José Luis Bartolomé rescata la figura de Baldomero Salabert Ferrer, ànima del bar Novel de Figueres

Baldomero Salabert Ferrer (1925-1975), més conegut com en Mero Petit, va ser una figura irrepetible i amb un fort carisma de la Figueres dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Músic, escriptor i ànima del llegendari bar Novel de la Rambla on es reunien artistes i intel·lectuals empordanesos. Ara, un llibre escrit pel catedràtic d’anglès i escriptor, José Luis Bartolomé (Areny de la Noguera, 1954) rescata la seva figura, però també la seva obra: poemes, contes, evocacions i testimonis. El volum, el quart de la col·lecció «Perfils Empordanesos», d’Edicions Cal·lígraf, es presenta aquest dimarts 2 de desembre, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca de Figueres.

En el pròleg que enceta el llibre, Joan Ferrerós, qui també participarà en la presentació, rememora la faceta de pianista, però també de bàrman al Novel, el bar familiar, de Baldomero Salabert a qui descriu com «un home prim i calb, mòbil i enginyós». Ferrerós remarca les seves tres passions -«el piano, els llibres i l’escriptura»- i la seva popularitat a la ciutat gràcies a la seva «agilitat mental inaudita i una il·limitada curiositat humana i llibresca».

En el llibre, el lector podrà resseguir el seu perfil biogràfic, però també endinsar-se en la seva obra de creació, avui dia introbable, com assenyala José Luis Bartolomé, ja que no han estat reeditades i només es podrien localitzar en llibreries de vell o en el fons de la biblioteca Fages de Climent. Val a dir que Bartolomé també esmenta la novel·la Una maleta (1957) que, apunta, «podia ben bé considerar-se l’obra pionera del gènere noir empordanès tot i ser escrita en castellà i malgrat les seves peculiaritats allunyades de l’estil de la literatura nord-americana de la qual sembla que es va nodrir en la seva joventut i maduresa com a lector compulsiu». El llibre inclou també textos d’altres autors, publicats al llarg dels anys, que són evocacions del personatge. Cal destacar un parell d’inèdits de Domènec Moli qui defineix a Mero Petit com «el senyor que era amo, cambrer i amic de tots, una persona molt divertida, d’aquelles que sempre en tenen una per a dir».