Fredrik Strand: "Musicar un poeta tan gran com Foix era un repte, el d'unir forces i sumar les essències de cada un"

Fredrik Strand acaba de guanyar el 18è premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada amb l'havanera Dolça petxina, que parteix del poema de J.V.Foix. El guardó, que impulsa la Fundació Lluís Llach dins el certamen Terra i Cultura, el va rebre aquest passat dilluns en un acte a Barcelona. El premi està dotat amb 3.000 euros, una escultura de Roser Oter i una actuació a les Festes Majors de Porrera i Lladó i també al festival Barnasants. El segon premi va ser per Marc Parrot i el Quartet Brossa per la musicació del poema Vincles de Joan Vinyoli.

No sé si s'esperava endur-se aquest reconeixement, ha estat molt inesperat?

Un espera sempre el millor, però quan vaig saber que hi havia 345 propostes, penses que si entres entre els vint-i-cinc primers ja serà tot un èxit. Doncs, la veritat és que estic supercontent.

Ha guanyat amb Dolça petxina, una cançó inèdita que musica un poema de J.V. Foix. És una composició molt diferent del que havia fet abans?

Sí, això m'han dit també. Realment va ser llegir el poema i em va venir la melodia al cap. No sé si això juga a favor meu o en contra, però no vaig escoltar propostes d'altres anys sinó que vaig tirar endavant amb el que m'havia vingut al cap, una havanera. Doncs, si el poema parla d'un somni, que a la cançó hi passin moltes coses igual que en un somni, però que el fil conductor sigui l'havanera. Llegint la lletra em va portar per aquests camins. Era un repte i, al mateix temps, una unió de forces. Quan tens una poesia d'un poeta tan reconegut i tan gran, penses, intentaré que se sumin les essències de cadascú i a veure què podem fer.

J.V. Foix havia estat quasi veí seu, al Port de la Selva, en un altre temps, és clar.

Cert, ell tenia casa al Port de la Selva i vivien a pocs metres i la meva àvia l'havia vist, però no crec que el saludés mai. De fet, jo no sabia que ell tenia aquesta relació amb la zona, però quan ho vaig saber em va semblar tota una casualitat. Aquest vincle és molt maco.

Havia musicat mai algun poeta català?

No, és la primera vegada.

Com hi arriba a aquest poema?

Amb tota sinceritat, no soc un gran expert en poesia i vaig fer una cerca a Internet sobre poesia catalana i vaig estar mirant una cinquantena de poemes de poetes diferents. L'únic amb què immediatament em va venir alguna cosa al cap va ser amb Dolça petxina. Va ser un amor a primera vista.

Com va accedir al certamen Terra i Cultura?

Hi ha diferents vies per presentar-s'hi. Una és publicar senzillament una cançó musicant un poema en català i hi ha uns encarregats de buscar tota la gent que hagi musicat poemes en català des de l'11 de setembre d'un any al següent 11 de setembre, immediatament entren en el concurs. La segona via és, després de saber que existia aquesta convocatòria, enviar una cançó directament.

I què va fer?

La segona opció i, de fet, la meva proposta devia ser l'última que va entrar perquè com sempre espero a l'últim moment. Si el termini acabava l'11 de setembre, la vaig presentar el dia abans. Aquest poema ja el tenia pensat de feia temps, ja m'havia vingut la inspiració, però no el vaig materialitzar fins un mes abans.

Com porta el projecte de compondre 360 cançons?

És una filosofia de vida. Durant el programa d'Eufòria sempre s'esmentava, quan es parlava de mi, artista 360. I vaig dir una frase que, després, m'ha fet desenvolupar aquest projecte: 360 és començar i acabar en el mateix punt, per tant, sigues tu mateix en cadascun dels angles que et posa la vida. Aquest és un projecte vital, però que s'agafa amb un to desenfadat. La intenció és fer 360 cançons d'ara fins que s'acabi la meva trajectòria o el meu recorregut vital. És, senzillament, anar fent i la vida et portarà cap aquí o cap allà, però tu sigues tu mateix i intenta millorar cada dia i aprendre de cadascun dels angles en els quals et posi la vida.

"Intento aplicar a totes les facetes de la meva vida el lema: fes el millor que puguis amb el que tens"

Ara es troba en un bon moment amb la gira Un concert de pel·lícula, un espectacle que coincideix amb el rodatge del biopic Els de Sau. Com ho viu?

La veritat és que estic molt agraït, primer de tot, i molt content de poder viure totes aquestes experiències. Depèn de com t'ho plantegis, un any, que és el que durarà el projecte, ho pots veure com molt de temps o com un obrir i tancar d'ulls. Un any no suposa res, però a la vegada, quan ho vius, et pot semblar molt de temps. Jo intento aplicar a totes les facetes de la meva vida el lema: fes el millor que puguis amb el que tens. Si hi ha gent que creu en tu per fer això, si et sents còmode, si estàs bé amb l'estil, doncs, perquè no? És clar que sí.

Crec que té molt d'èxit.

El públic surt molt content i nosaltres, òbviament, també. I cada cop van sortint més bolos i esperem que així continuï.

Una parada serà Figueres.

Sí, el 24 de gener, i em fa molta il·lusió perquè serà el primer concert que farem a l'Empordà.

Les cançons de Sau li queden una mica lluny per generació, però les coneixia?

Boig per tu és una cançó mítica que coneix tothom a Catalunya i també coneixia El tren de mitjanit, però sí que és cert que moltes em sonaven, però no les coneixia de dalt a baix. Ara ja sí, les he escoltat moltíssim i sembla que com més les escoltes més t'agraden, té aquest efecte que és molt bonic aconseguir-ho.

Subscriu-te per seguir llegint