Antoni Puigverd: “Vicenç Pagès era un fora de sèrie, dels pocs escriptors que travessen la seva generació i això només ho fan els escollits”

"Passats els anys, cada vegada veig més clar que Vicenç Pagès era un fora de sèrie que pagarà el ser català perquè si hagués escrit en una llengua més potent seria molt i molt reconegut, però el món català és molt petit i tendim a la fragmentació", va assegurar el poeta Antoni Puigverd aquest dijous passat a la biblioteca de Figueres durant una taula rodona sobre els trenta anys de la publicació de la primera edició d'El món d'Horaci. Ell està convençut, per exemple, que si Kennedyana, el llibre pòstum de Pagès, "hagués estat escrit en anglès seria un bestseller absolut i un llibre de referència". Malgrat tot, Antoni Puigverd va compartir el goig que sent en veure com les joves generacions s'interessen per l'escriptor figuerenc, "que el coneixen, l'estudien i el llegeixen". Això el va dur a afirmar que Vicenç Pagès és "una baula en la història de la literatura catalana que quedarà, aquesta baula de la postmodernitat, però no com un pur joc d'ironia, sinó en desconstruir la modernitat". La prova, segons ell, està en el fet que "generacions més velles l'admirem i també generacions joves, per tant, és un dels pocs escriptors que travessen la seva generació i això només ho fan els escollits".

El poeta gironí, qui va tractar a Vicenç Pagès al llarg dels anys i a qui li ha dedicat un retrat en el seu últim llibre Ocell de bosc, va comparar la tasca duta a terme per l'escriptor amb allò que han fet Ferran Adrià, els germans Roca o Fina Puigdevall en el món de la gastronomia. "Hi ha un abans i un després d'en Vicenç", va sentenciar convençut. Aquesta impressió ja la va tenir quan va llegir, l'any 1995, el manuscrit original de la primera edició d'El món d'Horaci, una novel·la en la qual, van coincidir tant ell com l'editor Jordi Cornudella -absent a causa d'una grip, però de qui es va llegir un text- i la filòloga i lectora i crítica literària Sara Serrano, es condensen "els fonaments" de tota l'obra literària construïda per l'autor figuerenc posteriorment, i fins a la seva mort prematura.

Aquestes reflexions van ressonar durant el primer dels tres actes del cicle dedicat a l'obra de Vicenç Pagès organitzat per la biblioteca figuerenca, com cada desembre des de la seva desaparició. La sala d'actes Adela Riera era plena de persones que van conèixer Pagès i de lectors de la seva obra. També de futurs lectors que, segurament, van sentir curiositat després de la conversa entre Antoni Puigverd i Sara Serrano que va servir per explorar minuciosament El món d'Horaci, "una novel·la total", segons Puigverd, "perquè lliga molts ingredients que a ningú se li acudiria podrien lligar" i amb la qual "Pagès s'atreveix a l'excés amb naturalitat". "És el llibre postmodern per antonomàsia de la literatura catalana", afegí. Jordi Cornudella va ser qui va fer l'informe de lectura de l'original per a l'editor d'Empúries Xavier Folch el 1995 i aleshores, explicava, va redactar un informe molt favorable. D'aquella primera lectura "vaig tenir la impressió general que aquell autor tan jove hi feia un desplegament de recursos tècnics i estilístics molt notables i hi havia unes quantes escenes i passatges brillants i tot de pàgines molt divertides de llegir, encara que no m'acabava de convèncer el recurs tòpic el manuscrit trobat, aquí uns arxius informàtics ocults en un directori encriptats en el disc dur d'un ordinador d'empresa". Una segona lectura feta per Cornudella més recentment, li ha permès afegir alguns matisos i entre aquests, ara sí, donar valor a "l'aire paròdic del recurs del manuscrit trobat" evidenciant que "el 1995, Vicenç Pagès era un escriptor molt més savi del que vaig sospitar". Per a Cornudella era clar que "Vicenç Pagès era un escriptor d'una intel·ligència perfectament incisiva i juganera".

"Quan un llibre et deixa un rastre d'ambigüitat, és perquè aquest és molt profund, té molta matèria, no s'acaba en una sola lectura. Això molt pocs llibres ho poden tenir", va reconèixer Antoni Puigverd qui va afegir que El món d'Horaci "és un llibre que cal llegir a fons". El poeta assegurà haver-hi trobat "un festival, una exhibició de recursos, una incitació a pensar a fons, una amenitat intel·lectual i de caràcter personal". A més, va posar en evidència la ceguesa que van tenir alguns crítics literaris en el moment de la seva publicació, ara fa trenta anys, que no van fer una lectura profunda i no es van adonar que El món d'Horaci "era com els grans fonaments d'un gratacel, que és l'obra prevista que ha quedat inacabada per la seva mort quan tenia una maduresa que se sumava a tota la saviesa acumulada que hauria permès obres segurament extraordinàries i haurien culminat el gran gratacel, batent un rècord en la cultura catalana". En aquest sentit, Puigverd va recordar les paraules del mateix Vicenç Pagès qui explicava, a l'epíleg del llibre, que les obres posteriors que va publicar "es va anar destil·lant aquella energia formidable" d'aquella primera novel·la, "la pretensió d'abraçar-ho tot".

Una novel·la molt figuerenca

Durant la conversa també es va destacar que El món d'Horaci "és una novel·la molt figuerenca encara que passi a Barcelona". A banda d'aparèixer personatges figuerencs, com el professor Deulofeu, Puigverd la va vincular amb el mètode paranoicocrític de Salvador Dalí: "El món d'Horaci construeix de manera sistemàtica tot l'entramat de material novel·lístic de molta mena de manera racional a partir de paranoies". En aquest sentit, Sara Serrano va connectar aquesta paranoia, que va assegurar la fascinava, amb el món de la televisió: "El que veiem a la novel·la són els moments d'oci d'aquests joves i la seva identitat es construeix a partir dels jocs, dels moments que estan bevent, jugant a la botifarra, xerrant o pintant una paret". "L'obra de Vicenç Pagès són cercles d'infinites combinacions", va concloure, tot recordant el títol del primer llibre de relats que va publicar, l'any 1990, l'escriptor figuerenc.