La processó de Corpus de Barcelona, una "joguina única" que es conserva al Museu del Joguet

El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, té moltes joies a la reserva. Una d'aquestes es troba aquests dies a l’espai que fa d'avantsala abans d'entrar al magatzem: són dues-centes setanta figures de plom que representen la principal processó de Corpus de Barcelona i que van ser creades per Víctor Lleonart, sota la tutela del seu pare, Josep Lleonart, qui duia el negoci, l’any 1887, coincidint amb la regència de la reina María Cristina. Inicialment, aquestes processons eren joguines per als infants. La que preserva el museu figuerenc, però «és una joguina no jugada». Actualment, se n’exposen de similars, potser no tan completes, al Museu Diocesà i el Museu d’Història de Barcelona.

Víctor Lleonart no va tenir descendents i un dels aprenents, Baldomero Casanellas, va comprar els motlles de bronze per fer les figures de la processó entre 1906 i 1908 i va redissenyar-ne algunes per millorar-ne l’estabilitat, com és el cas dels cavalls, i adaptar-les als canvis polítics, cosa que es detecta en els diferents colors d’uniformes. La mala sort va fer que coincidís amb la Setmana Tràgica i Casanelles, per por, va ordenar al nebot de la seva dona, Josep Capell Coixet, que aleshores només tenia nou anys, que destruís els motlles de la part religiosa, militar i institucional. Només va quedar la festiva: els gegants i els capgrossos, el ball de bastons, un flabioler i alguns infants. Tota la resta la va fer de nou i la processó es va reduir a una setantena de peces ja amb Josep Capell com a continuador del negoci de fabricació de joguines en figures.

La processó es va anar venent fins als anys cinquanta quan apareix el plàstic i hi ha un canvi de mentalitat. Rosa Capell, però va continuar treballant per a col·leccionistes, com explica Rosa Capell, la seva neta, qui va aprendre amb ell a fondre peces senzilles. Ella fa anys que estudia les figures d’aquesta processó. La seva idea inicial era diferenciar entre les figures de Lleonart i Casanelles, cosa que ja veu impossible. La setmana passada es va desplaçar fins al Museu del Joguet per veure, per primer cop, la que el centre conserva en un estat excel·lent i que va ser adquirida o rebuda en donació per Josep Maria Joan l’any 1988.

Rosa Capell, qui a casa preserva la col·lecció familiar en una vitrina del 1929, coneix molts detalls curiosos d’aquesta processó que li havia explicat el seu avi. Entre aquests com Víctor Lleonart «va invertir el dot de la seva dona a fer els motlles» de la processó i que no els va fer tots de cop. Els principals, comenta, els va tenir pel 1887, quan estava prevista l’Exposició Universal de Barcelona que, finalment, es va endarrerir a l’any següent. D’aquell primer intent, se’n va fer una caixa amb un llistat de figures amb l’ordre que es recomanava i que el Museu del Joguet de Catalunya conserva intacta amb algunes anotacions curioses . A la caixa, el fabricant remarcava que «les peces eren una reproducció exacta del natural» i que «dita Professó -que descrivien com una joguina preciosa- puga esser considerada com un dels treballs més notables que s’han fet, no sols a Espanya, sinó també a l’estranger». Rosa Capell, que observa atentament algunes figures, afegeix que «els motlles de la primera època eren més o menys temàtics, però cada any Lleonart n’obria de nous. Així la processó podia ser tan extensa com un volgués». Un altre detall curiós que comparteix és que «la geganta era el figurí de la moda del moment i les senyores s’esperaven que sortís el model per encarregar-se la seva roba».