Mero Petit, el "sentimental atòmic" que il·luminava el bar Novel de la Rambla de Figueres

El número 31 de la Rambla de Figueres resta encara fixat a la memòria de molts figuerencs. Durant dècades, aquest local va acollir el restaurant de Can Mero Roig, on Josep Pla anava a menjar rogers a la brasa, i, més tard, el bar Novel, un establiment obert tot el dia amb Baldomero Salabert Ferrer (1925-1975), conegut popularment com Mero Petit. Amb ell rere una impressionant barra americana, tot era possible: des de veure al catedràtic de Ciències Naturals Josep M. Álvarez, d’aspecte sever, tirar-se sobtadament per terra després de ser "atacat" pel barman amb una pistola de joguina i davant uns bocabadats turistes, fins a donar cabuda a artistes i intel·lectuals i, com no, a la redacció en ple de la revista Canigó, nom que, per cert, va ser el mateix Baldomero Salabert, qui el va proposar. Ara, la seva trajectòria vital, la seva passió pels llibres i per l’escriptura, es recullen en el quart volum de la col·lecció "Perfils empordanesos" de Cal·lígraf que l’escriptor José Luis Bartolomé, tenint en compte el prec que havia fet el 1994 el crític Narcís Pijoan per "salvar" de l’oblit l’obra de qui va ser "un home lliure", ha pres forma coincidint amb els cent anys del seu naixement.

"La gent el veia com un home extravagant, però l’obra que ha deixat mostra a una persona tendra, una mica eixelebrat, però un sentimental de cap a peus", reconegué Bartolomé, durant la presentació del llibre la setmana passada a la biblioteca de Figueres. La seva activitat polifacètica -dibuixava, exposava, escrivia poesia amorosa i eròtica, novel·la, teatre, interpretava i componia música "com un virtuós"- van fer que Bartolomé el descrivís com "un personatge renaixentista". El llibre ara publicat se centra, sobretot, en la seva faceta d’escriptor. De fet, Bartolomé va apropar al personatge en adonar-se que havia estat el primer autor empordanès a escriure novel·la negra, en concret, Una maleta, publicada en castellà l’any 1957 amb pròleg de l’escriptor Tomás Salvador qui el definí com un "autor oníric". "Aquesta és una novel·la estranya, però molt potent i innovadora i potser valdria la pena traduir-la al català", assegurà. Cinc anys abans, però ja havia publicat amb una editorial de Madrid, Cuentos de niños para adultos (1957), vuit contes que, segons Bartolomé, "no han perdut vigència", ja que aborden temes molt actuals. De fet, Manel Costa-Pau el va rescatar mig segle després i els va traduir al català.

Gràcies a la recerca, a les converses amb gent que el va conèixer i a la generositat de Carles Massot Salabert, nebot de Mero Petit, qui va obrir-li les portes de casa i de l’extraordinària biblioteca que encara conserva de l’oncle, Bartolomé ha pogut aproximar-se a l’home i rescatar molta documentació. També, a banda de poemes i evocacions, els disset contes que aplega el llibre: vuit del recull citat i nou més publicats en revistes. Repassant-los, Ferrerós i Bartolomé en destacaren el "gran coneixement del món clàssic, la curiositat infinita i el sentit de l’humor tan peculiar" d’un autor que s’autodefinia com "un sentimental atòmic" i que va deixar d’escriure el 1962. Aquells anys seixanta va fer més de músic actuant amb el Trio Novel a l’Astòria i al Dinàmic.

Baldomero Salabert va ser un home estimat a Figueres. Les anècdotes compartides per Joan Ferrerós, autor del pròleg del llibre, reflectiren la seva faceta de pianista i compositor. Ell mateix va fer campana a l’institut per escoltar-lo per primer cop al Cercle Sport. "Vaig quedar encantat", assenyalà. Aquell dia, Salabert li va confessar que ell era l’autor de la cançó Cuando un amigo se va, que signa Alberto Cortez, però que li havien robat. També li hauria passat una cosa similar amb el vals Bailando en el azul. En aquest cas el suposat lladre hauria estat Dimitri Tiomkin qui la va incloure en la banda sonora de la cèlebre Crimen perfecto d’Alfred Hitchcock. Durant l’acte es van reproduir ambdues composicions i el públic va copsar similituds evidents.

Una petició i un anunci

Aprofitant la presència del regidor Josep Maria Bernils a l’acte, Bartolomé i Ferrerós va fer-li una petició: col·locar una placa en el número 31 de la Rambla per recordar el Novel, a Mero Petit i la creació de Canigó. "El Novel era molt més que un bar, era un centre de debat social i cultural de l’època", va afirmar Bartolomé. Qui ja té assegurada una placa Stolpersteine, al carrer Concòrdia on va viure, és Faustino Molina, sogre de Mero Petit. Carrabiner establert a Figueres als anys 20, va patir l’exili i va acabar en un camp de concentració nazi. L’anècdota és que la placa va arribar fa un any, però amb una errada, i no s’acabarà col·locant fins aquest pròxim mes de gener.

Subscriu-te per seguir llegint