Surten a la llum pel·lícules inèdites en Super8 que reviuen la Roses dels anys 70

L’aparellador Jack Ijsselstein i la interiorista Wies Krom van instal·lar-se a Roses l’any 1961. La parella era originària d’Holanda, però aquest racó de l’Empordà els va enamorar i van decidir quedar-s’hi. També ho faria el seu germà Roel Ijsselstein, que es va casar a Catalunya on va viure sempre més. A Canyelles Petites van construir el complex Casa Caliente, uns apartaments turístics familiars molt singulars que encara avui es mantenen en funcionament. En contraposició amb les edificacions que anaven aflorant, es tractava de casetes baixes amb jardins simulant "un petit poble mediterrani". Però Jack Ijsselstein va deixar també un altre llegat al poble, aquest totalment inèdit fora de l’àmbit familiar i d’algunes amistats: uns documentals en Super8 d’alt interès sobre la Roses dels anys 70 en què, fins i tot, es poden veure persones vivint dins les muralles de la Ciutadella. Aquest document històric es projectarà, per primer cop públicament, aquest dijous 15 de gener, a les set de la tarda, a la biblioteca Vicens Vives. Conduiran l’acte la seva filla, Lluïsa Ijsselstein, i el seu marit, l’artista i escriptor Francesc Galí.

Que la parella s’instal·lés a Roses no va ser una cosa casual. El pare de Jack Ijsselsteinera propietari d’una empresa constructora a Gouda (Holanda) que va participar activament en la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial. Això els va enriquir i, a finals dels anys 50 i principis dels 60, van decidir expandir-se fora del país temptejant terrenys a Escòcia, Iugoslàvia i Espanya. A aquest últim destí, concretament a Canyelles Petites, a Roses, van enviar al fill, Jack Ijsselstein, que aleshores tenia vint-i-cinc anys. Va ser en aquell viatge de prospecció quan Jack "s’enamora de la zona, de Canyelles i Roses, i tot i que l’empresa decideix invertir a Escòcia finalment, ell aposta per comprar els terrenys i emprendre l’aventura tot sol amb la seva dona", comenta Francesc Galí.

Cinquanta anys de fidelitat

El resultat, com hem explicat abans, serà el complex Casa Caliente, un nom mític que sorgeix de la traducció literal de l’holandès i que volia dir "casa acollidora i assolellada". Que fos un complex tan ben integrat amb el paisatge, respon a l’interès que despertava en la parella aquest lloc. "Ells no anaven només a fer diners. Podien haver seguit el model de Benidorm, però no era el que volien", comenta la seva filla qui, admet, el seu pare va tenir moltes oportunitats de dedicar-se al món de la immobiliària i mai li va interessar. Casa Caliente era el seu projecte", referma. Un projecte que, a més, va tenir molta repercussió, ja que, fins i tot, va aparèixer en una revista del cor holandesa que els va donar molta difusió. "Actualment, trobem la tercera i quarta generació dels primers llogaters", confirma Galí, tot afegint, que hi ha gent que fa mig segle que ve.

Paral·lelament a la feina a Casa Caliente, a Jack Ijsselstein li apassionava filmar en Super8. De fet, la seva filla conserva a casa un munt de pel·lícules, més d’àmbit familiar, però també documentals que va enregistrar i elaborar sobre Roses. Un d’aquests porta per títol Les quatre estacions de Roses i serà un dels que veurà la llum públicament. En aquest treball, explica Francesc Galí, l’espectador podrà resseguir com era Roses a l’hivern, la primavera, l’estiu i la tardor a principis dels anys 70. "Es veu a la gent en les barques anant a pescar, el mercat, tots els locals que hi havien com el Picasso, l’Astragal, el Paní Club i, fins i tot, gent vivint encara dins les muralles", descriu admirat Galí. Aquests documentals, que conserven a casa, l’havien visionat la família i alguns amics, els quals els hi aconsellaren de mostrar-ho al públic, repte que va entomar la biblioteca municipal, on ara es projectaran.

Les dues filmacions que es podran veure, de vint-i-cinc minuts cadascuna, tot i el seu caire domèstic, tenen un estil professional, ja que inclouen música i la veu de Jack Ijsseltein. Però allò que, sens dubte, les fa encara més singulars és haver estat rodades en Super8 que, a més, seran en el format en el qual es projectarà. "No volem passar-ho a digital perquè perd molt, això s’ha de veure en cinema", reconeix Galí qui és del parer que és un document que pot interessar vivament "tant als qui recorden Roses en aquells temps com aquells que no l’han viscut mai". De fet, algunes imatges d’aquestes apareixen en els documentals que sobre El Bulli va rodar el 2010 el realitzador rosinc David Pujol, qui està vinculat familiarment.

Lluïsa Ijsselstein recorda com el seu pare dedicava moltes hores al muntatge d’aquestes pel·lícules que han generat molt interès pel seu valor històric: "A mi no se m’acudiria ara filmar Roses. Suposo que era perquè ells eren estrangers i ho trobaven especial, a banda que al pare li agradava, evidentment". Entre els altres documentals que conserven n’hi ha algun dedicat al Carnaval de l’any 1973 o 1974 quan encara aquesta festa popular es feia a la Societat Recreativa Unió Fraternal (SUF) i la gent pujava a l’escenari. Aquest document històric, on es veu a rosincs, parlant, no es projectarà en aquesta ocasió. Tampoc moltes altres pel·lícules dedicades a la Molina, on la família tenia casa i anava a esquiar, en aquest cas perquè tenen un caire més privat.

Introductor del windsurf

Jack Ijsselstein i Wies Krom eren coneguts entre la gent de Roses com els "holandesos". No només van ser pioners dins el món del turisme, apostant per un format molt més sostenible, sinó que Jack Ijsseltein va ser el responsable d’introduir el windsurf a l’Estat espanyol, al mateix temps que entrava per Mallorca. "La primera taula i la primera escola de windsurf la va muntar ell a Canyelles Petites", reivindica Francesc Galí. Era l’any 1978. La seva filla explica que l’afició pel windsurf ja la duien des d’Holanda. "Del poble on eren ells hi havia molts llacs i practicaven, però a Roses realment van aprendre". Una afició que van transmetre als seus fills.

Jack Ijsselstein i Wies Krom van viure tota la vida en aquest racó de l‘Empordà que van immortalitzar en imatges en moviment, ara ja eternes. Va ser aquí on es van forjar el seu propi destí. Ho van fer fins al dia de la seva mort succeïda ara fa una dècada. I és aquí, en aquest poble que tant van estimar on ara reposen, a tocar el Mediterrani i lluny de la seva Holanda natal on van decidir no tornar.