Un projecte audiovisual dona veu als episodis silenciats del Castell de Sant Ferran de Figueres

Els murs del Castell de Sant Ferran de Figueres han estat testimonis silenciosos de tres segles de guerres, presons, exilis i canvis socials. Però per primera vegada, aquests murs no només guarden la història: la comparteixen. Amb el projecte audiovisual Darrere els murs de Sant Ferran finançat pel Memorial Democràtic i impulsat per l’Associació d’Amics del Castell, episodis fins ara oblidats surten a la llum i es converteixen en una experiència educativa per a les noves generacions. "El que volíem era posar sobre la taula determinats aspectes del castell que no se’n parlava gaire", explica el president de l’associació Amics del Castell de Sant Ferran Joan Carné.

Es presenta el dia 29 al Museu de l'Empordà

A través de diferents projectes en marxa, com l’exposició Ferides monumentals del Castell, Carné apunta que "ara, aquests temes semblen que estiguin bastant en boca de tothom. És una manera de no deixar que la història desaparegui". El documental es presenta el dia 29 al Museu de l’Empordà de Figueres. Aquest any "hem parlat amb el Memorial Democràtic per fer una acció audiovisual que expliqui la història del castell. Inicialment, volien centrar-se només en el període 1931–1980, que és el que subvenciona el Memorial Democràtic. Però el Consorci ens va demanar que fessin un repàs més ampli, cobrint tota la història del castell, és a dir, uns tres segles".

Episodis poc coneguts

L’objectiu de l’audiovisual serà que formi part del circuit de visites del castell, de manera que la gent que hi vagi pugui asseure’s i veure aquest audiovisual amb una explicació històrica general. Molts dels episodis explicats durant el documental, són poc coneguts fins i tot per la majoria dels figuerencs. Els "ñáñigos", per exemple, van ser dissidents cubans empresonats al castell a finals del segle XIX. "És un fet bastant desconegut", diu el president, "però mostra com al castell hi han passat col·lectius molt diversos, com els objectors de consciència o els militars de la Unió Militar Democràtica".

També hi ha episodis dramàtics de la Guerra Civil i del franquisme que fins ara eren només comentaris a tall anecdòtic. La població de Figueres, per exemple, va pujar al castell l’abril de 1931 per reclamar l’alliberament dels presos de Jaca, militars que havien demanat la República i que van ser detinguts després de perdre. "Són fets que val la pena que les noves generacions els coneguin", afegeix.

13 entrevistes a experts

A diferència de l’audiovisual existent, que explica sobretot la funció defensiva i militar del castell, aquest nou material combina història, memòria i educació. Hi participen 13 especialistes entrevistats sobre àmbits molt diversos. Joan Armangué, alcalde i testimoni de la constitució del Consorci del castell; Tura Clarà, professora i experta en els ñáñigos; Xavier Febrés, escriptor, que explica els orígens i les capitulacions del castell quan va entrar en batalla; Anna Teixidor, que parla sobre l’adveniment de la República; i Miquel Aguirre, director del Museu de l’Exili, que relata l’exili republicà. Carme Huerta, especialista en el penal del castell, parla dels tipus de reclusos que hi van passar; Albert Testart aborda la premsa habilitada i els usos del castell durant el franquisme com a espai de reclusió; Martí Olivella i Jesús Vinyes, objectors de consciència que hi va estar pres, explica la seva experiència; i David García Algilaga, especialista en aviació, tracta els bombardejos que van afectar la fortalesa. Enric Pujol aporta una altra visió sobre la situació del castell durant la guerra; Jordi Jordà, periodista, documenta l’estada de Tejero i el règim carcerari; i, finalment Alfons Martínez intervenen, aquest darrer sobre la relació entre Figueres i el castell i la seva arquitectura.

Visites dels instituts

Les entrevistes de mitja hora es resumiran en l’audiovisual de 15 a 17 minuts, amb fragments seleccionats i comentaris clau. A més, hi haurà veu en off, fotografies antigues, fragments de diaris i documents històrics, que ajuden a contextualitzar els episodis i a crear un relat immersiu. "Quan vegis l’audiovisual, hi haurà un codi QR perquè es pugui anar a la nostra compte de YouTube i veure les entrevistes completes. Si trobem més subvencions, podríem transformar-lo en un llargmetratge", explica el president.

El projecte inclou visites memorialístiques per a 20 instituts de la comarca. Ja s’han fet dues visites, i hi ha vuit reserves fins a febrer, amb l’objectiu de completar totes durant l’any. "La idea és portar als joves la història del castell i dels fets, que vegin una mica els desastres, l’horror de la guerra i que no repeteixin els errors del passat", explica el president. Aquest enfocament converteix el castell en un espai de reflexió, educació i memòria viva.

Subscriu-te per seguir llegint