ConArte Internacional fomenta l'ús del català a l'escola amb les cançons tradicionals

Nens i nenes d’entre 6 i 7 anys van entrant en una gran aula de l’escola Maria Àngels Anglada de Figueres. Alguns estan animats, altres mig adormits, però tots somriuen quan veuen tres músics davant d’ells. Saben que alguna cosa diferent està a punt de succeir. Ben aviat, del violoncel d’Anna Carné, del violí de Meritxell Genís i del contrabaix d’Oriol Casadevall comencen a emergir notes de diferents cançons populars catalanes. Després se li sumen les lletres i amb elles arriben les veus dels intèrprets i, més tard, dels infants. Això és Cantadissa, un projecte que recorda Cantània, però de petit format i enguany sense mostra final, creat i impulsat per segon any per l’associació ConArte Internacional que té per objectiu el foment de l’ús de la llengua catalana entre alumnes de les escoles públiques de primària de Figueres que, majoritàriament, no tenen el català com a idioma matern.

"Ho plantegem com un joc: a través de la cançó popular parlem català", comenta Anna Carné, coordinadora de projectes de ConArte. Tot va començar quan, arran de desenvolupar un altre programa de gran èxit, Planters, es van adonar que "el català s’estava perdent a velocitats exagerades". Anna Carné explica que Cantadissa només es fa a Figueres "perquè som un equip petit, però estaria bé fer-ho a molts més llocs" perquè la pèrdua d’ús de la llengua és generalitzada. Enguany, amb aquest projecte, que rep una subvenció de la Generalitat, arribaran a cinc-cents cinquanta alumnes (vint-i-dos grups) de les sis escoles figuerenques que no van entrar en l’edició anterior. Són les escoles Carme Guasch, Joaquim Cusí, Josep Pallach, Salvador Dalí, Maria Àngels Anglada i Sant Pau, centres on ConArte no desenvolupa el projecte d’educació artística Planters, a excepció del Carme Guasch on enguany han estrenat el nou planter d’arts escèniques.

La base dels tallers són, evidentment, les cançons populars catalanes. Per trencar el gel, quan els infants del Maria Àngels Anglada entren a l’aula, Meritxell Genís els pregunta si coneixen alguna cançó de la castanyada. El sí és unànime i els infants arrenquen lliurement a cantar en català tot picant de mans. Això els obre les portes a introduir-los els instruments que a molts els sorprenen, i a definir-los què són les cançons populars, que es transmeten de forma oral de pares a fills, a partir de les que ells ja coneixen com Sol solet o Cargol treu banya. Els infants expliquen que les han après a l’escola -per molts d’ells, l’únic espai on parlen català- i, a més, que els pares ja no els canten a casa.

La primera cançó que aprendran durant el taller és Les nenes maques. Amb ella aprenen un nou verb, alçar-se, i els animen a fer-ho mentre canten. La segona cançó és El carrer més alt que també ballaran tot advertint-los que té més de cent anys. La tercera i última és Joan del Riu, que els sorprèn i encurioseix quan saben, a més, que és originària de la Catalunya Nord, "on també es parla català". L’equip de ConArte explica que "aprendre cançons en aquest idioma permet acostar-se amb més facilitat al seu sistema de sons en cantar-les, i així estar més a prop d’acabar parlant correctament aquesta llengua". A més, "l’aprenentatge en grup d’un repertori musical, de manera vivencial, facilita i estimula la interacció entre nens i nenes de la classe, així com amb altres companys i companyes de l’escola i, fins i tot, amb les seves famílies".

Continuar la cadena

Per facilitar el treball posterior del professorat de música dels centres, l’equip de ConArte Internacional ha destinat part del pressupost a enregistrar aquestes i altres cançons en un estudi d’Aiguaviva. A aquest material musical, a més, se li sumen fitxes i partitures. Just a la sortida de l’escola, uns quants infants que han participat del taller acomiaden als músics repetint alguna estrofa de Les nenes maques. "Canteu-les, canteu-les al pati i que altres nens i nenes les aprenguin", els anima Anna Carné amb el desig que el treball de formiga que fan sigui com una cadena i que vagi quallant a poc a poc, fent pòsit.