Peralada mira el seu passat per passar el testimoni a les noves generacions

L’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat, el Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera, i l’Ajuntament de Peralada, està desenvolupant un projecte de recerca i memòria històrica sobre Peralada i Vilanova de la Muga als anys 30 i 40 del segle XX.

"Moltes persones s’estan interessant pel projecte, l’estan agraint i, sobretot, hi estan aportant. Això és un exercici de memòria històrica. Vam pensar que l’any vinent, el 2026, es commemora el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i ens estem quedant sense temps i oportunitats per fer aquesta tasca de memòria històrica que no s’ha fet exhaustivament, recollint el testimoni i passant-lo a les noves generacions", explica l’historiador responsable del projecte Jordi Vives Faig (Peralada, 1993).

"Estem fent un exercici col·lectiu de memòria històrica", segons explica un dels impulsors

El 27 de desembre, el projecte es presentarà al municipi amb l’objectiu de compartir els primers resultats amb els veïns i veïnes del poble, familiars de víctimes i especialistes "per esperonar-los que participin, perquè, de forma col·lectiva, seguim completant aquesta tasca. En aquest sentit, durant el 2026, s’impulsaran noves accions i activitats", afegeix Faig.

Els eixos de la recerca són les transformacions socials, la violència i la repressió. "Per fer aquesta feina, ja s’ha parlat amb més de cinquanta persones, entre especialistes, veïnes, familiars i testimonis directes; s’han visitat més de trenta arxius, biblioteques i museus; s’han utilitzat més de setanta obres publicades, a més de repassar l’hemeroteca de l’època i publicacions locals com el Butlletí de Peralada, des de l’any 1979 fins a l’actualitat, en el qual es troben valuosos articles i retalls de la nostra història local d’aquella època", remarca Faig, el qual anima que els que tinguin informació, poden enviar un correu electrònic a info@iee.cat.

De la República a la Dictadura

Des de la proclamació de la República, tant Peralada com Vilanova, seran pobles on s’imposarà la dreta electoralment. Es genera una dualitat de poders, ja que, a escala local, governen les dretes, però, dins l’àmbit català i a ciutats properes com Figueres, hi governen les esquerres. Això va comportar tensions, conflictes i esdeveniments singulars, dels quals en trobarem molts exemples. En aquest reportatge, ens han permès fer alguns avançaments en primícia.

El març del 1935, visitava Peralada una de les primeres espases de la dreta espanyola, Gil-Robles, líder de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), el qual, poc després, esdevindria ministre de la Guerra, en el període del Bienni Negre de dretes de la Segona República. L’acompanyava el representant de l’extrema dreta a Catalunya, Cirera i Voltà, i altres cares visibles de la CEDA, acabant tots plegats fent un aperitiu al Castell. Va quedar constància de la seva visita amb una fotografia a la balconada de l’ajuntament.

El consistori peraladenc afirma que el projecte "ens permet preservar la memòria"

Durant el període republicà, s’emprendran reformes per separar l’Església i l’Estat. Aquestes van tenir moltes implicacions locals i els nostres pobles no en seran una excepció. "Trobem l’exemple dels matrimonis civils, que després d’un període pràcticament ininterromput, des del segle XVI, es van poder tornar a celebrar", afirma Faig. A Vilanova, se’n celebren, almenys, quinze, el primer dels quals serà el 1933 i el primer registrat en català el 1935. L’encarregat de dur a terme la cerimònia fou el jutge municipal, el qual era Josep Sués Iglesias, represaliat posteriorment, un cop acabada la guerra.

Un dels casos més punyents és el de Joan Calvet i Angelina Tura. Joan Calvet era regidor a l’Ajuntament de Peralada, primer per ERC i, després, pel PSUC. En acabar la guerra, s’exilia a França, però torna, perquè empresonen la seva dona, Angelina Tura. Quan es presenta davant de les autoritats, la deixen anar a ella, però, a ell, se’l queden. Pocs mesos més tard, fou afusellat a Girona i enterrat en una fossa comuna on descansen 500 persones més, entre les quals tres de Peralada.

"Així doncs, la idea és recordar que, a Peralada, també hi va haver persones afusellades, només per la seva ideologia i, alhora, ampliar la mirada a dones que no eren tingudes en compte, quan ella va estar a la presó i va patir vexacions als anys posteriors, a part d’haver de pujar dos fills tota sola", afirma Jordi Vives.

Miquel Brugat, alcalde de Peralada: "Ens trobem molts veïns que estan contents que es comenci a fer aquest treball"

• Fa mig any que treballen en aquest projecte. Com ho veuen des del consistori?
• Doncs, aquest era un tema que teníem pendent des de l’Ajuntament. Ens va venir en Jordi Vives Faig, que és veí del municipi, i vam creure que, ara, era el moment de poder-ho posar en marxa. Ell ja venia amb una proposta molt clara, amb el MUME i amb una línia d’ajuts del Departament que integra el Memorial Democràtic de la Generalitat. També, venia de la mà amb l’Institut d’Estudis Empordanesos. Aquest projecte és una oportunitat molt valuosa per a Peralada i Vilanova de la Muga. Ens permet recuperar i preservar la memòria de les persones que van patir les conseqüències de la Guerra Civil als nostres pobles, i fer-ho amb rigor històric i sensibilitat. Sabem que el tema és delicat i que compta amb molta participació del municipi. Hi ha molta gent que té desconeixença o no acaben de tenir prou informació del que va passar aquells anys. Ens estem trobant molts veïns que estan contents que es comenci a fer aquest treball sobre la Guerra Civil.

• La repercussió que va tenir la Guerra Civil sobre Peralada i Vilanova va ser important...
• Sí, això sí que ho sabem i s’ha tractat molt. Gràcies a aquest treball, podrem donar veu a històries que fins ara havien quedat en silenci i transmetre-les a les noves generacions. És una manera de reconèixer el nostre passat i de reforçar el compromís de l’Ajuntament amb la memòria democràtica i els valors de la pau.

• Aquest no és l’únic estudi de la memòria històrica que s’ha fet a Peralada...
• Des del Castell, com a nucli històric, amb la seva bibliotecària i amb el seu personal, sí que ho han tractat moltes vegades i ho estan treballant cada cop més per donar-ho a conèixer a la població en general.

• Des del govern municipal, tenen una àrea determinada?
• Des de l’àrea de Cultura, que jo havia encapçalat com a regidor els últims quatre anys, sempre hem tingut present això. Tenim el Butlletí Municipal, amb molts col·laboradors, com l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, amb l’Èrika Serna, l’Inés Padrosa, que havia estat bibliotecària del Castell i que es va jubilar, però continua estant vinculada amb el Butlletí. Van publicant històries del municipi i sempre ens van traient articles, històries sobre la guerra i altres coses.

Subscriu-te per seguir llegint