Una retrospectiva a Figueres explora l'univers construït pel fotògraf Jordi Puig al llarg de més de trenta anys

Quan l'historiador de l'art i director de la Fundació Rafael Masó de Girona, Jordi Falgàs, va comentar-li al fotògraf Jordi Puig què li semblaria que proposés al Museu de l'Empordà de Figueres el projecte d'una exposició retrospectiva sobre el seu treball, Jordi Puig es va sorprendre, d'entrada, però li va donar carta blanca. La dilatada amistat que els uneix -van començar a col·laborar junts fa més de vint anys- va ajudar a Falgàs en aquesta aventura de construir l'exposició retrospectiva Jordi Puig no és fotògraf, un viatge impressionant que recorre més de trenta anys de la producció fotogràfica de Puig, des del 1991, quan s'estableix a l'Empordà, a Lladó, fins al temps present. Aquest treball es presenta, de forma cronològica, i ressegueix no només les seves primeres fotografies de paisatges i viatges, sinó també algunes de les seves principals sèries -n'ha realitzat vint-i-cinc- molt centrades en la figura humana fins al retrat d'objectes, del qual n'és un reconegut especialista, o la seva extensa producció bibliogràfica. Aquesta mostra, que s'inaugura aquest dissabte 25 d'octubre a les 12 del migdia a la sala Escorxador de Figueres i que es podrà veure fins al 29 de març, té un doble valor. Per una banda, el públic pren consciència de l'ingent treball fet per Jordi Puig en aquestes més de tres dècades, però també per al mateix fotògraf, tal com ell mateix ho ha posat en evidència durant la presentació als mitjans, aquest divendres al matí: "En aquests trenta-quatre anys he parat poc a pensar què estava fent. Sempre pensava que no era el moment, que ja ho faria un altre dia, la cosa era anar fent, anar tirant. Aquesta exposició m'ha servit molt per entendre-ho i per agafar impuls per fer altre tipus de projectes".

Jordi Puig sempre li ha donat el mateix valor al seu treball professional i al creatiu, ja que ha entès que aquestes dues facetes estan molt barrejades. "Això pot semblar que converteix el projecte en molt heterogeni, però, en el fons, qualsevol de nosaltres fa moltes coses. Tu pots decidir si en el discurs que vols fer amagues moltes coses o no, però la meva decisió ha estat ensenyar tot el que faig", ha explicat sense ocultar "el conflicte personal" que sempre ha sentit sobre "si soc artista, fotògraf o si faig una cosa diferent". Aquest dilema interior queda reflectit en el títol de l'exposició (Jordi Puig no és fotògraf) on la paraula "no" queda travessada per una ratlla. Per a la historiadora de l'art i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres, Mariona Seguranyes, no hi ha cap dubte sobre la vàlua del treball de Jordi Puig. Seguranyes ha recordat el paper dels mestres-fotògrafs amb els quals va treballar en els inicis i com les seves fotografies "estan plenes de la llum i de la gent" de l'Empordà. El comissari de l'exposició, Jordi Falgàs, ha incidit en com és de necessària aquesta exposició. Per una banda, per al mateix Jordi Puig, perquè aquest tingui "una visió global del seu treball i l'aportació en aquests més de trenta anys" d'ofici. Per altra banda, per als espectadors perquè, "vivint en un món en un 99% ple d'imatges banals, supèrflues i narcisistes, encara té més valor parar-nos i veure que hi ha un treball professional, ben fet, amb una intenció i un significat que és el que fan gent com Jordi Puig". És, ha assegurat Jordi Falgàs, "la reivindicació d'aquest ofici, d'aquest art que és la fotografia".

L'ànima de l'exposició

Recórrer l’exposició és com submergir-se en el món de Jordi Puig. Les primeres fotografies ens porten als viatges que va fer a l’Argentina, Bolívia, Perú, la frontera entre els Estats Units i Mèxic o el camí de Santiago, abans i just després que naixés la seva filla. Aleshores, explica, «vaig prendre consciència que ja no podria viatjar més i que el meu món se’m feia petit». Però el cuc de la fotografia ja era dins seu. Així, va decidir retratar els objectes que hi havia als baixos de la casa on vivia a Lladó, talment com si fossin un ens viu. En aquella soledat, va muntar un plató i, col·locant-los sobre una cadira, es dirigia a ells. «Era com dir-me que aquests objectes són merda, però si jo decideixo que són importants, ho seran». Aquella va ser la llavor que el duria a convertir-se en un dels fotògrafs d’objectes més importants del país.

El següent pas va ser enfrontar-se al rostre humà, element que ha marcat la seva trajectòria. No va ser un camí fàcil. Li va exigir temps. Primer crea Mans (1996) on retrata només aquesta part del cos i després ja neixen Fotogènia (1998) i Retrats pintats (1999), tots retrats «molt directes». La raó, diu Puig, és «que estava aprenent a acceptar fotografiar a la gent». Quan ho aconsegueix és quan sorgeix la idea de retratar tot el poble de Lladó, 799 veïns -el 800 no es va deixar i el va retratar d'esquenes-, una gesta extraordinària en la qual esmerça tres mesos de feina i que esdevé, avui dia, un document històric i, al mateix temps, un autoretrat de l’artista a partir de l’entorn: «Jo soc d’una manera perquè la gent que m’envolta és d’una manera concreta; si fossin uns altres, jo també ho seria. Així, on acaba la meva pell i on comença fora de mi queda diluït».

Després d’aquest projecte sorgiren totes les sèries posteriors en les quals han participat centenars de persones. Sèries fruit dels seus interessos i obsessions com la darrera en què fotografia flors congelades amb uns resultats que simulen quasi pintures. Entremig desenes de llibres de temàtica diversa que comparteixen la mirada exigent i curiosa de l’artista.

Llibre-catàleg i activitats paral·leles

El director del Museu de l'Empordà, Eduard Bech, explica que l'exposició s'acompanya d'un llibre-catàleg cooeditat per l'Ajuntament de Figueres i Úrsula Llibres (editorial creada per Jordi Puig) i com s'emmarca en el projecte que impulsa el museu figuerenc de visualització d'artistes que es dediquen a l'àmbit de la fotografia i vinculats al territori. Va iniciar-se la proposta l'any 2024 Israel Ariño i va seguir, el març passat, amb Cristina Nuñez. A més, Eduard Bech avança que la mostra s'acompanyarà de tot d'activitats paral·leles gratuïtes: des de dues taules rodones sobre l'ecosistema de la fotografia i els seus mecanismes (22 de gener) i fotografia i literatura (19 de febrer) així com visites comentades amb el mateix artista i el comissari de la mostra. Seran els dies 15 de novembre, 13 de desembre, 17 de gener i 21 de febrer, a les 12 del migdia.