Mar Puigbert, escriptora: “El públic jove adult necessitem un espai on refugiar-nos d’un món en decadència”

Mar Puigbert (Girona, 1996) va viure la infantesa i adolescència entre Empuriabrava i Figueres fins a traslladar-se a Barcelona per estudiar Comunicació Audiovisual. Volia ser guionista. Des de fa quatre anys viu als Països Baixos, on es va traslladar per amor, i treballa organitzant esdeveniments. La seva passió per l’escriptura s’ha materialitzat en la novel·la La donzella dels mil noms (Elastic) que aquest dissabte 13 de desembre, a les 12 del migdia, presenta a la biblioteca de Figueres acompanyada del bibliotecari i poeta Albert Carol.

Com sorgeix aquest amor per l’escriptura?

Des de petita escrivia còmics, jugava amb les Barbies per fer històries i ja a l’ESO vaig començar a escriure novel·les, llibres que no han sortit a la llum i que mai es veuran perquè ja no em representen.

La donzella dels mil noms és la seva primera novel·la publicada.

Sí, la vaig començar quan estava a la Universitat. Amb uns amics ens trobàvem i escrivíem. Vaig aturar-me una temporada i al cap de sis o set anys la vaig tornar a agafar tal com l’havia deixat i em va agradar molt tot. Vaig decidir, però reescriure-la, esborrar-ho tot i tornar a començar.

La història la va mantenir?

Els personatges i la base de la història eren els mateixos, però és cert que, quan vas creixent, els personatges creixen amb tu. Jo soc escriptora brúixola, no planejo gaire, vaig tirant, prenent decisions i a veure on em porta la història.

La publicació ha estat possible gràcies a una beca d’Elastic Books.

Fa cosa de dos anys els vaig escriure per xarxes socials dient-los que m’agradaria molt publicar amb ells perquè pensava que el llibre encaixava amb la seva línia editorial. Em van dir que no buscaven manuscrits en aquell moment, però al cap d’uns mesos va sortir la convocatòria de la beca Elastic&audible, m’hi vaig presentar i vaig guanyar. El premi era una bestreta de 3.000 euros, la publicació del llibre i la de l’audiollibre. Per mi no era tant el tema econòmic, jo volia publicar i que la història arribés al món.

L’acció passa en un món imaginari i un temps indefinit.

Sí, és un món fictici, estil medieval, tot i que no és necessàriament fantàstic. A mi m’agrada ambientar les meves històries en un món de conte de fades, que et faci la sensació que tot és possible, com quan mires una pel·lícula de Disney o La princesa prometida. Un món on, si apareix un drac, no passa res. Aquest món és simplement l’excusa perquè els meus personatges tinguin una vida romàntica, la que jo no puc viure. Si he d’escriure una història d’amor amb un noi que ha trobat a Tinder o a la seva oficina, això ja ho puc tenir a la meva vida real. M’agrada més que sigui una donzella enamorada del seu millor amic o d’un noble i tenir un amor impossible. Aquesta és una novel·la romàntica i la base, un triangle amorós, un amor prohibit, una història d’amistat, friends to lovers. Més enllà d’això, és una lluita contra ella mateixa i les seves emocions.

"He escrit el llibre que m’agradaria llegir: una història romàntica plena de passió i aventures"

La protagonista, Evangeline, és una noia que ha viscut molt.

Ha viscut i ha patit, i s’enfronta al seu passat, a tots els seus dubtes i als traumes que la porten a ser la persona cagadubtes que és ara. És una història de superació, al final.

D’entrada, la coneixem quan està fugint d’una situació violenta.

Després de perdre a dues famílies, la segona, la d’acollida, que mort en un accident, marxa a un altre regne per començar de nou i ho fa com a donzella en una família cruel. No és gens privilegiada, però el fet d’haver patit moltes situacions difícils, fa que sigui un personatge molt fort, però perseguit per la culpabilitat. És un personatge molt humà, amb moltes falles i això mateix la fa molt interessant.

Ella viu entre dos amors.

És una lluita entre dues lleialtats: el que necessita i el que vol, el que sempre ha estimat -el seu millor amic, Tim, que l’ha recolzat en els moments difícils i que s’anomenen ànimes bessones l’un a l’altre- i aquest nou món que en Rob li posa davant, una passió que no havia sentit mai. De cop té dubtes perquè veu que les dues opcions són bones i li aporten coses completament diferents. Tu t’enamores d’en Rob i en Tim com ella i no saps quin triar.

Això també li passava a vostè quan llegia d’adolescent?

Oi tant, quan llegia Crepúsculo o ara, últimament, la sèrie El verano que me enamoré que era team Conrad o team Jeremiah. Els triangles amorosos sempre són divertits.

Es descriu com una escriptora enamorada de l’amor, dels contes de fades, el que es recull en el llibre.

Soc una persona molt romàntica i passional. Els meus pares sempre fan broma que em van posar massa Disney quan era petita (riu). En aquest llibre es veu molt la meva personalitat.

És un gènere, el romàntic, continua plenament vigent.

Ara està molt de moda el romantasy, romanç i fantasia. El públic jove adult estem una mica desencantats amb el realisme i necessitem un espai on refugiar-nos d’un món que sembla estar en decadència. A mi, com a escriptora i lectora romàntica, res m’agrada més que posar-me dins un altre món i deixar-me submergir per aquesta fantasia.

Hi ha algun autor o autora que l’hagi influït?

La meva escriptora preferida és Sarah J. Maas, autora d’Una cort de roses i espines. També Suzanne Collins i Els jocs de la fam, que no té res a veure amb el meu llibre, però jo penso en elles i en el que a mi m’agrada quan vaig escrivint. Com a referent pel llibre serien Els Bridgerton, Orgull i prejudici, Outlander i La princesa promesa, una història romàntica plena de passió i aventures en un món medieval fictici que et recorda a un conte de fades.

La donzella dels mil noms

Autora: Mar Puigbert

Editorial: Elastic Books

Pàgines: 384

Preu: 18 euros

La coberta destil·la tot això.

M’encanta i és molt especial perquè cada un dels personatges té una flor que el representa. És preciós com han jugat amb elles per representar-los i fer-los entortolligar a la portada.

Una cosa curiosa de la protagonista és que s’amaga rere pseudònims. D’aquí els mil noms?

Exacte. Ella fuig del passat i comença a posar-se pseudònims de petita, quan s’escapa. Així s’acostuma que cadascú l’anomeni d’una manera diferent. Ella no canvia, només canvia de nom.

La presentació a la biblioteca de Figueres és molt especial per a vostè.

Sí, i em fa molta il·lusió perquè jo anava al club de lectura d’Albert Carol quan era adolescent. Soc una persona una mica obsessiva i quan m’agrada una cosa la visc amb molta profunditat. A mi m’encantava llegir, escriure, i els meus amics de l’institut no compartien la mateixa passió per la lectura. Llavors vaig trobar el club de lectura juvenil de la biblioteca i em va permetre trobar un grup de gent amb qui compartir aquesta passió. Quan vaig publicar el llibre el vaig presentar a Barcelona, perquè és on he viscut la meva part de vida adulta, però també la volia fer a Figueres i que la moderés l’Albert.

He vist que li agrada molt viatjar. Això ajuda a l’hora d’escriure?

M’inspira tot. Quan miro una sèrie i sento una frase penso que això podria ser una escena. I quan viatjo, també, veig localitzacions que poden servir per escriure.

Ja ho està fent ara?

He acabat la segona part de La donzella dels mil noms i m’agradaria molt que es pogués publicar. Ara escric el meu tercer llibre que estarà també relacionat amb aquest món medieval, però no necessàriament amb Eve com a protagonista.

Per a quin lector escriu?

Escric el que m’agradaria llegir i no penso que hagi d’anar dirigit a un públic concret, simplement crec que li pot agradar a tothom que li agradi l’amor, les lectures romàntiques, la passió, el drama, però sobretot a noies joves adultes que els agradi el romanç.