La portalada de la Catedral de l'Empordà recupera els colors originals de l'edat mitjana

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries és un dels grans monuments de l’Empordà. La seva portalada del segle XV és una meravella constructiva, però també una obra que encara amaga molts enigmes. Ara, gràcies a la investigació duta a terme per l’estudiant de l’INS Castelló, Abril Jordà Piris, de disset anys, pel seu treball de recerca de batxillerat, el marbre blanc d’aquesta emblemàtica portalada de la Catedral de l’Empordà recuperarà, durant uns minuts, els seus colors originals, aquells que es podien contemplar a l'edat mitjana i que, amb el pas del temps, van anar desapareixent. S'ha aconseguit sense fer servir cap tècnica invasiva sinó gràcies a un mapping que l’Ajuntament, a través del departament d’Educació, ha encarregat a una empresa especialitzada basant-se en l’estudi fet per Abril Jordà i la hipòtesi que se’n deriva de la intensa recerca que ha dut a terme. L’estrena es fa aquest dissabte 27 de desembre, davant la portalada, a partir de les vuit del vespre.

Abril Jordà explica que fa dos estius va visitar amb els seus pares l’església de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, i va admirar el mapping que s’hi projectava. A la sortida va preguntar qui l’havia fet: «Em van dir que una empresa especialitzada juntament amb un seguit d’historiadors que havien recuperat tots els pigments». A Castelló d'Empúries, on viu, també feien mappings de Nadal i va pensar que podia ser viable tirar-ho endavant i vincular-ho amb el seu poble. «Vaig pensar en la basílica perquè és el monument més important de Castelló i té una història que molta gent no coneix», explica. Això unit al seu desig d'estudiar, l'any vinent, arquitectura i «aprendre alguna cosa del meu poble», la va empènyer a comentar-li a la seva professora, que després seria tutora d'aquest treball, Eulàlia Rodríguez, qui ho va veure amb molt bons ulls.

Anàlisi iconogràfica

Quan el tema va ser aprovat, Abril Jordà va engegar la maquinària posant-se en contacte amb diferents historiadors locals, com Iraida Sais i Josep Maria Gironella, i el responsable del Museu d’Història Medieval, Jordi Canet, que coneixen profundament la història del monument i als quals els agraeix el temps que li van dedicar i els nombrosos llibres facilitats. Així, la part teòrica del seu treball, que ha titulat Els colors, entre la pedra i la llum a Santa Maria de Castelló d’Empúries, analitza l’arquitectura medieval de les terres catalanes, tot partint de l’estil romànic i s’endinsa exhaustivament en el gòtic. A continuació, inclou dades de la construcció de la basílica de Castelló i se centra, principalment, en la portalada de la qual Jordà fa una anàlisi iconogràfica dels elements que conté i una comparació amb altres portalades gòtiques de Catalunya. Paral·lelament, inclou un estudi de mappings fets en diversos monuments religiosos com el de la Catedral de Notre-Dame o a Taüll que han incidit en la recuperació dels pigments originals.

Partint d’uns plànols de la portalada fets a escala i facilitats per un arquitecte que ha estudiat el monument, Abril Jordà va poder traslladar sobre paper les idees que tenia entorn els pigments: primer a mà i amb retoladors i, tot seguit, a digital. Així van començar a aflorar tots els colors base -verds, blaus, grocs (daurats o ocres) i vermells granatosos- amb uns resultats sorprenents que l’estudiant ha mantingut en absolut en secret per preservar la incògnita fins al moment de l'estrena. "La gent no s'ho imagina perquè ho veuen amb el marbre blanc i pensen que tota la vida ha estat així. Tots els monuments, com han perdut els pigments que hi podia haver hagut, la gent ho té més normalitzat". Està convençuda que "impactarà". A ella, la primera.

El fet és que Abril Jordà partia de ben poca cosa, ja que, admet, no es conserva pràcticament documentació sobre la portalada, a excepció de documents notarials "de persones que deixaven diners a l'església per acabar-la, però en aquests documents no s'especifica l'evolució". Això genera dubtes tant de l'inici com del final de la seva construcció, però també, fins i tot, dels mestres d'obres responsables, tot i que els documents parlen de l'arquitecte i escultor Pere de Santjoan i d'Antoni Antigó. Respecte als pigments originals quasi no queda res només un parell d’indicis in situ que s'han preservat per la seva ubicació. A banda de la recerca realitzada, Abril Jordà també ha agafat pistes dels mappings fets a les altres esglésies que han recuperat pigments d’època medieval.

Per què es pinta la portalada?

La portalada de la basílica de Castelló d'Empúries es divideix en tres parts. Hi ha el cos superior, que seria la part de les arquivoltes i del timpà on es representa l'epifania, que és l'adoració dels Reis Mags; el cos mitjà, on hi ha els dotze apòstols -els més propers a les portes són sant Pere i sant Pau-, i el cos inferior, "amb una espècie de decoracions geminades" i on hi ha els bancs. Segons Abril Jordà, la portalada servia "per adoctrinar el poble". L'estudiant afegeix que "en aquella època la gent era analfabeta i no sabia llegir. Es representaven escenes bíbliques, igual que en el retaule d'alabastre, i es pintaven per potenciar el missatge que es transmetia". No se sap quan la portalada va perdre la pintura tot i que seria progressivament: "La tècnica que s'utilitza per pintar aquestes superfícies a l'exterior sol ser pintura al fresc que té propietats bones i, depèn de quins pigments uses, pot perdurar, més si és a l'interior, però a l'exterior, com és el cas, està exposat, per una cara a la tramuntana, però també per la pluja". Els indicis de color que s'han preservat a la portalada ha estat conseqüència que eren parts que es trobaven més arrecerades de les inclemències del temps. A més, afegeix Abril Jordà, no hi ha constància, perquè no se n'ha fet cap estudi, que, després de desaparèixer la pintura al fresc, posteriorment, no es tornés a pintar. "Així no se sap si aquests pigments corresponen a l'època medieval o a temps més posteriors", conclou. La hipòtesi que ella ha desenvolupat, i que aquest dissabte es projecta en el mapping, parteix dels pigments d'època mitjana, és a dir, els utlitzats entre els segles XIV i XV quan s'estava construint la portalada.

De portar el mapping a la pràctica, partint del seu estudi, però s’ha encarregat una empresa especialitzada. «Abans que l’Ajuntament ho acceptés, vaig mirar un parell de tutorials, però la quantitat d’eines i programes que requereix, obliga a tenir experiència per fer-ho», admet Abril Jordà sense amagar la il·lusió que li fa veure, aquest dissabte, si el temps ho permet, el mapping projectat tot i que puntualitza que la seva «és una hipòtesi». Allò que té ben clar i està confirmat és el color del fons del timpà, que era blau marí representant un fons estrellat. També les túniques dels apòstols, en les quals es veuen parts de color verd. Matisa, però que «els vestits que portaven tenien molts plecs i capes i potser les restes que ens han arribat són les de les capes inferiors» menys afectades per la pluja o el vent facilitant així la conservació del verd. També, afegeix, podria ser que aquest verd fos fruit de l’oxidació del blau. Tot i que ella s’ha decantat més pel color verd, seguint aquesta idea, en el cas de la túnica de sant Josep, figura que es troba al timpà, li ha donat un blavós grisós, ja que aquest era «un pigment característic de la zona i extret dels Pirineus que s’oxidava i passava a ser verd». Respecte a les túniques de la Verge Maria i els Reis Mags s'hi podran veure més varietat de colors derivats dels base que hi ha a la resta de la portalada: blau clar, característic de la Mare de Déu i tons vermellosos forts per les dels Reis Mags, representant la noblesa.

El valor dels treballs de recerca de batxillerat

Sovint s'ha posat en dubte el valor dels treballs de recerca de batxillerat. Abril Jordà li ha dedicat moltes hores, però, en el seu cas, diu, li ha agradat fer-ho: "Hi ha gent que ho veu com una obligació. Jo, al final, potser és perquè és el meu poble". També agraeix tot el suport que ha rebut, tant dels seus pares i la família, com d'historiadors de Castello: "No tothom té aquest privilegi. Són gent important i no m'imaginava tenir-hi contacte". Ells li han facilitat informació, molts llibres i accès a estudis recents que li han permès completar el seu treball. "He hagut de seleccionar una quantitat immensa de dades, però agraeixo molt la informació i l'ajuda rebuda". El resultat en dona fe, tal com ho valora la professora, Eulàlia Rodríguez: "En tant que tutora des de fa ja una pila d'anys de treballs de recerca d'alumnes de l'Institut Castelló d'Empúries, ben sovint em trobo, contra el que una visió pessimista podria o fa pensar, amb més d'un treball digne de respondre àmpliament als objectius de quan van ser establerts pel Departament. En aquest cas, Abril Jordà Piris, partint d'una idea original ha sabut excel·lir del tot, després de, no cal dir-ho, tot un any d'haver-s'hi dedicat de ple, amb un constant esforç en tots els sentits, fet que l'ha dut, per descomptat, a assolir l'objectiu marcat".