Art
El Mestre de Cabestany i Sant Pere de Rodes, protagonistes al MNAC el 2026
El Museu Nacional d’Art de Catalunya acollirà a partir del març una ambiciosa mostra sobre l’escultor i la seva obra mestra, la portalada perduda del monestir, amb material inèdit

Fragments escultòrics de la portalada perduda de Sant Pere de Rodes. / MNAC
Alba Carmona / EFE
L’escultor més destacat del romànic català, el Mestre de Cabestany, i la seva obra mestra, la portalada perduda del monestir de Sant Pere de Rodes, seran els protagonistes d’una gran exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya el 2026. El MNAC dedicarà l’any vinent una ambiciosa mostra al creador, considerat per alguns el Picasso del segle XII, amb més d’un centenar de peces d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius nacionals i internacionals. Entre el material exposat a Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La construcció d'un mite hi haurà obres i documents inèdits.
L’aparició d’un seguit de peces procedents de la portalada occidental de Sant Pere de Rodes en marbre, destruïda en el primer terç del segle XIX, i l’ingrés de quatre d’elles a la col·lecció del MNAC han propiciat una mostra que vol "revalorar l’originalitat i modernitat d’aquest artista itinerant en el context del romànic europeu", segons l’equipament, i cridar l’atenció sobre la dimensió artística de l’abadia benedictina del cap de Creus, un mite contemporani de la història de l’art romànic.
El visitant de la mostra comissariada per Manuel Antonio Castiñeiras, que es veurà del 19 de març al 29 de juny, hi trobarà reunides obres d’art romànic, sarcòfags romans, peces reutilitzades o fragmentades, relats de viatgers o informes sobre el desmantellament del monestir empordanès.

Fragments escultòrics de la portalada de Sant Pere de Rodes atribuïts al Mestre de Cabestany. / MNAC
Tot plegat, per reflexionar sobre qüestions relacionades amb la construcció del mite de l’abadia, com ara la relació amb el paisatge, la vinculació amb Roma o el paper del monestir com a meta de pelegrinatge.
També durant els primers mesos de l’any, el museu acollirà Recuperando del enemigo, una mostra sobre els dipòsits franquistes al MNAC, i Adquisició Sim, el dibuix i la guerra.
Ja de cara a la tardor del 2026, el MNAC programa El viatge invers: Ona Battlò, de l’artista i comissària Ona Batllò, i Jujol, de Perejaume, en què l’artista partirà de la donació de tots els fons documentals de l’arquitecte que la família va realitzar al COAC i al MNAC.
L’ampliació del museu
El Museu Nacional està immers en un procés de transformació que conduirà a la seva ampliació amb un pressupost de 122 milions. Segons ha anunciat aquest dilluns el seu director, Pepe Serra, tancarà parcialment les sales i deixarà de programar exposicions temporals a partir del març del 2027 i fins al 2029 per emprendre les obres.
Per Serra, l’ampliació genera "molta il·lusió i complicitats" i és "un projecte de servei públic del museu, no és una mera ampliació, sinó la culminació del museu". Al seu parer, "al conjunt de museus nacionals d’Europa, el MNAC és una anomalia cultural, perquè deixa sense atendre el segle XX"; i va recordar que "la missió del museu és representar la creació artística catalana fins a l’actualitat, com demostra que quan va obrir el 1934 les portes, es tancava amb una sala amb obres del 1933".
Ha aclarit que no es tracta d’augmentar metres quadrats per tenir "un museu més bonic, sinó per mostrar millor la col·lecció, que compta amb 1,5 milions d’objectes".
- VÍDEO | La cara 'amable' de la llevantada a l': el pantà de Darnius-Boadella frega el ple
- Reclamen 21 milions d’euros a Cadaqués pels terrenys del camp de futbol
- Iryo assegura que el tren descarrilat a Adamuz es va revisar per última vegada el 15 de gener
- Llevantada a l’Alt Empordà: posen fora de perill una persona sense sostre a Castelló d’Empúries
- El riu Llobregat es desborda i inunda els horts d'El Bullidor a la part baixa de Peralada
- Localitzen el cos de l'home arrossegat per la riera a Palau-sator
- Set anys després de la inundació del 2018, veïns de Vilatenim treballen des del matí per contenir l'aigua
- Aquestes són les carreteres tallades per inundacions a l'Alt Empordà