De quan Federico Garcia Lorca buscava la llibertat

Coincidint amb els diversos actes commemoratius que s’han fet sobre la primera vinguda a l’Empordà del poeta granadí Federico García Lorca ara fa cent anys, la Cate ha projectat el documental Lorca en la Habana, un treball d’orfebreria filmogràfica dirigit pel cineasta José Antonio Torres i l’escriptor i polític Antonio Manuel. La projecció va tenir lloc, dimecres passat, a la sala Toni Montal, que es va omplir d’un públic àvid de conèixer aquest film que relata els noranta-vuit dies que el poeta va romandre a Cuba el 1930.

L’acte va comptar amb l’assistència dels dos directors i va servir per a establir un nou lligam de coneixement entre l’Andalusia natal de Lorca i aquest Empordà que manté viu el record de les dues estades que va fer a Figueres i Cadaqués el 1925 i 1927, convidat per la família Dalí i on va accentuar l’amistat amb els germans Salvador i Anna Maria, amb el testimoniatge de Luis Buñuel. Va ser aquí on Federico va llegir per primer cop, en privat i en públic, el text de Mariana Pineda.

Malgrat tenir fama de ser un tieso, econòmicament parlant, la seva inquietud cultural i personal el va dur posteriorment a viatjar per altres parts del món. París i Nova York serien escales prèvies al seu pas «inesborrable», en paraules els autors del documental, per l’Havana i diverses províncies cubanes.

Estrenat en el Festival de Màlaga

Lorca en la Habana es va estrenar en el Festival de Màlaga i ha passat per altres escenaris i pantalles que han permès conèixer millor la petjada d’un poeta viu i turmentat pels amors i desamors de la seva homosexualitat, però també enaltit per la seva empatia i facilitat per contagiar alegria a la gent. La gira per Catalunya, amb parada a Barcelona, Figueres i Sabadell, ha comptat amb la complicitat de la Federació d’Ateneus.

La projecció a la Cate va continuar amb dos col·loquis posteriors, el primer d’ells amb els dos directors i l’altre amb figuerencs vinculats amb la temàtica literària i històrica del personatge. També va intervenir Ricard Sayeras, president de la Cate. «Si hagués de definir l’acte amb una sola paraula, seria llum. Perquè el magnífic documental ens va presentar una història plena de llum, que il·luminava una faceta de Lorca desconeguda pels empordanesos», diu Sayeras. I afegeix, «vàrem descobrir un poeta vitalista, encomanat de la llum de Cuba. També, com ell va transmetre la seva llum als intel·lectuals cubans. Se’ns va revelar la dimensió internacional de Lorca. Durant el col·loqui vàrem tenir el plaer de conèixer els dos directors, uns andalusos apassionants, que ens van encomanar aquesta lluminositat del documental».

El catedràtic de literatura Joan Manuel Soldevilla coincideix en aquesta valoració positiva de la qualitat del treball de José Antonio Torres i Antonio Manuel. «Lorca en La Habana és un magnífic documental que repassa el pas de García Lorca per Cuba i que fa una especial incidència en com la literatura, el paisatge i la música de l’illa van influir en la seva obra i com, alhora, el poeta andalús va influir en la cultura cubana. Amb documents d’època, dramatitzacions contemporànies, textos dels protagonistes, una treballada selecció musical i intervencions d’experts, el documental repassava amb rigor i passió un episodi clau en la vida i l’obra de Federico García Lorca». Soldevilla considera que és un treball audiovisual «necessari i recomanable que, no ho neguem, ens va despertar una certa -i sana- enveja: quan podrem veure un documental d’aquesta qualitat que ens expliqui Lorca a l’Empordà?».

La doctora en Humanitats i regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, explica que «el documental ens mostra els noranta-vuit dies del poeta a Cuba de manera rigorosa i amena. En certs moments hi ha situacions que recorden les estades de Lorca a l’Empordà i Figueres, com la seva amistat amb la poetessa Flor Loynaz o l’etnòloga Lydia Cabrera que mostra paral·lelismes amb la seva relació d’amistat amb Anna Maria Dalí. El documental diu que Lorca es va poder treure la màscara a Cuba. A l’Empordà ho va intentar, però sense èxit. Però Figueres i Cadaqués queden gravats com espais lorquians i no hem de deixar de reivindicar-los rememorant l’ànima del poeta amb la seva lluita per la defensa de la llibertat».

Alfons Martínez Puig, doctor en Història, cinèfil i regidor, considera que ha estat una «interessant i oportuna projecció d’un documental a La Cate, que explica l’estada de Federico García Lorca a Cuba entre març i juny de 1930, i que ha estat presentat al Festival de Màlaga. Una estada cubana que té curioses semblances amb l’estada de Lorca a Figueres el 1925 i 1927 on també es va trobar una societat oberta i expectant a la seva obra, amb la lectura del manuscrit de Mariana Pineda, el 1925 a la Casa Mas Roger».

Les espurnes de la projecció van tenir continuïtat en una animada tertúlia de sobretaula, en el Celler de ca la Teta de l’Hotel Duran, amb els directors del film i els ponents. Una llarga xerrada que va permetre als assistents compartir els respectius coneixements de les vicissituds de Federico García Lorca als dos costats de l’Atlàntic, la descoberta d’un cert desconeixement mutu d’aquelles aventures lorquianes a les Antilles i l’Empordà. Una tertúlia que també va acostar la mirada de les cultures andalusa i catalana a les realitats polítiques i culturals del moment. Tot plegat sota l’atenta mirada de Salvador Dalí o Josep Pla, sempre presents a les parets de l’històric racó de la família Duran.