Passions i sentiments concentrats en caps que interpel·len en una exposició a la galeria Galga Art

«El cap és una part del cos que concentra molts sentiments, les passions, les pors, és la part més expressiva», explica el galerista Nico Nubiola, cofundador de la galeria Galga Art a Palau-saverdera. Tampoc oblida, com a escultor que és, que, quan hi ha una revolució, el primer que s’escapça són els caps de les escultures o com moltes escultures del món clàssic ens han arribat sense cap ni extremitats. La voluntat, però de dedicar una exposició col·lectiva que concentri la mirada en aquest fragment del cos, va sorgir dels mateixos artistes convidats, admet Nubiola, ja que bona part d’ells «fèiem aparèixer el cap en el nostre treball». En el fons hi estaven predestinats si es té en compte que el patró d’aquest espai d’art és Alfredo Garcia, personatge enigmàtic d’una pel·lícula d’acció i violència de Sam Peckinpack, del 1974, «del qual només en queda el cap». Cap que, encara que sigui redundant, apareix en posició de repòs convertit en el logotip de la galeria.

Sis són els artistes que reflexionen entorn el cap i que parlen de certeses i incerteses, d’ira i ironia, de vida i de mort: Marcel·lí Antúnez Roca, Jordi Amagat, Milos Kipták, Patrícia Maseda, Samuel Salcedo i Esterina Zarrillo. Tots ells presenten peces creades especialment per l’exposició, tot i que algunes, matisa Nubiola, poden ser peces modificades en la seva manera de ser exposades. És el cas de la instal·lació -una brutal pila de caps en resina epoxi que sembla advertir, en to burlesc, de la probable fi de l’espècie- que mostra el pintor i escultor Samuel Salcedo (Barcelona, 1975) que, d’entrada, sorprèn el visitant. Virtuós del modelatge i l’anatomia cranial i facial, el seu catàleg d’expressions i caràcters és immens, sempre buscant una aproximació realista en el detall. Un altre dels artistes destacats és Miloš Kopták. Pintor, dibuixant i agitador cultural eslovac, treballa la figuració tant paisatgística com humana. Per aquesta exposició, però ha proposat una sèrie que contrasta molt amb la resta de creadors: caps dibuixats, «molt subtils», amb plomes d’aus.

A l’exposició també es pot veure una tira de caps dibuixants sobre cartó de Marcel·lí Antúnez, artista moianès polièdric i polifacètic que ha treballat amb múltiples disciplines i que, últimament, dibuixa, escriu i dissenya. Jordi Amagat presenta, al seu torn, una sèrie de pintures representatives. Conegut pintor, escultor i pedagog gironí treballa, amb molta força expressiva, el cos humà i, sobretot, el cap. Completen l’elenc de creadors una altra artista gironina, Patrícia Maseda, molt coneguda per les seves escultures delicades i intenses fetes amb paper que arruga. A Palau-saverdera presenta una col·lecció de personatges modelats en paper i altres materials. Finalment, l’artista italiana Esterina Zarrillo ha instal·lat una sèrie de caps de bruixes, retrats imaginaris de personatges femenins reals que, en diferents moments, van patir i pateixen encara, la ignorància i la intransigència de grup.

Una biennal de caps

Aquesta eclèctica exposició, que cerca un diàleg entre disciplines, es pot veure fins al 7 de setembre de dijous a diumenge, de sis de la tarda a vuit del vespre o amb cita prèvia. La bona acollida que va tenir CAPS entre el públic el dia de la inauguració, fa que els galeristes no descartin la possibilitat d’establir una biennal de caps «per veure, d’aquí a dos anys, què surt».

Galga Art va obrir portes l’any passat després que els artistes Jessica Weinstein i Nico Nubiola rehabilitessin una casa a Palau-saverdera on van ubicar la seva residència, van instal·lar els seus respectius tallers i van dedicar l’antiga cort d’animals a espai d’art amb entrada separada. La voluntat és que, si la proposta funciona, les temporades expositives es vagin allargant i presentin entre dues i tres exposicions. «Anem definint aquest projecte a mesura que anem fent, però estem sorpresos i contents de la resposta de la gent, està superant les expectatives que teníem».