CaTeatre porta a escena 'Cinto', un drama marcat per l'Alzheimer i els secrets familiars

La Paquita és la mare de la Dolors, la Sole i l’Isa. Pateix Alzheimer i viu en una residència. Durant una de les visites de les seves filles, comença a parlar d’un tal Cinto, algú especial i també important durant la seva joventut a qui elles no coneixen. Aquest nom serà el detonant perquè la família afronti un passat ple de secrets i unes ferides no cicatritzades que fan trontollar la relació entre les germanes, ja de per si molt tensa. Així es podria resumir, inicialment, l’argument de Cinto, un drama actual escrit pel dramaturg Rick Gabriëls i dirigit per Jaume Alsina. L’obra, que pivota entorn cinc personatges femenins, la va estrenar el passat juliol la companyia figuerenca CaTeatre i aquest dissabte 1 de novembre, a les vuit del vespre, ofereix una nova funció a la Sala La Cate de Figueres.

La vinculació entre CaTeatre i Rick Gabriëls, que ja ha esdevingut quasi l’autor de capçalera de la companyia, és molt estreta. Natural de Bèlgica, l’autor viu des de l’any 2000 a l’Empordà on es va establir per amor. Actualment, treballa en el sector de l’automoció i el teatre és una activitat creativa que va començar a aflorar, dins el vessant de la interpretació, ja al seu país natal on feia teatre amateur. A Catalunya, per tornar a entrar dins les arts escèniques, va haver de superar "la barrera lingüística" fins a començar a sentir-se a gust amb el català, una llengua que ara Gabriëls parla a la perfecció, però que sobretot escriu amb la voluntat de construir obres teatrals que, bàsicament, han representat actors de CaTeatre.

Cinto és una obra de personatges femenins que representen les actrius Magda Bosch, en el paper de la mare; Anna Sanz, Marta Juan i Laia Alsina, que fan de les tres filles, i Paqui Reig que es posa a la pell de la cuidadora. Aquest cinquè personatge femení és essencial dins la trama, ja que "és una persona avesada a treure-li ferro a les situacions, que ajuda a trencar la tensió entre les germanes amb algun punt còmic, un personatge que deixa respirar a l’espectador", detalla el director Jaume Alsina. L’autor del text defensa que va voler especialment que fos un personatge femení perquè esdevingués mirall de la realitat, però també per trencar dinàmiques que fan que aquests personatges còmics els representin sempre homes. Per preparar la peça, que compta amb una posada en escena molt minimalista, van confrontar la mirada que tenien les actrius i el director sobre els personatges "per portar-los cap a on ens interessava", explica Alsina qui creu que cada actriu "està molt bé en el rol que li ha tocat". L’actriu Marta Juan, per exemple, defineix al seu personatge com "més aviat planer, que s’allunya del conflicte i assumeix el paper de mediadora". La descriu com molt "observadora", una actitud, la de no fer res, que, en teatre, "no és gens fàcil".

La representació de Cinto s’inclou dins la nova etapa iniciada per CaTeatre, una companyia històrica de Figueres, ara convertida en secció de La Cate, entitat amb la qual sempre havien estat vinculats. Nascuda als anys 80 com a Taller de Teatre, la companyia es va refundar el 2005. Alfons Gumbau, un dels seus fundadors i integrant, diu que el grup, per on han passat un munt d’actors i actrius, ha anat "evolucionant". Un dels aspectes més palpables és amb la manera de fer teatre. Abans de passar a la sala gran, havien iniciat la singladura fent representacions a la sala petita, amb el públic molt a prop, exercici que ara volen recuperar programant, el 30 de novembre, la trilogia també escrita per Rick Gabriëls integrada per Tres en un banc, Ens veiem al banc i Ens han fotut el banc.

Va ser l’any passat quan els responsables de la companyia van decidir abandonar el nom de Taller de Teatre. Rere la decisió hi havia qüestions d’organització. "Avui a les entitats se’ls exigeix tenir una estructura molt gran, però nosaltres no tenim aquest volum de feina ni el volem tenir, només volem fer teatre", justifiquen. Com molts dels integrants del grup ja estaven vinculats a la junta de La Cate, convertir-se en secció era un pas quasi natural. "No matem Taller de Teatre sinó que ens refundem amb un nou nom on apareix La Cate", expliquen. Això els permet mantenir la companyia en funcionament sense preocupar-se de les gestions i els obre les portes a dur a terme accions vinculades a l’entitat. "Hi ha sinergies i ens sentim còmodes", diu Gumbau. Un altre avantatge evident ha estat disposar d’un espai d’assaig estable que totes les companyies cerquen.

Reivindicar el teatre amateur

D’altra banda, dins aquest procés evolutiu, Jaume Alsina també ha passat a ser el responsable de la programació d’arts escèniques de La Cate deixant clar que no només programen teatre amateur sinó també professional "dins les possibilitats econòmiques que se’ns permet". Matisa, però que "cal lluitar per la idea que hi ha un teatre amateur molt bo". Per garantir la qualitat, Jaume Alsina fa el què cal fer: veure prèviament tot el que programa.