“L’estada de Picasso a Cadaqués és el pas previ cap al cubisme analític”

Anna Pou van den Bossche és historiadora de l’art, divulgadora i curadora al Centre d’Arts Digitals IDEAL de Barcelona. La setmana passada va iniciar al Museu de l’Empordà de Figueres el curs Una història de Picasso a Cadaqués, una proposta del Museu Picasso que ressegueix les petjades del pintor a Catalunya. A més, Anna Pou treballa en la seva tesi doctoral per explorar les relacions de Salvador Dalí amb la divulgació científica i, aviat, anirà becada als Estats Units per continuar la recerca als arxius de Walt Disney i la NASA, entre altres.

Picasso a l’Empordà, no sé si era una faceta massa coneguda?

No, fins i tot és menys conegut que la seva estada a Horta de Sant Joan i inclús a Gósol. Picasso va estar un estiu, el del 1910, i va fer unes obres arriscades, en el sentit que freguen l’abstracció. Ell mateix va dir que va estar a punt de caure-hi perquè ell no volia, no hi creia, però al cubisme que fa Picasso a Cadaqués se li diu cubisme hermètic.

Només va estar-se a Cadaqués o es va moure per l'Empordà?

Sí, ve directe en tren, tot i que no queda clar on baixa, però en principi és París-Figueres i d’aquí a Cadaqués.

Per què ve a l’Empordà?

El convida Ramon Pichot a qui havia conegut a Barcelona, als Quatre Gats, feia temps i es fan molt amics. A París, on Pichot viu i on va Picasso el 1900, continua l’amistat.

L’estada de Picasso a Cadaqués l’han resseguit només amb les obres o també hi ha documents?

Hi ha alguna postal de Picasso que envia a París, a Apollinaire, per exemple, amb quatre ratlles, però tenim més documentació gràcies a Fernande Olivier, que va amb ell. Fernande escriu molt, era una dona que li agradava molt llegir i escriure. Envia cartes a Gertrude Stein amb qui eren molt amigues. A les cartes li explica el que feien i cal dir que no li agradava massa Cadaqués, però tampoc Gòsol. Li agradava París. Tampoc es trobava molt bé. En tot cas, Cadaqués ho troba lleig i avorrit i que la fruita és cara com la de París. Explica on estan, marca amb una creu el lloc en una postal.

Gràcies a ella es pot anar detallant l’estada que hi fan.

Sí, perquè no es queden a casa dels Pichot, on sempre hi havia molta gent i música. Picasso és un home que li agrada treballar sense ningú, sempre molt tancat i barrat.

Hi descobreix el cap de Creus.

Hi ha gent que diu que aquest paisatge àrid i geomètric, aquestes pedres que tallen, es reflecteix en una pintura molt àrida i tallant amb molts angles. En tot cas, Picasso anava en aquella direcció, però les pintures que ens queden són sobretot del port, de les barques. A ell sempre li havia agradat molt aquest tema, era molt recurrent. A A Corunya pinta els pescadors, a Barcelona la gent de la platja.

Catalunya és molt important en la formació de Picasso, no?

Ell arriba aquí a tretze anys i marxa als vint, intermitentment perquè també va venint fins que entra Franco. És una època molt important en la formació d’una persona i els seus amics de tota la vida com Manuel Pallarès, Jaume Sabartés, Pablo Gargallo, són catalans. Després n’hi haurà altres com Ricard Canals. Amb molts es retroba a París i Picasso parla català.

"Picasso era un artista, un pintor, però Salvador Dalí era un humanista que s'interessava per tot"

Cadaqués va marcar la seva obra?

Crec que és un punt d’inflexió molt rellevant per arribar al cubisme analític, que és el cubisme per definició. Quan parlem de cubisme hermètic no deixa de ser un cubisme analític que descompon l’objecte en moltes més facetes i el col·loca en una sèrie de colors determinats. És com molt de patró. Cadaqués ni té el mateix color ni està tan esbocinat, però és el pas previ, tot va cap a trossejar l’objecte.

Aquest curs, que també es farà a Tortosa i Berga, explora la petjada de Picasso a Catalunya, però perquè no s’ha fet abans?

Sovint penso que el local es té més en compte, capital versus província; potser entra dins aquesta obertura de les capitals cap a fora.

Vostè és curadora al Centre d’Arts Digitals IDEAL.

Ho he vist néixer des del 2017. Vam començar amb Monet, una producció externa, i nosaltres ja vam fer Barcelona memòria fotogràfica amb imatges de Leopoldo Pomés, Colita... Era molt maca però ens va enganxar la pandèmia. Jo he fet, amb més gent, quasi totes les immersives creades des de dins.

Els formats digitals són una disciplina artística molt atractiva.

Molt i jo he après molt amb aquests artistes: des de com es fa l’art generatiu, el metavers col·lectiu... Quan ningú parlava de la intel·ligència artificial nosaltres ja ho fèiem servir.

Al seu interès per Picasso, també cal sumar-li Dalí, pintor a qui li dedica la tesi. Quan neix aquest interès?

A l’IDEAL sempre volíem fer artistes que unissin art, tecnologia i ciència i Dalí era el cas. Vaig llegir que en un article ell deia que l’art del futur seria cibernètic o no seria i vam acabar fent l’experiència immersiva Dalí cibernètic. Vaig estar dos anys estudiant, que és el que tarden aquestes produccions, i vaig decidir fer-ne la tesi, que ja tinc avançada. La tecnologia és molt important en Dalí i ningú l’havia tocat. Estic descobrint un munt de coses. Ja havia publicat el llibre Dalí, art, ciència i cibernètica, però la tesi serà tecnologia: el cotxe, l’avió, el coet, el xip, l’ordinador...

Amb aquest projecte ara marxarà als Estats Units.

Sí, als arxius de Disney, la NASA i de diferents empreses d’aeronàutica. Dalí m’ha obert les portes d’uns llocs i de persones molt interessants. Per exemple, vaig anar a Lleida a la Fundació Joan Oró, bioquímic i íntim amic de Neil Armstrong. Va ser la persona que analitzava les roques de la Lluna i qui va sintetitzar l’adenina (un component dels àcids nucleics). Va estar en el projecte Viking, Apol·lo. Amb Dalí eren íntims amics i he trobat cartes.

Dalí era tan atractiu com Picasso, amb una mirada molt oberta.

La diferència és que Picasso era un artista, un pintor, però Dalí era un humanista, que s’interessava per tot, per l’origen de la vida, per la llum, els hologrames, la filosofia...

Subscriu-te per seguir llegint