Entrevista
Rick Gabriëls, dramaturg: “'Cinto' parla sobre el paper de la dona a la societat d'ara i la d'abans”
El dramaturg nascut a Bèlgica i establert a l'Empordà des de l'any 2000, és l'autor de Cinto, l'última obra que representa la companyia figuerenca CaTeatre
L'autor de l'obra 'Cinto', Rick Gabriëls, fotografiat a l'escenari de La Cate, a Figueres. / Cristina Vilà
La vinculació entre la companyia CaTeatre i Rick Gabriëls, que ja ha esdevingut quasi l’autor de capçalera del grup teatral figuerenc, és molt estreta. Natural de Bèlgica, l’autor viu des de l’any 2000 a l’Empordà on es va establir per amor. Actualment, treballa en el sector de l’automoció i el teatre és una activitat creativa que va començar a aflorar, dins el vessant de la interpretació, ja al seu país natal on feia teatre amateur. A Catalunya, per tornar a entrar dins les arts escèniques, va haver de superar "la barrera lingüística" fins a començar a sentir-se a gust amb el català, una llengua que ara Rick Gabriëls parla a la perfecció, però que sobretot escriu amb la voluntat de construir obres teatrals que, bàsicament, han representat actors de CaTeatre. Cinto és la darrera que la formació porta a escena. Ho fa aquest dissabte 1 de novembre, a la Sala La Cate de Figueres, entitat de la qual la companyia forma part com a secció.
Quan comença a escriure teatre?
Per primer cop a l’Aula de Teatre de Figueres fa uns quatre anys. I no pensava continuar fins que Salvador Torres, Alfons Gumbau i Jaume Alsina es van engrescar a fer el meu primer text, Tres en un banc. Després va venir Ens veiem al banc, Cinto, Ens han fotut el banc i El candidat. I ara n’escric una altra.
Com sorgeix la idea de Cinto?
Vaig escoltar un podcast sobre tres germanes que tenien una mare amb Alzheimer i que va començar a parlar d’algú de la seva joventut. Vaig pensar que estaria bé crear una història al voltant d’això perquè em semblava interessant i és escrivint quan comences a penjar d’ella més temes. Pots interpretar-la en clau de misteri, que el té, però també va molt sobre el paper de la dona a la societat d’abans i a la d’ara. També dels conflictes familiars, dels secrets mai confessats. La història explica l’arrel de la mala relació entre germanes que no podríem dir que explota, però no té un final feliç.
Quan escriu pensa en la compayia?
En el cas de Cinto, no.
- Quatre anys buscant un diagnòstic en salut mental: el calvari d’una jove de l’Empordà per ser escoltada
- Josep Maria Martorell, propietari de Quermançó: “En una empresa, l’amo té el risc, l’èxit és de l’equip”
- “El TDAH no és qüestió de voluntat ni d’educació, sinó de com funciona el cervell”
- “Una decisió equivocada em va portar el millor de la vida, la meva filla”
- L’or blanc de la Mar d’Amunt: la sal salvatge de l’Empordà que només es forma entre les roques
- El Camí Natural de la Muga continua guanyant adeptes en l'any de l'estrena del segell 'Senders Blaus'
- Max Rutgers, mestre artesà de la fusta: “Un bon artesà treballa amb el cor”
- Peralada mira el seu passat per passar el testimoni a les noves generacions
