Maria Escalas recrea al llibre 'No va quedar res' la mort i el renaixement del poble de Llers

El 8 de febrer de 1939 va marcar tràgicament el destí de Llers i de la seva gent. La voladura del polvorí que hi havia a l’interior de l’església va provocar una desena de morts i la destrucció parcial o total de més de tres-cents seixanta edificis. Durant anys, a més, els veïns que no van voler abandonar el seu poble van haver de conviure amb tota aquella destrucció. D’això no en sabia res l’escriptora mallorquina Maria Escalas (1969), però davant la proposta de l’editora Marta Abella d’Ara Llibres perquè en fes un llibre de no-ficció i després de veure el documental Llers, l’herència d’un poble destruït, va decidir intentar-ho. El resultat és el llibre No va quedar res (Ara Llibres) que arriba a les llibreries el pròxim 2 de setembre. Dos dies més tard, l’autora i l’historiador Alfons Romero el presentaran a Llers i el 13 de setembre faran una ruta literària pels escenaris del llibre.

Amb No va quedar res, Maria Escalas convida a fer un viatge al passat rescatant escenes força antigues com la construcció a mitjan segle XVIII d’una església nova, la mateixa que faran volar, dos segles més tard, les tropes republicanes, amb d’altres més actuals com les primeres eleccions democràtiques, el 1978. L’autora ha plantejat el llibre amb una estructura de capítols independents que condensen, cadascun, una història que es pot llegir per separat, però que es relliguen i conformen una mena de patchwork. «Sempre dic que les històries són com les cireres: que quan n’estires una te’n venen moltes altres», reflexiona Maria Escalas. D’aquesta manera, cercant i investigant entorn la voladura van anar apareixent-li un munt d’estampes colpidores com els infants que anaven a escola i passaven pel cementiri vell amb les tombes esberlades i els ossos a la vista o la mort violenta, dos anys després de la voladura, de l’alcalde del poble a qui «van trobar assassinat de la mateixa manera com ho havia estat el seu germà capellà, executat a l’inici de la guerra: amb el cap esclafat amb una pedra».

Tot i que majoritàriament totes les històries del llibre són reals i apareixen personatges que van existir amb noms i cognoms com el comandant general dels enginyers, Ovidio Botella, responsable de la voladura, Maria Escalas matisa que també n’hi ha d’inventats que el lector acompanya en diferents moments de la vida. També relats que sí que van succeir, però potser no a Llers. En el procés de documentació, les entrevistes que l’Ajuntament, amb el suport del Memorial Democràtic, va fer a veïns nascuts abans del 1939 dins un projecte de recuperació de la memòria han estat claus, ja que va poder escoltar els testimonis d’aquells que eren infants aleshores. També agraeix l’amabilitat del personal de l’Ajuntament a l’hora de facilitar-li l’accés a l’arxiu.

Maria Escalas recorda una dita africana que diu: «Quan els elefants es barallen, perden les formigues». I això, afirma, «és el que va passar a Llers». L’autora ha volgut incidir en l’abast de la devastació i evidenciar que «a Llers es van perdre molt més que unes cases, tot allò que no és material i que és tant o més dramàtic». «Aquesta és una història de resiliència, de com un poble que ha estat destruït en un 80 o 90% és capaç de ressorgir de les seves cendres, és fantàstic».

Escriure amb llibertat

No va quedar res és el primer llibre de no ficció de Maria Escalas. Tot i ser un encàrrec, se’l sent molt seu. «Quan escric dono molta importància als sentiments i les coses intangibles i aquí també es veu», admet. Aquest llibre se suma als publicats des que va sentir que l’escriptura formava part de la seva existència. La va empènyer el seu home quan un Sant Jordi li va regalar un blog. «Ignorant ni què era li vaig trobar el gust». D’aquí van néixer les ganes de formar-se tot i que «mai em vaig plantejar ser escriptora professional ni deixar la feina com a músic». El primer llibre va ser un recull d’articles del blog, Súper-vivències quotidianes (2011) i, cinc anys després, la primera novel·la, escrita amb absoluta llibertat, Abans que el teu record torni cendra, un èxit inesperat amb cinc edicions i una de butxaca. Més tard arribarien Sara i els silencis (2018), Estimada Mirta (2021) i Matilde E. (2024).