Quim Español reflexiona a 'Virgil' sobre les contradiccions humanes en temps de guerra

Un podria pensar que una presentació literària és innòcua, que no té efectes secundaris. Doncs, sí, els té. També la lectura, en concret la del llibre presentat aquest passat dijous a la biblioteca de Figueres, Virgil (Edicions de 1984), com va confessar una lectora que ja l’havia devorat fins al final. "És una lectura addictiva", va justificar el conductor de l’acte, l’expert literari Enric Tubert. Addictiva i compromesa perquè, després d’escoltar a l’autor, l’arquitecte i poeta "extraordinari i mesurat", Quim Español, donar, quasi a contracor, detalls del context geopolític que embolcalla la seva novel·la, però no la travessa, el futur lector va ser del tot conscient del camí que anava a emprendre i que, sense cap mena de dubte, no el deixaria indiferent. Perquè Virgil, llibre que porta "nom propi de ressonàncies clàssiques" i que opta al premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, parteix d’uns fets reals -l’actual guerra entre Rússia i Ucraïna- i d’un home de carn i ossos, el metge Virgil Nóvak, que pateix "un trauma familiar molt potent que el transforma, vivint una odissea física en l’escenari de la guerra, confús, sovint aterridor, però sobretot una odissea moral, una mutació dramàtica de l’ànima". És, va confirmar l’autor, "una espècie de baixada als inferns, la mateixa que van fer Odisseu, Orfeu o Dant, i n’han tornat transformats".

Tant Enric Tubert com Quim Español van anar amb peus de plom per no desvelar massa sobre la "maquinària implacable" construïda per l’autor gironí. "Aquest és un llibre que s’hi ha d’entrar com un lector curiós i una mica verge", va recomanar Enric Tubert. Allò que sí que va quedar clar és la força que té el personatge central, Virgil, "un pacifista convençut i modèlic que quan la vida li fa mal, més del que podia preveure, s’adona que és capaç de fer allò que no creia que fos capaç de fer".

Quim Español es va declarar "un innocent respecte el lector", inspirant-se en uns mots del crític George Steiner. "L’autor proposa i és el lector que disposa", va afegir tot reconeixent, humilment, els dubtes que tenia a l’hora de parlar de la seva obra: "Només m’he de fiar dels altres". Sobre la novel·la va assegurar que, com a gènere, li interessava "com un laboratori d’exploració moral d’allò que ens fa humans". Recordant a l’escriptor austríac Hermann Broch, Quim Español es va declarar com "immoral perquè no tenia la pretensió de descobrir un aspecte desconegut de la naturalesa humana", però sí que va alertar que a Virgil intenta "fer preguntes sense resposta" sobre la bondat, el dolor, el pacifisme, la defensa pròpia, l’agressió o la revenja. Ell va assegurar no tenir rèplica, una tasca que li traslladava al lector.

El nou Maquiavel del segle XXI

Les causes de la guerra, a Virgil s’apunten molt poc, però durant la presentació, que va tenir lloc la setmana passada a la biblioteca de Figueres, Quim Español va desgranar lectures fetes i va apropar als assistents a tres figures reals i aterridores, que s’esmenten a la novel·la i que "plantegen una certa llum sobre l’ànima russa". Una d’aquestes és Vladislav Surkov, assessor de Vladímir Putin durant dues dècades i a qui se’l descriu com "un nou Maquiavel del segle XXI". Conegut com "el cardenal gris" defensa "el poder dur" i és "un manipulador molt hàbil". Quim Español va confessar sentir-se corprès davant "el món tan estrany en el qual vivim i que ha infectat no només Europa sinó que s’ha apoderat dels Estats Units".

L’autor no va voler entrar en el debat de què és real i què no ho és en Virgil: "La construcció de la novel·la exigeix un retorciment del que és la realitat i un desencaix i encaix nous per travar i construir un relat complex". Per a Quim Español, "les contradiccions que viuen els personatges són les nostres o almenys les de la gent conscient que vol la pau i que no sap com aconseguir-la".