El castelloní Marc Timón, compositor a Hollywood: "Em van dir que podia ser el John Williams espanyol"

"Saps que pots arribar a ser el John Williams espanyol". Aquestes van ser les paraules que un influent professional de la indústria de Hollywood li va dir fa una dècada al compositor i director d'orquestra català Marc Timón i que el van animar a traslladar-se a Los Angeles (Estats Units), on avui triomfa com a autor de bandes sonores per a cinema i televisió.

Va ser el 2014, després de guanyar el prestigiós premi Jerry Goldsmith a millor banda sonora espanyola de l'any pel seu treball a El árbol sin sombra, quan aquesta persona es va apropar a Marc Timón (Castelló d'Empúries, 1980) per dir-li el que el mateix compositor ja intuïa: que tenia un gran talent, molt potencial i que podia fer grans coses al món del cinema.

"Entre això i que m'agrada l'aventura, vaig decidir anar-me'n a Hollywood amb mentalitat no necessàriament de triomfar, sinó de descobrir la cultura americana i la naturalesa salvatge de Califòrnia", explica a EFE Timón, que es va instal·lar allà el 2015 -ara viu a cavall entre Los Angeles i Barcelona- i que des de llavors ha participat en desenes de projectes per a cinema, televisió i documentals.

De fet, la sort li va somriure només arribar. El seu primer projecte a la meca del cinema va ser crear la música de la sèrie de Marvel Agent Carter com a part de l'equip del cèlebre compositor Christopher Lennertz. "Jo estava molt feliç, anava a la Warner a gravar amb una orquestra i uns músics increïbles, era com un somni fet realitat, però sabia que compondre per a tercers no era allò meu", comenta Timón.

El català, que és llicenciat en Periodisme i graduat a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), va decidir llavors treballar per compte propi, per ser l'únic responsable de les seves creacions. I encara que reconeix que fer-se un lloc a Hollywood al marge dels grans estudis és molt difícil, no li ha anat malament.

Entre els seus treballs més destacats figuren també la música de sèries com In Absentia, la coproducció estatunidenca-xinesa 'Hathor', diversos documentals de National Geographic o el seu projecte més recent: la banda sonora de la minisèrie d'intriga Dos tumbas, dirigida per Kike Maíllo i estrenada aquest estiu a Netflix.

"Una cura d'humilitat"

Si alguna cosa ha après Marc Timón en aquests anys a Hollywood és que, per difícil que sigui, convé no fer-se il·lusions i treballar "sense esperar ni projectar res" per evitar caure en la frustració.

"A Los Angeles hi ha molta gent que es fa mal perquè hi ha alguna cosa en l'aire que et fa sentir que estàs molt a prop d'alguna cosa grandiosa, però no saps ni com de a prop estàs ni de quina cosa grandiosa es tracta", destaca.

La realitat és que "aquesta màgia pot convertir-se en un verí", afegeix el compositor, que assegura que Hollywood és "una selva permanent" en què tenir talent no és garantia de tenir èxit: "Si alguna cosa et dona Los Angeles és una cura d'humilitat".

Marc Timón va arribar als Estats Units després d'haver guanyat diversos premis, haver estat compositor resident al Palau de la Música i haver dirigit grans projectes, com l'espectacle Maestro al Gran Teatre del Liceu o el Teatro Real de Madrid. "Però quan arribes allà ets una formiga, ningú no et coneix i ningú no vol saber res de tu si no tens grans coses que oferir a nivell de màrqueting", assenyala.

Per això, tot i que el seu debut a Los Angeles va ser en una gran producció de Marvel, el fet d'anar "per lliure" l'ha portat a participar en una sèrie de projectes que "són preciosos, però que són satèl·lits de la gran indústria. Hollywood vol paciència i, sobretot, que recorris el camí que has de recórrer".

"L'important és entendre -afegeix Timón- que la teva música no és ni millor ni pitjor en funció de si la fas per a una gran pel·lícula o no. La teva música és la que és malgrat el format, encara que a vegades perdem el sentit de la realitat".

Una trajectòria eclèctica

Si dues paraules defineixen a Marc Timón són polivalència i eclecticisme. Va començar a compondre sardanes amb tretze anys, dirigeix orquestres, compon música, és escriptor, ha publicat un disc de música pop i és un apassionat del jazz, el flamenc, l'electrònica o la música clàssica, gèneres que ha fusionat en alguns dels seus projectes.

"La lluita de la meva vida, de la meva carrera, és no haver de triar", incideix. Sobre si veu possible alçar-se algun dia amb un premi Oscar, reconeix que "és una cosa que sempre he sentit", encara que manté els peus a terra i recorda que sovint "no hi ha justícia ni en l'art ni al món".

Ara viu una època "de més realisme" i la seva il·lusió més gran seria treballar amb els directors de cinema que l'apassionen, com ara Iorgos Lánthimos, Paolo Sorrentino, Christopher Nolan o Gaspar Noé. Ja ho ha fet amb el gran John Williams (93 anys), un altre dels seus referents, en dirigir fa quatre anys l'estrena mundial de l'obra Prelude per a piano i orquestra del compositor nord-americà.

Fidel a la versatilitat que el caracteritza, Marc Timón està immers actualment en diversos projectes que veuran la llum a curt termini: la publicació de la seva segona novel·la, el llançament d'un disc de música per a piano i electrònica i la direcció al Palau de la Música de Barcelona d'un concert tribut a Hans Zimmer i una cantata. L'Òscar, de moment, haurà d'esperar.