El Museu del Joguet de Catalunya treu les seves "joies" del magatzem per mostrar-les al món

Des de fa un temps, els responsables dels museus d’arreu del món s’han adonat que, a banda dels fons que exposen a sales, tenen un altre gran tresor, aquest més amagat a ulls dels visitants i, per això, encara més atractiu: les reserves als magatzems. Alguns museus ja les exhibeixen dins el seu circuit, com el renovat Museu de l’Empordà, a Figueres. Altres treballen per aconseguir-ho com és el Museu del Joguet de Catalunya que, amb la voluntat de fer visibles aquestes joies, ara impulsen la iniciativa De la reserva al Museu amb la qual convidaran diferents persones a seleccionar dotze peces per exhibir al llarg dels dotze mesos de l’any en un espai privilegiat del museu. Qui trenca el gel és l’artista empordanès Jordi Mitjà i ho fa amb un objecte extraordinari descobert en el magatzem que difumina la subtil línia que separa el món de l’art i el de la joguina: un tractor enfangat de l’artista Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941) qui va ser molt amic de Josep Maria Joan i Rosa, fundador del museu, i amb qui havien estudiat i treballat junts.

Arran de la pandèmia, el Museu del Joguet va rebre un fort increment d’ofertes de donacions de joguines. Josep Maria Joan i Rosa les anava acceptant totes, fidel a l’esperit de salvaguarda que sempre va tenir i que va permetre constituir la col·lecció que nodreix el fons, actualment constituït per 26.820 peces. «Un col·leccionista mai diu que no i ell era així», admet el director del centre, el dissenyador figuerenc Pep Canaleta conscient que això ha permès que molts «objectes curiosos, únics i de gran valor» s’hagin preservat com una Processó de Corpus de finals del segle XIX que inclou 270 figures de plom. Alguns estan exposats, però molts resten al magatzem, part d’ells pendents de ser catalogats. El director dubta que «hi hagi gaires museus amb tantes donacions com nosaltres».

Una d’aquestes donacions és la del tractor de Pere Noguera que ha seleccionat l’artista Jordi Mitjà per obrir De la reserva al Museu i que es podrà veure dins una vitrina. «És una meravella», assegura contemplant-la. Ell té la intuïció que podria procedir de l’exposició que va fer Noguera al Centre d’Art Pompidou de París, el 1982, tot i que això no està confirmat. Jordi Mitjà està familiaritzat amb la reserva, ja que hi ha treballat des de fa temps i, fins i tot, ha fet llistes de possibles exposicions temporals. Admet sentir-se fascinat. «Aquí ets com un nen petit que va obrint caixes de regals i vas trobant coses fantàstiques», assegura tot afegint que «des del joguet pots explicar-ho tot».

Actualment, el museu figuerenc marca un protocol abans d’acceptar una donació perquè, admet el director, «el problema és gestionar» les reserves. Per fer-ho, treballen per campanyes a partir d’ajudes que arriben des de la Generalitat. Això els permet contractar personal professional -restauradors, arxivers- que examinen i cataloguen les peces com Judit Birosta i Idoia Tantull. Què fa que el museu accepti una joguina? Doncs, depèn de diferents factors. D’entrada, quan hi ha una petició, el museu envia un formulari perquè el donant inclogui una fotografia i expliqui tot el que sap sobre la peça, sobretot si coneix la procedència i la història personal que hi manté perquè, diu Canaleta, «a vegades és més important que el mateix objecte». Després de consultar amb especialistes, el director i la conservadora del museu, Alba Fernández, qui ha substituït a Eva Pascual després de deu anys en el càrrec, fan la selecció. Aquest any, per exemple, han acceptat deu peces entre la vintena de peticions rebudes, entre elles dues nines Bella, fabricades a Perpinyà i per estrenar, que incloïen el catàleg original i, sorprenentment, uns insòlits papers que es mullaven per netejar-les. Després de l’acceptació, els protocols exigeixen que el museu i el donant signin un contracte públic de la Generalitat amb la possibilitat que el donant es desgravi la donació en l’IRPF a partir de la taxació que haurà fet el museu.

Base de dades nacional

Les joguines arriben, habitualment, en capses de cartó. Si la peça ho exigeix, es restaura i, tot seguit, s’emmagatzema en caixes homologades que protegeixen, tenint molt present el material de què està feta cada joguina -fusta, plàstic, tèxtil... - per no barrejar i facilitar la conservació. «Abans se separava per donacions i ara per materials perquè es té present la temperatura, que no hi hagi contagis», explica Canaleta. Algunes joguines estan formades per múltiples elements, però també barregen materials. Tota la informació de les peces -cada una porta un número (sigla)- es registra en un programa de base de dades que comparteixen tots els museus catalans. Es tracta del Museum Plus, una eina difícil de treballar i que fa molts anys que està pendent de ser actualitzada per millorar-ne la consulta. Quan la peça és registrada passa a formar part del patrimoni públic i, tot i que pot ser cedida per participar en exposicions, mai podrà ser venuda.

El repte de l’ampliació: repensar el nou museu

La mort de Josep Maria Joan el passat mes de juliol no ha suposat un canvi substancial en el funcionament del museu, tot i que la marxa recent de qui va ser la conservadora durant deu anys, Eva Pascual, ha obligat a una reestructuració interna atorgant noves responsabilitats al personal ja existent i a contractar externs per aspectes concrets. Pep Canaleta, que compagina la feina de direcció del museu -està a mitja jornada- amb la seva de dissenyador, admet que ara ja enfilen el projecte de l’ampliació, que no es preveu impliqui el tancament temporal de les sales, però que servirà «per repensar el nou museu». La voluntat és ampliar les sales temporals, disposar d’un espai de botiga a peu de carrer perquè la gent pugui entrar-hi fàcilment, cosa que ara no passa, i desplaçar les oficines al nou edifici, que ha adquirit recentment l’Ajuntament. També disposaran de més espai els investigadors que consulten els fons del Centre de Documentació del museu. Tot l’espai alliberat, a més, es podrà destinar a exhibir peces de les reserves. La voluntat també seria fer visitable el magatzem, com ja fan altres museus.

Pep Canaleta assegura que la seva idea «és mantenir-ho tot igual, però introduir les modificacions que calguin per adaptar-nos als nous temps». Reconeix que l’ampliació «és necessària» i que cal tenir present la part digital que no està desenvolupada: «Necessitem un espai on la gent pugui jugar, interactuar amb les vitrines. Ho fem en els tallers, però, sense tocar res. Calen noves lectures». El director és del parer que cal «potenciar i visibilitzar més el Museu del Joguet perquè tenim peces molt importants de les quals n’hi ha molt poques a escala internacional i que no es coneixen», un valor que pot ser «un gran atractiu tant turístic, museístic com cultural» per a Figueres.