Laia de Quintana: “La Basílica de Castelló és un gran monument i, per tant, una gran responsabilitat”

L’arquitecta Laia de Quintana coneix molt bé la Basílica de Santa Maria. La coneix i l’estima com ho fan l’arqueòloga Anna Maria Puig; el restaurador Pau Arroyo Casals; els historiadors de l’art Iraida Sais i Joaquim Rabaseda i l’arquitecte tècnic Ramon Reyes. Junts integren l’equip redactor del Pla Director de la Basílica, una eina indispensable per garantir la supervivència del monument que es conclourà a finals del 2026.

Què és un Pla Director i quina funció té?

La funció final del Pla Director és establir unes actuacions a fer a la Basílica que en garanteixin la restauració. El Pla Director no es fa per fer una publicació sinó per saber què li cal a la Basílica i com s’ha de fer, en quins terminis i quins costos tindrà. Per poder arribar fins aquí, el primer que hem de fer és aquest Pla Director, que al final podríem pensar que és com un projecte, com quan arreglem un edifici o fem una obra. En aquest cas és un Pla Director perquè parlem de la Basílica de Santa Maria, un bé cultural d’interès nacional i, per tant, té una envergadura molt important.

Quin és el primer pas?

Necessitem conèixer molt bé l’element que tenim entre mans i, doncs, l’hem de documentar en l’àmbit històric, arquitectònic, patrimonial i mediambiental, i hem d’establir quin és l’àmbit en el qual nosaltres actuarem per poder arribar a aquesta proposta final. Un Pla Director, doncs, té aquestes parts, però sempre amb la finalitat d’arribar a l’última que és anar a restaurar el Bé per conservar-lo.

Abordar el monument des de tots aquests aspectes obliga a tenir un equip molt pluridisciplinari.

Exacte. En aquest cas estem parlant d’un element que té moltes coses singulars, molts valors: arquitectònic, constructiu, patrimonial, artístic... Per exemple, tenim elements com la portalada o el retaule que, per tant, requereixen aquesta mirada més concreta o de tot l’estudi que s’ha anat fent a escala arqueològica encapçalat per Anna Maria Puig. Entre tots, cadascú des de la seva disciplina anem documentant la Basílica per posar-ho en comú. Per això necessitem que sigui pluridisciplinari, per poder donar la millor resposta possible.

Els treballs es van iniciar ja la passada primavera.

El fet és que va ser abans. Vaig començar els treballs d’aproximació prèviament a l’inici de l’elaboració del Pla Director mirant l’estat de conservació de la Basílica de manera general i després sí, a la primavera, que ens vam començar a posar a treballar en el Pla.

"Estic tranquil·la perquè estem treballant i hi ha un equip fantàstic absolutament compromès"

Amb aquesta observació prèvia sobre l’estat de conservació, quina és la primera deducció?

El que era evident és que no era suficient i aquí va sorgir la idea d’iniciar un Pla Director perquè, realment, la Basílica té unes necessitats que feien indispensable justament que hi hagués aquest equip i un treball conjunt. Per això vam recórrer a sol·licitar la subvenció de la Generalitat i, un cop aprovada, establir l’equip de treball i començar.

Fa un temps, unes esquerdes van fer que el Bisbat es decidís a monitorar els moviments del monument. Aleshores es va determinar que no hi havia perill.

Que eren moviments normals, fruit dels canvis estacionals. L’empresa que va monitorar, 3S’TECH, ha lliurat tota aquesta documentació i, de fet, tot i que no formen part de l’equip redactor, són uns professionals que també formaran part del treball. Crec que això és important, que es tingui present, que la feina no només la farà l’equip redactor, que evidentment serem els principals i estarem allà treballant, sinó que hi haurà d’altres professionals que s’aniran incorporant de manera puntual, entre els quals hi ha aquesta empresa per continuar en alguns punts que ells consideraven que valia la pena incidir-hi una mica més.

Està previst que el Pla Director es conclogui a finals de l’any vinent. És un període força llarg.

Primer necessitem continuar. D’una banda, hi ha un núvol de punts fet de la Basílica i ara extraure’m la planimetria i continuaran estudis puntuals. Tota aquesta necessitat de documentació prèvia és la que ens requereix un temps de treball més llarg perquè, quan arribem a les conclusions finals, ha de ser de manera documentada.

Tenen documentades altres restauracions anteriors a la Basílica?

Les intervencions que han anat realitzant sí que s’han anat recollint, però és cert que són coses bastant puntuals i de necessitats molt concretes i d’urgència. És a dir, una intervenció de restauració de manera global i coherent no s’ha fet.

Han detectat alguna urgència que no pugui esperar?

D’una banda, que nosaltres anem treballant en el Pla Director no nega que es realitzi una supervisió constant a la Basílica per part d’Iraida Sais (historiadora de l’art), que hi va cada dia, o el mateix rector, persones absolutament implicades en la Basílica. També des dels serveis tècnics del Bisbat de Girona amb Maria del Mar Ribé, arquitecta tècnica, que hi és molt present o jo mateixa. És a dir, sí que hi ha un control habitual més enllà d’aquesta elaboració del Pla Director que es fa per mitjà i llarg termini, però les necessitats diàries es van resolent. Per exemple, s’han detectat alguns problemes puntuals a la teulada i es va fer un repàs, amb el suport de l’Ajuntament; s’han anat retirant creixements vegetals que es van detectant, també despreniments puntuals a la capçalera que ja hem documentat i protegirem.

Tirar endavant aquest treball és una gran responsabilitat, però caldran moltes complicitats.

Penso que és molt important aquesta estima que tots sentim per la Basílica. Tots els que formem part, d’una manera o altra, del seu dia a dia, hi som perquè com a Bé ens l’estimem i per a nosaltres és important. Jo em sento més responsable que il·lusionada. I requereix complicitats, sí. Hi ha la del Bisbat de Girona, que és el propietari i és voluntat del Bisbat restaurar la Basílica. També de l’Ajuntament que en tot moment el seu suport és claríssim. L’aportació d’ara de la Generalitat per la subvenció de l’elaboració del Pla Director, també i ho demostra que han donat el màxim finançament. Per tant, entenem que des de la Generalitat es valora i s’aposta i continuarem explorant totes les vies i buscant totes les possibilitats possibles.

"El Bisbat té un patrimoni que pot ser propietat seva, però que és patrimoni de tots i poder treballar i contribuir a conservar-lo és una part molt bonica de la feina"

Per a vostè és un repte?

Quan ja feia la carrera tenia molt clar que el meu interès no anava cap a l’obra nova sinó cap a la rehabilitació, restauració i, per tant, la meva formació, des d’aleshores, ha anat en aquesta direcció. M’he dedicat, sobretot, a la intervenció en elements patrimonials. Evidentment, la Basílica és un gran monument i, en conseqüència, una gran responsabilitat, però en aquest sentit estic tranquil·la perquè estem treballant i hi ha un equip fantàstic absolutament compromès.

Fa anys que treballa tenint cura del patrimoni monumental del Bisbat. Una tasca important.

Sí, al final el Bisbat té un patrimoni que pot ser propietat seva, però que és patrimoni de tots i poder-hi treballar i contribuir a conservar-lo és una part molt bonica de la feina i una responsabilitat, també.