Del Paradise a l'escenari: un monòleg destapa les ombres del macroprostíbul de la Jonquera

Àlex Castro Pizarro (Girona, 2002) està vivint unes setmanes frenètiques. Aquest dijous estrena el seu primer espectacle professional com a director i dramaturg, Un paradís a la frontera, un monòleg ambientat al macroprostíbul Paradise de la Jonquera, i acaba de publicar El gronxador (Bromera), el text amb què es va endur l’any passat el premi Ciutat d’Alcoi de Teatre, un guardó no precisament menor, perquè el gironí s’afegeix a una llista de guanyadors que va de Lluïsa Cunillé a Guillem Clua, passant per Jordi Casanovas i Marta Buchaca.

Nascut i criat al barri de Vila-roja de Girona, Castro va descobrir el cuquet del teatre a l’institut Sobrequés i d’allà va passar a l’escola El Galliner, abans de fer el salt a Barcelona, primer per estudiar Filologia Catalana i posteriorment, un màster d’Estudis Teatrals de la Universitat Autònoma i l’Institut del Teatre.

"L’empenta sempre hi ha sigut", reconeix Castro, que amb setze anys va impulsar una companyia amateur amb un company, Theatrum Mundi, amb la qual van aixecar tres espectacles que es van veure en diferents festivals i mostres de teatre no professional fins que els seus camins es van separar perquè un es va quedar a Girona i l’altre va marxar a Barcelona a estudiar.

La imatge d’un escenari travessat per una carretera, una imatge que fa temps que el persegueix; un reportatge a la televisió sobre com es viuen les festes de Nadal en un prostíbul i una proposta de l’actriu francesa Emma Delon han sigut l’impuls per tirar endavant l’espectacle que aquest dijous s’estrena a la sala La Planeta.

Un paradís a la frontera arrenca la nit de Cap d’Any del 2012, quan una amenaça de bomba fa desallotjar vora 800 persones del macroprostíbul Paradise, a la Jonquera. Tothom fuig, però una noia -interpretada per Delon- es queda a la carretera, anant amunt i avall, fins que un policia se l’endú a comissaria. Després d’anys de silenci, comença a explicar la seva història.

"El punt de partida és real, em va impactar moltíssim que tanta gent estigués passant una nit com aquella en un bordell. Crec que està bé que no ho entenguem, parla bé de nosaltres, però al mateix temps, és una part de la societat que existeix i n’hem de ser conscients", explica l’autor, que per escriure s’ha capbussat en material d’arxiu sobre el Paradise, però també en bibliografia sobre la psicologia dels abusos i relats autobiogràfics de dones que han passat per la prostitució.

Estrena’t al Territori

La proposta de Castro ha estat seleccionada en la tercera convocatòria Estrena’t al Territori, amb què La Planeta i quatre sales més de fora de Barcelona donen suport a la producció i exhibició a companyies emergents. El jurat en va destacar les "múltiples capes de significat" del text que, juntament amb la posada en escena, "combina poesia i política amb una cruesa caòtica i colpidora sobre la prostitució".

Gràcies a la convocatòria, l’espectacle té assegurades quatre funcions -a Girona, Igualada, Balaguer i Tarragona- i Castro ha rebut una mentoria de suport a la producció i ha pogut fer una residència tècnica a La Planeta.

"Més enllà de la part artística, s’agraeix moltíssim el suport tècnic del personal de la sala i també l’acompanyament cap a la professionalització, perquè quan arrenques portes molts barrets alhora, de director, de productor, de distribuïdor...", afirma l’autor gironí, que ha creat la seva pròpia productora, Produccions del Carrer Massini. La programació d’Estrena’t al Territori a Girona continuarà amb Nosaltres, mortals (divendres), Che fai tu, Luna, in ciel (dissabte) i Lo de Jaume I (diumenge).

En paral·lel al procés de creació d’Un paradís a la frontera, acaba de veure publicat El gronxador gràcies al Premi Ciutat d’Alcoi. És un text amb sis personatges, pensat per a un actor i una actriu, que relata la història de la Carme, una dona a qui li volen enderrocar la casa, i en Gerard, el funcionari de l’Ajuntament que la intenta ajudar.

Subscriu-te per seguir llegint