“‘Catalan Dream’ ha suposat la recerca final del so d'Ataraxia”

El grup figuerenc Ataraxia, format per March Salellas, Àlex Blánquez i Axel Vivas, actuarà aquest diumenge, 7 de desembre, al Teatre Municipal El Jardí de Figueres. Serà un concert solidari, que ja ha exhaurit totes les entrades, que recaptarà fons per la Marató de 3Cat, que enguany està dedicada a la divulgació i l’impuls de la recerca contra el càncer.

Què els va motivar a tirar endavant aquesta iniciativa solidària?

March. Aquest estiu vam treure un EP que es diu Catalan Dream amb tres cançons. Una d’aquestes és una versió de L’Empordà de Sopa de Cabra i els vídeos que havíem penjat a xarxes van tenir bastant d’èxit. A partir d’aquí vam penjar un reel a Instagram dient-li a l’alcalde Jordi Masquef que volíem actuar al Teatre El Jardí per la Marató de 3Cat. La idea era unir el rebombori que teníem amb la cançó amb una causa solidària com és la lluita contra el càncer.

Us esperàveu que l’alcalde us acceptés el repte que li vau llençar a les xarxes? Perquè Jordi Masquef no només va sumar-se a aquest projecte, sinó que us va acabar convidant a l’Ajuntament i vau anunciar conjuntament aquest concert des del mateix balcó consistorial.

Axel. Nosaltres ho vam fer amb bona fe. En Jordi Masquef es va sumar molt ràpidament a la causa i ens va voler ajudar des del començament. Estem molt agraïts per l’oportunitat que ens va donar de col·laborar així amb la Marató, i per fer de Figueres un pol important per aquesta causa solidària.

M. La veritat és que tampoc ens esperàvem poder fer un concert així. Potser ens esperàvem poder fer un concert petit a la plaça de l’Ajuntament com fa uns dies, però quan vam anar a l’Ajuntament l’alcalde ens va dir que com que havíem sigut tan enginyosos ens tornava el repte per veure si aconseguíem omplir el Teatre El Jardí.

Com serà aquest concert que omplirà el teatre més gros de la demarcació de Girona?

M. No volem que només sigui un concert a l’ús, volem que vagi més enllà d’una actuació musical. La nostra intenció és, com és lògic, poder-hi cantar les nostres cançons, però a la vegada fer que sigui una experiència solidària al complet. Per això a l’escenari no estarem sols i hi hauran sorpreses. A més, hi estrenarem la cançó Gal·la, que publicarem el 5 de desembre, i que és l’avançament de l’àlbum que volem treure l’estiu que ve.

El que no és cap secret és que hi sonaran els temes de Catalan Dream, el treball que vau llançar aquest estiu. Com el definiríeu?

M. Jo crec que, primer de tot, ho definiria com la faceta més professional d’Ataràxia i més patriota, en el sentit d’enaltir l’orgull de ser de l’Alt Empordà i de Catalunya.

A. Vam estar un temps fent aquesta exploració per saber com ens sentíem còmodes i podem dir que musicalment aquest EP ha suposat la recerca final del so definitiu d’Ataràxia. I, tot i que hem fet versions de cançons ja conegudes, les hem fet al nostre estil, canviant part de la lletra.

Però més enllà de les versions, hi teniu un tema propi que dona nom al treball: Catalan Dream.

M. És la representació màxima d’aquest EP. Catalan Dream representa el que és viure aquí a Catalunya, amb les tradicions i costums propis, aquests que si no neixes aquí no les vius igual. Tot plegat adornat amb un ambient estiuenc perquè va sortir el passat juliol. Aquest EP marca la narrativa de tot allò que farem a partir d’ara i la cançó Gal·la serà el que segueix aquest fil conductor del Catalan Dream, amb referències a Dalí, a l’Empordà...

Estem parlant que ha fet aquest canvi de sonoritat, però a més heu passat de cantar en castellà a català.

M. A partir d’ara, la discografia serà més en català. Nosaltres sí que hem estat escoltant música en català durant tota la vida, però creiem que la música que podem aportar al panorama musical de Catalunya és una nova cara del que s’està escoltant avui en dia.

A. Moltes vegades la música està enfocada només a la festa, però nosaltres busquem fer música que puguis escoltar forma activa i que sigui transcendental

Entre altres aspectes, destaqueu per ser molt actius a les xarxes i això us ha portat tenir molta visibilitat, enfilant la cançó L’Empordà fins a les 12.000 reproduccions a Spotify.

M. En aquests moments si no ets a xarxes no existeixes. L’Empordà ha sigut el primer tema en què nosaltres realment hem dit "això està funcionant". Si tenim una cosa bona és que som molt perseverants perquè cada dissabte i diumenge estem a l’estudi, sigui fent música o vídeos.

Ara ja fa uns anys que aneu penjant temes i fa dos estius vau actuar a la plaça de la Palmera de Figueres en el marc del Festival Acústica. Com van ser els vostres inicis?

M. Tot va sorgir l’estiu del 2022, que ens vam ajuntar un dia a l’estudi amb l’Àlex, que no havia fet mai música. Li vaig posar el micròfon i va començar a tirar melodies. Em va flipar moltíssim. A partir d’aleshores ens passàvem les tardes dels diumenges a l’estudi. I així va començar l’agost del 2022 i l’abril del 2023 va entrar l’Axel.

A. Jo amb el Marc ja ens coneixíem i ja compartíem aquesta passió per la música. Després de parlar-ho, durant la Setmana Santa del 2023, els vaig ajudar en certes coses de la composició i la producció... i aquí estic.

I d’on va sorgir el nom Ataràxia?

M. Et seré sincer: em va sortir a TikTok. Quan vaig començar al projecte amb l’Àlex el 2022 vam fer una cançó que es deia així. I quan havíem de posar-li nom al grup vaig recordar que Ataràxia volia dir viure veient la part positiva de les coses i com que representa molt la forma de viure de tots nosaltres i la manera de comunicar-nos vaig creure que ens quedaria bé.