Reneix 'Dalí News', una revista de pensament i esperit lliure amb vocació internacional

Els anys 1945 i 1947, Salvador Dalí va impulsar a Nova York el Dalí News, un "diari" original, com el va definir ell mateix, que no havia de contenir "ni una sola mala notícia, ni tan sols les que siguin veritat, i contindrà totes les bones notícies, fins i tot, les que siguin falses". Aquella proposta "divertida", dissenyada per l'artista i lligada a dues exposicions, ara reneix de la mà de la Fundació que porta el seu nom transformada, però en una revista de pensament i d'esperit lliure que té per objectiu reforçar el lideratge intel·lectual de la institució i projectar-se, des de Figueres, internacionalment a partir de les reflexions de veus de primer ordre en l'àmbit del pensament, la creació i la recerca contemporànies.

"Salvador Dalí tenia la intenció que la Torre Galatea i la Fundació fossin el fòrum i el focus de la intel·lectualitat del futur. La gent ens veurà com a referents", ha assegurat el president de la Fundació, Jordi Mercader, aquest dilluns al matí sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres i davant un públic molt nombrós, durant l'acte públic de presentació d'aquest primer número, dedicat al món dels somnis i que porta per títol La màquina de somiar. La revista tindrà periodicitat anual, és gratuïta i, per ara, s'han editat mil exemplars: cinc-cents en anglès i la resta, en català i castellà. En aquest primer número es recullen disset articles de setze pensadors i escriptors, alguns dels quals han estat presents a l'acte com el fotògraf i artista conceptual Joan Fontcuberta i la catedràtica de filologia romànica Victoria Cirlot que han mantingut una conversa moderada per la directora dels Museus Dalí i d'aquest projecte, Montse Aguer.

Veus de prestigi

El president Jordi Mercader no ha amagat que el contingut de la revista "és dens, però així havia de ser" i va destacar que és una porta oberta "a la reflexió, al debat, al coneixement i la curiositat". Aquesta mateixa idea la ha reiterat Montse Aguer qui ha assenyalat que una altra de les intencionalitats era destacar la influència de Dalí en el món de l’art de la cultura i com ell anava molt més enllà del que seria la imatge i la posició de l’artista". En aquest primer número, per reflexionar sobre el món dels somnis, es recullen veus molt prestigioses de diferents àmbits: Glenn Brown, Mircea Cărtărescu, Victoria Cirlot, Joan Fontcuberta, María Gainza, Mayte Gómez, Emmanuel Guigon, Juan Herreros, Shana Lutker, Melinda Powell, Sidarta Ribeiro i Astrid Ruffa, a banda de la mateixa Montse Aguer i Jordi Mercader, i uns textos de Dalí. La portada d’aquest primer número, que ha estat coordinat per Clàudia Galli i que ha comptat amb l’assessoria de l’editora Elisabet Riera i el disseny d’Alex Gifreu, destaca per una fotografia impactant del mestre del 1941, Natura morta amb el cap de Dalí, del fotògraf letó Philippe Halsman, un artista de qui es conserva obra al principals museus del món i amb qui Salvador Dalí va mantenir una llarga amistat i una prolífica relació que donaria peu a algunes de les sèries de fotogafies surrealistes més icòniques del segle XX.

Al llarg de la conversa entre Joan Fontcuberta i Victoria Cirlot s'ha evocat el paper del símbol i com aquest, segons Cirlot, especialista en el món medieval, "és més real que la realitat" tot fent referència a "l’existència d’una realitat simbòlica i visionària perquè el símbol és la imatge que surt de la visió, de la facultat de la imaginació". Cirlot ha trobat connexions "sorprenents" entre l’edat mitjana i el surrealisme que compartien la idea que "la realitat és més que el món físic i que cal obrir l’ull interior, l’ull del cor, l’ull de la ment". Per la seva part, Joan Fontcuberta, que es va declarar deutor del surrealisme, va remetre’s a la teoria platònica de la caverna i com "la realitat existeix fora i nosaltres, des de dins, veiem unes ombres projectades, signes que remeten a alguna cosa exterior a la qual no podem accedir". L’artista ha assegurat que "els signes, els llenguatges, no són més que ficcions codificades que ens permeten mediar entre nosaltres i el món".

D’altra banda, ambdós han debatut intensament sobre l’actual allau d’imatges i la irrupció de la intel·ligència artificial. "Abans les imatges eren sumptuàries, que s’havien de guardar; ara són paraules, maneres de comunicar-nos que, un cop satisfetes unes fites, no és imprescindible conservar", assegurava Fontcuberta del tot convençut que, avui, Dalí hauria integrat la IA en el seu procés de creació. Victoria Cirlot, tot i no estar en desacord, ha afegit convençuda que, ben segur, Dalí continuaria fent dibuixos i apel·laria a la tradició: "Un creador no pot renunciar mai a transformar el que ens ha donat la tecnologia, però el que ens ofereix un artista té esperit, és el que ens atrapa d’una obra d’art". Tenint present el tema d’aquest primer número de Dalí News, Cirlot ha destacat que la creació arrenca després del somni. Joan Fontcoberta ha afegit, però que el somni "és un impuls creador important, però no l’únic".