De Figueres a Nova York i de Buenos Aires a Andalusia: el mapa d’'Acció Portabella' comença a desplegar-se pel món

Seixanta-cinc són les institucions, museus, centres d’art, col·lectius d’artistes, festivals i altres ens d’àmbit nacional, estatal i internacional les que han decidit sumar-se, fins avui dia, a la commemoració del centenari del cineasta figuerenc Pere Portabella (1927) batejat com Acció Portabella. Després d’un tast a Europalia, a Brussel·les, aquest dimarts 3 de febrer la Filmoteca d’Andalusia, amb la seu a Sevilla, pren el relleu amb un cicle de projeccions. Els actes, però s’aniran desplegant al llarg de tot l’any i el vinent. L’objectiu és deixar-se dur per la manera de fer de Portabella: la de mirar endavant i passar el relleu, la d’incorporar la fluïdesa del pensament i de la pràctica de Portabella i, sobretot, la de no monumentalitzar la seva figura.

El productor i gestor cultural figuerenc Jordi Balló, designat coordinador de la iniciativa, explica que el més emocionant ha estat copsar com, a partir d’aquesta base, diferents entitats culturals i polítiques de tot el món s’estan sentint interpel·lades per la seva manera de fer i el seu llegat, imaginant i construint el mapa divers i plural que és Acció Portabella. Les àmplies adhesions aconseguides per aquesta iniciativa, que es va presentar fa uns dies a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, en un acte presidit pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, demostren que la figura de Pere Portabella ha superat la frontera del cinema, on se la podria subscriure, i la seva influència ha anat molt més enllà, cosa que queda evident en la relació entre art i política. "Pere Portabella ha tingut aquesta idea de situar el concepte de risc i d’avantguarda en el nord de tot el que ha fet i això val per a l’art, el cinema i la política. Crec que el sentit de compromís, de diàleg, de no ser sectaris, aquest missatge d’unitat encara ressona", reconeix Jordi Balló.

Portabella ha situat el concepte de risc i d’avantguarda en el nord de tot el que ha fet

Jordi Balló

— Coordinador d'Acció Portabella

En aquest sentit, l’ampli mapa s’està bastint amb un clar caràcter d’horitzontalitat i, com assegura satisfet el coordinador, "darrere de cada node hi ha una passió, hi ha un pur desig de ser-hi, unes ganes de tirar endavant, hi ha una apropiació del llegat de Pere Portabella". El fet extraordinari és que les seixanta-cinc institucions implicades de moment, vint-i-cinc de les quals són internacionals, totes elles gaudiran del mateix nivell d’importància ja siguin grans museus com el MoMA de Nova York, festivals com el Bafici de Buenos Aires, la Fundació Brossa o un col·lectiu d’artistes o un centre alternatiu. Jordi Balló reconeix que totes elles "han acceptat actualitzar el missatge de Portabella perquè, per cada un, és important per motius diferents. Això ens dona a entendre que el concepte d’aquesta internacionalitat també es pot fer a vegades a partir de la idea d’avantguarda, no només a partir de grans mercats".

Apropar-lo a nous públics

Aquest desig i consens d’actualitzar el missatge del cineasta figuerenc té, en el seu rerefons, el d’apropar-lo a nous públics. És l’argument que defensa, per exemple, el festival de cinema Bafici que també se suma a aquest Acció Portabella. Bafici és el festival més important que es fa a Sud-amèrica i ja va dedicar-li una retrospectiva vint anys enrere. Ara, els seus organitzadors volen que aquells que no van poder veure’l "tinguin també dret a sentir-se interpel·lats com ho van ser ells aleshores". O el col·lectiu de joves cineastes Baris Manco Cultural Center d’Istanbul i el KA Atelier d’AnKara que copsen en el cinema de Portabella una idea totalment diferent de la que se’ls havia transmès, la de que no hi ha diferència entre cinema i avantguarda.

Dins aquesta línia, Jordi Balló també posa en evidència que "els actuals gestors culturals se senten interpel·lats" ja siguin des de la direcció del Museu Nacional Reina Sofia, la Fundació Miró, el Macba o el Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. En aquest sentit, el mateix director del Reina Sofia, Manuel Segade, va compartir amb ell recentment com "d’important és la figura de Portabella pel món de l’art", cosa de la qual Balló no n’era tan conscient. "Hi ha conceptes com la provocació, el canvi, el sentit de la radicalitat, el que jo anomeno, a vegades, el coratge de l’avantguarda, és a dir, com aquests artistes parlen dels temes que realment ens afecten a tots".

"El meu pare és una persona permeable, compromesa, afectuosa i exigent, algú apassionat per la vida en totes les seves expressions"

Carol Portabella

— Filla de Pere Portabella

De Brossa a Tàpies

Amb Acció Portabella això també passarà. És el cas de la Fundació Brossa, una de les primeres que presentarà activitats i que explorarà el tema de la provocació, des d’un punt de vista més performatiu, i, sobretot, què vol dir provocar en el segle XXI. Per la seva part, a la Fundació Tàpies es preguntaran sobre la fertilitat de l’amistat quan no hi ha consens. "El que fa avançar l’art és quan hi ha amistat i canvi d’opinió. Com era evident, ho tenien Antoni Tàpies i Pere Portabella, perquè Tàpies representava l’art modern i Portabella l’art conceptual", explica Jordi Balló qui assegura que malgrat la distància entre els dos creadors, "hi havia un respecte i una amistat entre ells a prova de bombes". De fet, Tàpies va participar en alguna de les pel·lícules del cineasta.

Durant l’acte de presentació d’aquest Acció Portabella, on no va faltar la família del creador, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, va descriure a Pere Portabella com un "dels noms indispensables del cinema català i una figura clau per l’impuls del cinema d’avantguarda, motor de projectes que travessen generacions i fronteres". La consellera va descriure la seva obra com a "singular i valenta que ha estat sempre un pont entre disciplines, entre mirades i sensibilitats diverses i ha obert camins que avui continuen inspirant creadors i espectadors".

"Portabella és un dels noms indispensables del cinema català i una figura clau per l’impuls del cinema d’avantguarda, motor de projectes que travessen generacions i fronteres"

Sònia Hernández

— Consella de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Durant la presentació, que va omplir la sala, el director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo La Parra, va recordar que el 2013 Portabella hi va dipositar els seus materials cinematogràfics, però també documentals, dipòsit que es va completar just l’any passat. Pablo La Parra va reconèixer que Acció Portabella no és un programa sobre el cineasta sinó "un programa orgullosament portabellià: indisciplinat, transversal i compromès. No és una commemoració nostàlgica, és un gest col·lectiu, viu i obert" que vol respondre al desig de Portabella, és a dir, "inventar perquè corri la imaginació". Valeria Camporesi, directora de la Filmoteca Espanyola, va avançar que ells contribuiran donant pes a dues facetes del seu llegat: programant pel·lícules en les quals es detecta la seva presència i recordant el seu paper com a productor.

Un pare afectuós i exigent

Carol Portabella, una de les filles del cineasta i presidenta de la Fundació Príncipe Alberto II de Mónaco a España, va traslladar l’agraïment i l’emoció del seu pare davant el projecte. "En converses dels últims anys sempre planejava l’ombra del centenari i sempre deia que el més important és que no fos ell el protagonista", va confirmar la filla qui va descriure al seu pare com "una persona permeable, compromesa, afectuosa i exigent, algú apassionat per la vida en totes les seves expressions". També com la persona que la va animar a ser curiosa, fer-se preguntes i dur la contrària per descobrir nous horitzons.

L’acte el va tancar el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, recordant el paper de productor de Portabella qui, "a través de Film 59, va impulsar algunes de les pel·lícules fonamentals de l’anomenat realisme crític del cinema espanyol donant veu i espai a cineastes que volien explicar el món sense maquillatge ni por". El ministre va confirmar que "sense el Portabella productor molts relats no haurien existit i sense el Portabella cineasta moltes mirades no s’haguessin obert" perquè el seu cinema "qüestiona el mateix llenguatge cinematogràfic, posar-lo en crisi i violentar-lo". No va oblidar tampoc el context polític en què es va desenvolupar i com "el seu cinema va ser una forma de resistència, no aïllat del món".

Subscriu-te per seguir llegint