El banc d'imatges del cadastre, l'avantpassat del Google Street View

Google Street View és una tecnologia que va començar a funcionar fa divuit anys i que partia de la idea de crear un mapa del món en 360º. Des d’aleshores ha capturat més de 220.000 milions d’imatges i ha recorregut més de setze milions de quilòmetres. Això ha permès oferir una representació virtual del nostre entorn, vistes panoràmiques amb les quals poder resseguir, des de diferents posicions, molts indrets i carrers del món. Fins i tot, casa nostra. Però aquesta tecnologia té un precedent, potser una mica rudimentari, però que ara s’ha convertit en una eina molt útil per als arxius. Es tracta de les fotografies que es feien als immobles durant les revisions cadastrals i que han acabat esdevenint una font inesgotable d’informació i un testimoni, sovint cru, de l’evolució soferta per molts pobles.

L’arxiu municipal de Roses fa un temps que recupera i difon a les xarxes aquestes fitxes del banc de dades, concretament imatges captades entre els anys 1981 i 1982 per a la realització del Pla General d’Ordenació de Roses. L’arviver Pol Meseguer explica que també existeixen les d’una dècada abans, però que l’arxiu no en disposa. "Es feien fotografies de totes les façanes, una cosa que encara avui es fa, i mostren un moment concret de la població", comenta. Així, l’arxiu disposa de totes les finques urbanes fotografiades. Meseguer, però, matisa que la qualitat de les imatges no és massa bona perquè "qui les va fer no era ni fotògraf sinó que habitualment era una persona contractada que anava a preu fet". Tot i això, a vegades, hi ha certes perles com la fotografia que es va fer al port de Roses i que reproduïm on es veu a uns pescadors feinegen amb les xarxes així com, al fons, el desaparegut restaurant del Moll i tot d’edificis plurifamiliars i xalets a la muntanya del Puig Rom. En alguna altra imatge també del port s’arriba a identificar l’antiga pedrera, les restes de la qual, expliquen des de l’arxiu, "avui estan amagades per l’edifici Roc Mar, i els edificis i xalets que ja havien colonitzat la Llosa i el Puig Rom".

Una vida que s’esllangueix

Sorprèn que en aquestes fotografies, totes elles en blanc i negre i on apareixen les façanes de molts comerços, no es veu a gaire gent passejant. Pol Meseguer comenta que es devien fer en temporada baixa. Un dels seus valors, però és anar resseguint, carrer a carrer, el teixit comercial d’aquella època i constatar els canvis soferts al llarg d’aquestes dècades. "Quan veus tot el que eren comerços de proximitat com botigues de vetes i fils, de carn, de llaminadures, de premsa, constates la vida que hi havia. Ara, a molts carrers només hi ha restaurants o pràcticament està tot tancat o són comerços de temporada, és molt diferent", admet Pol Meseguer. Es tracta, doncs, d’unes fotografies que han despertat molt interès entre la gent i, al mateix temps, conviden a la reflexió. "Depèn de la població pots veure com es va esllanguint un tipus de vida, com el turisme, les noves tecnologies, les noves feines que han aparegut, ens han canviat del tot. Per exemple, l’aparició de molts hipermercats va provocar que moltes botigues de poble deixessin de vendre pràcticament", conclou.