Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Necrològica

El periodista i poeta Juan Jesús Aznar, l'home que estimava la vida, ha mort als 67 anys

L'escriptor va dirigir durant anys el Museu de la Tècnica de l'Empordà, a Figueres

El periodista, escriptor i poeta, Juan Jesús Aznar.

El periodista, escriptor i poeta, Juan Jesús Aznar. / Conxi Molons

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Roses

El periodista, escriptor i poeta Juan Jesús Aznar (1958-2025) ha mort aquest dimarts 25 de novembre a Roses. Tenia 67 anys. Juan Jesús Aznar va néixer a Barcelona, però feia dècades que vivia a l'Empordà amb la família, terra que estimava i on havia fet profundes arrels. Format com a periodista, havia col·laborat en diferents mitjans de comunicació, tant de premsa escrita com radiofònics i televisius. També en el Setmanari Empordà. A més, va dirigir un programa de televisió de divulgació científica, Número π, i la revista cultural Encesa Literària. Una de les seves facetes professionals més recordades és el seu pas per la direcció del Museu de la Tècnica de l'Empordà (MTE), a Figueres, on va unir l'amor i passió que sentia per la cultura i la ciència. Els últims anys es dedicava a la consultoria cultural i empresarial.

En el seu vessant d'escriptor i poeta, Juan Jesús Aznar havia publicat diferents llibres, bona part d'ells vinculats a Edicions Cal·lígraf, editorial figuerenca amb la qual mantenia una relació de gran complicitat. Entre els llibres publicats cal destacar Ser, un volum de bibliòfil amb gravats del pintor Daniel Lleixà; també el poemari Paisajes del Iceberg (2022) que va presentar amb el seu bon amic i advocat Manel Toro a la biblioteca de Figueres, i el volum de divulgació científica Diálogos alrededor de la ciencia (2013). Cal dir que aquests últims temps, Juan Jesús Aznar havia treballat en un nou llibre de poemes que els editors de Cal·lígraf, profundament afectats per la pèrdua de l'amic, ja tenen a impremta i que ara, malauradament, esdevindrà pòstum.

Juan Jesús Aznar era un humanista. Durant la presentació que va fer del seu poemari Paisajes del Iceberg a Figueres, va exalçar la vitalitat de la pròpia existència. Aleshores va confessar obertament: "No em sento súbdit de ningú". Segurament, no ho se'n va sentir mai. Durant l'acte, no va amagar el seu caràcter determinat, és a dir, de dur fins al final allò en què creia, una actitud de vida que, aleshores, va reconèixer no li havia conreat massa amics. Aznar, però, va confessar que havia aconseguit trobar un refugi, una "cuirassa metafòrica" en les paraules perquè "el dia a dia no m’aixafi en la seva rutina". Aznar era del parer que és la capacitat de somiar la que ens fa viure. Ell intentava mantenir-se ben despert i, amb aquell poemari, ens va regalar una confessió íntima: "A Iceberg (...) es mostra un home que estima la vida i la bella aventura de viure".

La cerimònia de comiat de Juan Jesús Aznar s'ha previst per aquest dijous a les 10 del matí al Tanatori de Roses.

Tracking Pixel Contents