Elisenda Solsona "agafa el testimoni de Mary Shelley i converteix 'Mammalia' en una eina de pensament"

Maria Àngels Anglada (1930-1999), una poeta que escrivia novel·les, com ella mateixa es definia, hauria estat molt contenta en veure, dijous passat, la sala d’actes -i d’exàmens- de l’institut Muntaner de Figueres plena de gent jove escoltant a una altra escriptora jove i prometedora com és Elisenda Solsona rebent, per Mammalia, el premi de narrativa que porta el seu nom. També ho estaria després d’escoltar al director de l’institut, Quim Bruguera, certificar que el futur del guardó, que arriba a la 22a edició, s’havia pogut garantir, en el seu format i contingut, després que perillés la seva continuïtat gràcies a la complicitat entre la Càtedra M. Àngels Anglada de la UdG, l’institut i l’Ajuntament de Figueres.

La importància d’aquest premi, i la seva continuïtat, el va avalar també la directora de la Càtedra, Mariàngela Vilallonga, qui va citar als vint-i-un guardonats que havien precedit a Elisenda Solsona entre els quals destaquen Carme Riera, Quim Monzó o Irene Solà. L’autora de Mammalia va escoltar atentament a Vilallonga mentre aquesta llegia un poema d’Anglada, Madrigals per un infant adormit, íntimament vinculat a la maternitat, tema que vertebra la novel·la premiada.

Elisenda Solsona tampoc va perdre detall mentre la psicòloga i escriptora Letícia Asenjo glossava el seu llibre. Ho feia amb admiració i agraïment, tal com va confessar més tard, ja que Letícia Asenjo havia estat una de les primeres lectores de Mammalia mentre el manuscrit s’estava cuinant. De fet, ambdues comparteixen una estreta amistat, junt amb dues companyes més (Gemma i Laura), des que totes es van iniciar fa dotze anys en l’aventura d’escriure a l’Ateneu Barcelonès. Letícia Asenjo va destacar com "Mammalia es mou amb naturalitat entre el thriller, la ciència-ficció i el terror" i com Elisenda Solsona "agafa el testimoni de Mary Shelley i igual com ella va fer amb Frankenstein converteix el relat en una eina de pensament. Shelley va utilitzar el monstre per pensar sobre els límits del coneixement i de l’ambició humana i Solsona usa el cos, la maternitat i la reproducció per reflexionar sobre alguns dels conflictes ètics més incòmodes de la nostra actualitat". Asenjo va assegurar que haver premiat aquesta novel·la és un senyal que "la literatura catalana està preparada per mirar als marges i les seves ombres i, com Mammalia, és un gest honest i valent".

Una mirada als orígens de tot plegat

En el seu torn de paraula, Elisenda Solsona va sincerar-se. Així, l'autora va connectar amb la seva infantesa per compartir amb els assistents l’origen de la seva passió, o "necessitat", com ella mateixa va descriure sentir, per escriure tot recordant quan la seva besàvia li explicava, quan ella era ben petita, "històries tenebroses" que li servien "per domar un dolor molt ferotge: que el seu marit havia estat assassinat al camp de concentració de Mauthausen". Així, la futura escriptora va voler imitar la besàvia "explicant contes de terror que jo mateixa m'inventava als meus amics i amigues del carrer de casa els meus avis. Em captivava provocar aquella emoció i conservar les seves cares suspeses entre el terror i la fascinació mentre sentia que alguna cosa en mi es tranquil·litzava". Els monstres que inventava i que habitaven en el seu interior li servien, inconscientment, "per treure pors i encarar-les en aquells éssers tenebrosos per poder-los mirar a la cara, reconèixer-los, integrar-los de nou i fer-los parts de mi mateixa i, d'alguna manera, domesticar-los". Solsona va comentar que a vuit anys va passar a escriure aquestes històries, obrint-se davant seu "un nou món perquè era un procediment que podia fer en solitud". L'escriptora, que va agrair la paciència d'aquells amics d'infància, va reconèixer que Mammalia, "tot i no ser autoficció, emergeix de les tenebres més viscerals que vaig passar per transformar-se en una trama laberíntica". En aquest sentit, va assegurar que el llibre neix d'una experiència viscuda en pròpia pell, la de la infertilitat i la reproducció assistida convertida en "una denúncia contra la cosificació i mercantilització dels nostres cossos, per trencar tabús sobre la maternitat i la no maternitat, processos biològics que ens han fet sentit, massa vegades, molt soles".

El regidor de l'Ajuntament de Figueres, Josep Maria Bernils, va tancar l'acte acadèmic del premi Anglada agraint a la família Geli-Anglada, presents a l'acte, ja que ells "porten la flama viva d'Anglada a la ciutat, la comarca i el país". A més, va recordar la voluntat de la ciutat de no oblidar a l'escriptora. Ho fa evident la frase d'Anglada que llueix a la sortida de l'institut i que resa: "Venturosa, doncs, Figueres que ens ofereix no un, sinó una colla de poetes per acompanyar-nos a passejar per carrers i places".