués lluita contra l'edatisme i salvaguarda la memòria oral de la seva gent gran

Era el setembre de l’any 2023 quan l’Ajuntament de Cadaqués va posar en marxa un projecte per preservar la memòria oral de la seva gent gran. L’encàrrec se li va fer a l’actual tècnica de Cultura de l’Ajuntament, la guia històrica Mercè Donat, "una persona molt vinculada a la cultura local i a la gent gran, molt sensible i amb una gran afinitat amb tothom", com la descriu la regidora de Cultura, Núria Duran. La fórmula escollida són entrevistes personals als veïns de més edat, primer d’entre 90 i 100 anys i ara de més de 80 anys, o de menys amb una salut més precària, que s’enregistren en vídeo. En aquests més de dos anys ja se n’han realitzat més de trenta i en resten una desena pels pròxims dos anys. Fragments de totes les entrevistes realitzades fins ara prendran forma de documental que, a finals d’aquest any, es projectarà al Teatre Art i Joia. El resultat de tot el treball, finalment, es preservarà per a les futures generacions a l’arxiu històric local.

Tot i que ara s’està materialitzant aquest projecte, la llavor es va posar temps abans amb unes primeres entrevistes, que malauradament van quedar incompletes, als cronistes locals Heribert Gispert i Firmo Ferrer. Arran d’això, Núria Duran va posar sobre la taula la necessitat que tenia Cadaqués "de preservar aquesta memòria viua que encara tenim". La regidora tenia clar que el poble no podia permetre’s que "totes aquestes històries vagin marxant i perdre per sempre totes aquestes memòries i vivències de la nostra gent gran". Dins aquesta línia ja es movia Mercè Donat qui, abans del 2018, amb paper i bolígraf, ja havia començat a recopilar històries de vida. "Aquesta forma de conèixer i reconèixer sa història del nostru territori m’interessava", afirma.

Que fos el setembre del 2023 quan arrenqués tot no és casual. Va coincidir amb la XII Trobada de Pedra Seca a Cadaqués i la coneixença d’Alba Bauçà i Raimon Casanovas de Barroca Films, responsables del documental Esberlada. "Ens va agradar la sensibilitat que tenen", admet Duran. Va ser així com els van proposar sumar-se a l’equip amb Mercè Donat. El primer pas va ser consultar el cens i extreure’n noms. La regidora explica que "el que es vol és arribar a fer a tothom nascut al poble, però encara ens queda feina. És el gran luxe de tenir a Cadaqués molta gent gran, que està molt bé de salut i de memòria".

La idea inicial era fer entrevistes exclusivament a fills del poble, però aquest límit s’ha ampliat incloent persones que, des de petites o des de la seva adolescència, viuen a Cadaqués convertint-se en testimonis de gran valor per reconstruir com era i com es vivia al poble fa vuitanta o setanta anys enrere. "Ens interessa arribar a l’arrel d’aquests records, saber a què jugaven, què feien, com vivien, a quina escola anaven, com es relacionaven", explica la regidora qui admet que s’han trobat amb relats de joventut molt bonics, però també "històries d’amor fantàstiques, de feina o relacions d’amics molt maques d’escoltar".

Cada persona, una història

En cap moment es van plantejar que les entrevistes, algunes de les quals s’han allargat hores i, fins i tot, dies, se centressin en persones conegudes. Tot al contrari. Volien donar valor a les veus anònimes amb el ple convenciment que "cada persona té una història en particular, qualsevol experiència, nosaltres, la volem conèixer". Així estan construint un retaule de vides que, a poc a poc, van omplint els buits que els llibres d’història, en majúscula, no recull. "Trobaràs gent que va marxar a França a fer veremes; gent que, amb set o vuit anys, els portaven als olivassos i començaven a collir olives o que sortien a pescar amb els pares o els avis", descriu Duran qui, diu, se senten "enormement agraïts" per la generositat de tots ells: "S’han obert d’una manera i han compartit records realment molt personals i íntims". La regidora avança que el material aconseguit "és una cosa quasi irrepetible, el valor humà que li dona en aquestes entrevistes és enorme". En aquest sentit, tot l’equip ha estat testimoni de moments molt especials durant els quals els veïns han rigut, han plorat, s’han sentit lliures per explicar. L’entrevista s’ha fet des del màxim respecte i, així, "si alguna cosa no els agrada o no volen que surti en l’entrevista, els deixem que ho retallin i que ho treguin". Val a dir, reconeix Duran, que la majoria han volgut mantenir-la íntegrament.

Mercè Donat reconeix que escoltar-los li aporta "molta força, molta alegria. Veure com s’estimen i com t’estimen. A vegades has de repetir perquè, dius, és que m’agradaria continuar aquesta història i et tornen a deixar entrar a casa seva. Hi ha persones que te porten al seu olivar que ha sigut el seu escenari de vida, de refugi. No volen anar a casa perquè ara viuen en un pis i no volen viure en un pis, ells, la seva vida són aquelles oliveres... Sí, realment aquest projecte és molt agraït, soc molt afortunada". Des de Cadaqués, doncs, lluiten contra l’edatisme, donant molt de valor a tot allò que han aportat i continuen aportant al poble la gent gran. "Aquestes vides importen igual que les nostres. Aquesta memòria s’ha de guardar, no la podem perdre", conclou emocionada Núria Duran.