Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Art

Les imatges sobre migració de Carlos Acedo que no haurien d'existir

El fotògraf empordanès presenta, a l’exposició Nouvinguts, Benvinguts, una reflexió sobre el fenomen a partir de testimonis reals i a través d’objectes que retraten realitats incòmodes

La mostra és un encàrrec de Creu Roja i s’inaugura aquest divendres 31 d'octubre, al centre cívic Creu de la Mà de Figueres, però ja es pot veure des d'aquest dimarts

La fotografia 'La veu trencada' de Carlos Acedo recorda com, en alguns llocs del planeta, escriure és resistir.

La fotografia 'La veu trencada' de Carlos Acedo recorda com, en alguns llocs del planeta, escriure és resistir. / Carlos Acedo

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Figueres

«Nosaltres vivim en una bombolla, a la part bonica i còmode del planeta, però aquesta no és la realitat de bona part del món», reflexiona l’il·lustrador i fotògraf figuerenc Carlos Acedo a punt d’inaugurar, aquest divendres a les sis de la tarda, al centre cívic Creu de la Mà de Figueres, l’exposició sobre migracions, Nouvinguts, Benvinguts que ha realitzat per encàrrec de Creu Roja. No ha estat un exercici fàcil, admet. Ha escoltat testimonis molt durs de persones desplaçades que han fugit dels seus països per motius diversos -guerra, fam, manca de drets- per trobar una vida digna. El resultat són deu fotografies que emocionen, no pel que es veu, ja que l’artista ha defugit la figura humana i ha optat pels objectes, com pel que aquests transmeten.

El fotògraf Carlos Acedo.

El fotògraf Carlos Acedo. / Empordà

Amb totes les imatges, Carlos Acedo ha intentat «trencar els tòpics i els relats» que acompanyen habitualment la migració i que tinguin un caràcter universal. «Hem d’oblidar una mica l’immigrant que travessa l’estret en pastera perquè venen milers de persones de forma il·legal i legal, però les causes són tan dures com la de qui ha pujat a una pastera i s’ha llançat al mar per arribar a la costa. La comoditat del viatge no implica que la realitat que hi ha darrere no sigui igual de dura», comenta. L’ús d’objectes, i no de persones, encara li dona més força al missatge. El fotògraf reconeix que, a vegades, «els objectes prenen un context que frega la crueltat». És el cas, per exemple, de les dues fotografies amb les quals recorda la guerra i la violència a què es veuen sotmeses moltes persones. La primera mostra una balança de pesar amb un osset en un plat i una granada a l’altre. La segona, l’entrada d’una casa amb un penjador, un paraigua, una armilla antibales i una farmaciola a terra. En una altra fotografia, Buffet lliure de res, Carlos Acedo retrata una taula descarnada amb sis plats i només una llesca de pa per a tots els comensals. L’artista explica que no vol parlar de la fam en majúscules que tenim gravada a la retina sinó d’aquella fam que viuen milions de persones a causa «de salaris tan baixos que no permeten alimentar dignament a una persona».

La fotografia 'Buffet lliure de res' denuncia com moltes persones pateixen fam a causa d'uns salaris tan baixos que no els permeten alimentar-se dignament.

La fotografia 'Buffet lliure de res' denuncia com moltes persones pateixen fam a causa d'uns salaris tan baixos que no els permeten alimentar-se dignament. / Carlos Acedo

Carlos Acedo admet que des que va fer l’exposició S.O.S. per sensibilitzar amb la protecció del món animal, l’any 2022, s’ha especialitzat a crear unes imatges «molt crues» que facin pensar: «Em motiva molt fer una imatge amb la qual jo veig una cosa i una altra persona vegi alguna cosa diferent, però que els dos entenguem que el context no està bé, que hauríem de viure en un món que, aquesta imatge, que ens fa mal, no hauria de ser possible ni veure-les com un fet rutinari». Tot i que no sap si ja ens hem insensibilitzat tant, Acedo pensa que «és una bona oportunitat per fotre un clatellot perquè la gent es remogui incòmode».

Una declaració d'intencions

El títol de l’exposició Nouvinguts, Benvinguts no és atzarós. El fotògraf explica que la paraula nouvinguts, depèn com s’utilitza, se li pot donar connotacions positives o despectives. Col·locada abans de benvinguts, un mot «sempre amable», es converteix «en una declaració d’intencions, dones una ma oberta a aquelles persones i automàticament treus l’aspecte despectiu que té nouvingut aplicat a estrangers». Per al fotògraf és ben clar que «no tenim l’obligació de facilitar-li la vida a ningú, però sí l’oportunitat com a persones de facilitar-los l’entrada i que se sentin benvingudes, que quan acabin el seu procés migratori i s’estableixin, se sentin aquí com a casa».

D’altra banda, l’artista figuerenc Carlos Acedo creu que cal valorar la feina de dècades de Creu Roja, entitat que ha fet l’encàrrec d’aquesta exposició, i que, tot i les subvencions públiques que rep, «és de les poques coses ben gastades al país». La mostra es pot admirar del 28 d’octubre fins al 20 de novembre.

Tracking Pixel Contents