Faló Garcia, de la companyia La Menuda: “Els nadons són el públic més exigent, ells no entenen de saber quedar bé o no”

"Quan estàs a l’escenari tocant i un nadó s’asseu davant teu, a un metre, i veus com et mira i t’està escoltant, t’adones que allò li està arribant. Està connectat i està gaudint. És emocionant i això explica com pot ser que hi hagi cinquanta nadons dalt d’un escenari i moments d’un silenci rotund". Qui així parla és el músic i professor de secundària Faló Garcia (Figueres, 1975), director artístic i intèrpret de La Menuda Produccions, una companyia especialitzada a crear espectacles de gran sensibilitat, treballats fins al més mínim detall, dirigits a la primera infància, des de nadons de mesos fins als tres anys. Amb el primer que van imaginar i es van estrenar el 2023, Madame Lumière, visiten, per primer cop, el Teatre El Jardí de Figueres, aquest diumenge 7 de desembre amb totes les entrades exhaurides.

Madame Lumière és una petita joia visual. "Un retorn a l’essència", diu Faló Garcia, "un homenatge als somnis". A l’obra es narra la història d’una nena, la Layla, de deu anys, que veurà com, una nit, la seva nina es converteix en Madame Lumière. "Ens agrada que hi hagi una dramatúrgia, que no només sigui un repertori de cançons perquè és important que l’espectacle sigui un gaudi per a tota la família", comenta el director artístic. Aquesta és una de les capes que tenen en compte, però també, i la més important, quines són les necessitats dels nadons, el que poden fer i el que no. "Està comprovat que tenen una sensibilitat auditiva molt alta i, per tant, és rellevant que tinguin el màxim de tímbrica d’instruments, que n’apareguin molts, intentar que hi hagi varietat de tempos, peces més ràpides, altres més lentes", explica. A més, també tenen present que la capacitat de concentració dels nadons no va més enllà del minut i mig, això els porta a fer un munt de transicions, que passin coses tant a escala musical com a escena.

A Madame Lumière també és molt important l’ús que fan de la llum. Coneixedors que les pupil·les, en cinc minuts, s’adapten a la foscor, defugen les il·luminacions espectaculars i baixen les intensitats i així, "quan treus algun objecte lluminós -una caixa d’ombres o uns vaixells il·luminats- aquest adquireix el triple de força escènica". El resultat és sorprenent. Pura poesia visual dalt de l’escenari que captiva a petits i grans. Faló Garcia assegura que amb Lumiero -espectacle que han estrenat fa poc- han vist adults plorar d’emoció "perquè han entès el missatge que els enviem i això és molt gratificant". És, però, una emoció compartida: "Una de les nostres premisses és crear una retroalimentació d’emoció: si nosaltres ens emocionem tocant fa que aquesta música arribi als nadons i si els pares s’emocionen, aquesta emoció es transmet al fill i al revés".

La Menuda parteix de la premissa de no fer espectacles infantilitzats i, a escala musical, tant el repertori com els arranjaments, estan pensats per tocar amb el màxim nivell d’exigència. De fet, tots els músics de la companyia acumulen una llarga experiència, no només en espectacles familiars com l’actriu i cantant Aina Sánchez, que interpreta el paper de Madame Lumiére i que ha treballat en diferents ocasions al Teatre Nacional de Catalunya o, darrerament, al musical Ànima. O Nina Sunyer, intèrpret de viola amb Jordi Savall i al Liceu. També forma part de l’elenc el violoncel·lista Edgar Casellas, d’Albanyà.

Tornar a casa

"El compromís fent aquest tipus d’espectacles és molt més elevat que quan en fas per a adults o públic infantil. Quan la gent pensa en primera infància, en nadons, creu que és una cosa senzilla, fàcil, i no, perquè és el públic més exigent, el públic d’avui i no el del futur com se sol dir. Ells no entenen de saber quedar bé o no", admet Garcia. Per a ell, personalment, la visita a Figueres és molt especial, és tornar a casa perquè fins als 14 anys va viure al carrer Sant Pau i des de la terrassa del pis veia un lateral del Teatre El Jardí. El pas pels agrupaments escoltes de Figueres el va dur, ja d’adult, a apropar-se al món del lleure, la pedagogia, la música i el contacte proper amb la mainada. Ho va aconseguir a través de diferents companyies que va crear: País de Cotó, que va durar vint anys, Pels més menuts i ara La Menuda. Dins aquest camí va ser molt important la formació amb el pedagog portuguès Paulo Lameiro, especialitzat en concerts per a nadons, dins un projecte de Temporada Alta que els va dur a crear dues produccions.