L'artista Ralph Bernabei transforma un escriptori neobarroc en una obra d'art que simbolitza la destrucció del nazisme

Verrat significa, en alemany, traïció. 1933 va ser l’any de la designació d’Adolf Hitler com a canceller d’Alemanya posant punt final a la democràcia al país. L’enginyer suís Christoph Müller, molt marcat familiarment pel nazisme, ha unit el mot i la xifra, Verrat 1933. Die Zerstörung der Menschlichkeit (Traïció 1933. La destrucció de la Humanitat) per titular un llibre que no només repassa fets transcendents de la seva història familiar sinó que reflexiona, a través d’altres veus actuals de pes i de personatges culturals d’aquella època com Stefan Zweig o Walter Benjamin, sobre les conseqüències dels totalitarismes, en una clara advertència davant el progressiu ascens de l’extrema dreta al món i convertint-se en un manifest pels drets humans.

La llavor que va empènyer aquest llibre, que s’ha publicat en alemany amb disseny original d’eStudioCalamar, va ser el procés de transformació artístic d’un escriptori antic en una nova obra d’art que ha acabat simbolitzant la destrucció física, cultural i espiritual que va suposar el nazisme per a la història de la humanitat. Qui va assumir el repte va ser l’artista Ralph Bernabei, establert a Colera des de fa més de tres dècades des d’on codirigeix la galeria Horizon amb Silvy Wittevrongel.

La parella va conèixer Christoph Müller l’any 1989 a Xiva de Morella, a Castelló de la Plana, a través de l’escriptor suís Beat Sterchi. Des d’aleshores han conreat una amistat sincera. Amb aquesta base, fa uns quatre anys, durant una conversa, es van plantejar quin destí se li podria donar a l’antic escriptori d’estil neobarroc holandès que havia pertangut, primer, al diplomàtic Adolf Müller, avi de Christoph, qui l’havia utilitzat tota la vida a l’ambaixada alemanya a Berna i, més tard, a la residència de gent gran a Merlingen on va viure. També l’havia fet servir el seu fill, el ginecòleg Carl Müller, a qui els nazis van empresonar per negar-se a participar en experiments mèdics, a diferència d’altres col·legues seus, traïcions que sempre van pesar-li. L’últim custodi de l’escriptori, també de la memòria familiar, era Christoph Müller qui el conservava curosament en una immensa nau a Suïssa on viu. Durant la conversa, van debatre sobre el poc interès que generen aquests mobles avui dia malgrat ser contenidors de memòria. També quin podria ser el seu destí. Aleshores Müller va acceptar que l’amic i artista el transformés. "Vaig proposar destruir-lo per tornar-lo a reconstruir ja en obra d’art, respectant molt la història, carregada de símbols", recorda l’artista.

Ja al seu taller, a Colera, Bernabei va iniciar el procés creatiu fent esbossos. No amaga que, quan va arribar l’hora de destruir l’escriptori amb una destral -fins i tot va cremar la fusta-, ho va passar malament. Sabia, interiorment, que el resultat del projecte, que va batejar com M.B.K.Z., "havia de ser una peça transcendent, havia de transmetre la destrucció emocional d’un cert període de temps, així com donar esperança al futur". Ralp Bernabei recorda que "les meves solucions creatives sempre s’han basat en les contradiccions dels oposats, no per evitar-los, sinó per incorporar-los: bellesa i harmonia al costat del foc i la destrucció. En realitat, les dues cares de la mateixa moneda, el yin-yang de les coses".

Verrat. 1933

Autor i editor: Christoph Müller (coord.)

Preu: 51 euros

Finalment, l’obra condensa dues lectures potenciades per una falca vermella que travessa la peça dividint-la en dues parts: l’ordre, per una banda, i la inestabilitat i el caos, per l’altra. Una part, amb una estructura blanca i neta on s’insinuen signes de l’arquitectura Bauhaus, representa l’alta cultura alemanya que hi havia abans del 1933. També llibres que simbolitzen les Arts i la Humanitat. El blanc significa veritat i puresa. L’altra banda, amb parts cremades i fragmentades del moble original, representen la destrucció. Actualment, l’obra reposa a la casa de Christoph Müller, a Suïssa. "D’alguna manera he donat una nova vida a la peça que hauria de servir com un fort recordatori d’aquell tràgic passat, així com per donar esperança a un futur que depèn del que hem après", diu l’artista.

Col·laboradors destacats

Tota aquesta història es recull al llibre Verrat 1933. L’acompanyen textos d’historiadors i historiadores de l’art suïssos i catalans que la relacionen amb personatges que també van viure aquell context històric com Paul Klee, artista destacat de l’art modern, l’obra del qual va ser titllada pels nazis com art degenerat; el filòsof Walter Benjamin, perseguit, exiliat i mort a Portbou; l’escriptor Stefan Zweig, la pintora alemanya Käthe Kollwitz i l’artista Dani Karavan. Entre els experts catalans que han col·laborat hi ha els historiadors de l’art i crítics, Jesús Martínez Clarà i Pilar Parcerisas i la catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola, Cari Oriol Serres qui ha tractat la figura de Stefan Zweig (1881-1942), "les seves idees europeistes i la lluita que tenia publicant i advertint que el sentit cosmopolita d’Europa estava a punt de desaparèixer". Oriol ha aprofundit en la relació entre Zweig i el metge Sigmund Freud. La seva mort al Brasil, diu Oriol, va ser "influència del desànim provocat en veure com el nazisme anava guanyant la partida i pensant que acabaria ocupant tot el món".