Una exposició a Sitges reivindica la figura d'Artur Carbonell, màxim exponent del realisme màgic i renovador del cuplet

La Sala Vaixells del Palau de Maricel i el Museu de Maricel de Sitges acullen l’exposició Artur Carbonell. Més enllà de la màscara, la retrospectiva més gran que se li ha dedicat a aquest artista sitgetà que explora tant la seva faceta com a pintor, director de teatre i escenògraf. La mostra, que es podrà admirar fins al 22 de març i que s’acompanya d’un catàleg esplèndid que condensa una intensa investigació, ha estat comissariada per la historiadora de l’art figuerenca, Mariona Seguranyes, i el també historiador de l’art i cap de col·leccions dels Museus de Sitges, Ignasi Domènech. Tal com va reconèixer Seguranyes, durant una xerrada duta a terme a la Sala Gòtica del Museu de Maricel divendres passat, amb aquesta exposició han volgut "anar més enllà de la màscara per descobrir una mica més" a un creador "molt discret per a qui, els darrers anys, Sitges va ser una mena de paradís, on va poder viure i expressar-se en llibertat".

Artur Carbonell (Sitges, 1906-1973) és un artista molt estimat a Sitges, però encara poc conegut a la resta del país tot i ser un dels màxims representants del Realisme Màgic, tal com va batejar Franz Roh aquesta nova estètica figurativa sorgida d’entreguerres i que enllaça artistes de nova figuració i els que treballen l’estètica del surrealisme. "El seu món era el de l’avantguarda i va crear una sèrie d’obres estèticament molt innovadores, moltes de les quals passen desapercebudes", diu Seguranyes. Per il·luminar a aquest creador s’exhibeixen més de cent setanta obres procedents de divuit institucions, com el Museu Nacional Reina Sofia de Madrid o el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i més de trenta col·leccions particulars. Destaca l’aportació d’una branca familiar que preservava molts dibuixos, tots inèdits, i un parell d’olis "extraordinaris" que s’han restaurat íntegrament.

L’exposició es divideix en dos àmbits. El primer, del que s’ha encarregat Mariona Seguranyes i que s’exhibeix a la Sala de Vaixells, aprofundeix en la seva faceta com a pintor. La historiadora de l’art explica que Artur Carbonell, amb deu anys, assisteix al Teatro Real de Madrid a veure ballets russos com Scheherezade o L’ocell de foc. Això el va impactar tant que, anys més tard, abandonaria els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura. El seu íntim amic va ser Magí Albert Cassanyes, crític d’art, expert en l’avantguarda i integrant de la revista Els Amics de les Arts i també freqüentaria i exposaria a les galeries Dalmau, a Barcelona. Cal no oblidar tampoc el context artístic que hi havia a Sitges amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i tota la gent del Cau Ferrat com Arcadi Mas i Fondevila, els quals, acolliran Carbonell, l’any 1925 quan aquest presenti la seva obra públicament. Però el seu gran referent serà Joaquim Sunyer (1874-1956) que durà Artur Carbonell a iniciar-se amb una estètica noucentista mediterrània fins a evolucionar cap a un realisme màgic, més punyent, que combina la precisió formal amb una atmosfera poètica i enigmàtica.

Amb aquesta exposició, els comissaris han volgut "anar més enllà de la màscara" rere la qual s'amagava aquest creador discret

El segon àmbit de l’exposició, desenvolupat per Ignasi Domènech, és el dedicat al teatre, passió que li permet fusionar pintura, música, paraula i moviment. La seva estrena va ser al Teatre Casino Prado de Sitges, l’any 1930, amb Orfeu de Jean Cocteau, una obra que va obligar a intervenir a la policia en la seva estrena a París, quatre anys abans. A Sitges no va passar i la crítica ha convingut que és la primera obra de teatre d’avantguarda feta a Espanya. A partir d’aquí "Carbonell inicia una carrera teatral molt agosarada sempre en el perfil de l’avantguarda", remarca Domènech. La Guerra Civil Espanyola ho canvia tot i l’artista es concentra en el teatre. Serà professor d’escenografia i dibuix a l’Institut del Teatre, tindrà companyia pròpia i formarà grans actors professionals com Núria Espert. També, com no oblida Ignasi Domènech, Artur Carbonell serà "el renovador del cuplet" als anys 40 enmig d’una Espanya fosca.

D’altra banda, la xerrada que va oferir Mariona Seguranyes divendres passat va girar entorn la peça Retrat de Rosa Montanyà i Angelet (1927), germana de Lluís Montanyà, un dels signants del Manifest groc, juntament amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch, el 1928. A Rosa Montanyà, casada amb Josep Carbonell, director de revistes com Terramar i L’Amic de les Arts, Seguranyes la va qualificar de "dona lluitadora, amb molts prismes". "Carbonell ja coneixia aquesta dona absolutament dinàmica i reivindicativa pels drets de les dones", va comentar la historiadora de l’art qui va assegurar que havia estat un gran descobriment. A més, va incidir en la decisió que havia pres Artur Carbonell de retratar-la a ella i no al seu marit: "Ell confiava absolutament en l’empoderament de les dones i en el seu poder creatiu". Ho fa també en les obres de teatre que va dirigir. Així, manté amistat amb "moltes dones que tenen aquesta visió de lluita, d’obrir-se camí".